PRIMÍCIA

Les condecoracions a guàrdies civils destinats a Catalunya s'han duplicat després de l'1-O

El ministeri de l'Interior va atorgar reconeixements a 1.845 agents el 2019, la xifra més alta dels darrers anys

per Roger Tugas Vilardell , 26 de maig de 2020 a les 06:22 |
Agents de l'ARS de la Guàrdia Civil durant les càrregues de l'1 d'octubre a la Ràpita. | Sofia Cabanes
El govern espanyol ha destituït aquest dilluns Diego Pérez de los Cobos, responsable de la violència policial de l'1-O. No ho ha fet, però, per aquella actuació, ja que el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, no s'ha desmarcat d'aquella jornada ni d'altres de posteriors igualment violentes, com les que van reprimir les protestes contra la sentència del Suprem. De fet, el govern espanyol ha duplicat després de l'1-O el nombre de condecoracions a guàrdies civils destinats a Catalunya, assolint un rècord l'any passat, ja amb el PSOE a la Moncloa.



Així ho assenyala una resposta del mateix govern espanyol a les diputades d'ERC Marta Rosique i Montserrat Bassa en què es concreta, any a any, la quantitat de reconeixements atorgats a agents per actuacions a Catalunya. El 2015 en van ser 659, augmentant fins a 767 l'any següent i a 841 el 2017. El 2018, però, ja en van ser 1.354 -per al gruix de l'operatiu de l'1-O, segurament- i, l'any passat, 1.845.

Els dos últims anys, per tant, se'n van donar més del doble que els dos anys previs a l'1-O, quan les actuacions del cos a Catalunya van ser més limitades. En tot cas, aquests tendència sembla que es manté, ja que el ministeri va anunciar a principis del 2020 que repartiria 320 medalles més a agents que van reprimir les protestes contra la sentència del Suprem.


La majoria de les condecoracions, però, són felicitacions individuals, un reconeixement que s'inclou al full de serveis, de cara a futures promocions, però sense una medalla formal. De fet, tan sols la Creu d'Or i la Creu amb distintiu Vermell comporten un increment de la pensió -del 20% i del 15%, respectivament- i, de la primera, no se n'ha atorgat cap a agents destinats a Catalunya, des del 2015, i de la segona, tan sols en dues ocasions -posteriors a l'1-O, en els dos casos.



El darrer cas sonat de gran condecoració va ser la Gran Creu de l'Ordre del Mèrit de la Guàrdia Civil, l'any passat, a Pedro Garrido, cap de la Guàrdia Civil a Catalunya des del juny del 2018, que s'ha caracteritzat per un rebuig frontal a l'independentisme, a qui ha titllat de supremacista i ha equiparat amb el terrorisme. Aquest es tracta d'un reconeixement de creació recent (2012) i reservat a agents d'elevat rang.


La Creu d'Or i la Creu amb distintiu Blanc -les dues medalles lligades a millores en la pensió- requereixen que l'agent hagi perdut la vida o hagi estat en risc de fer-ho, mentre que la Creu de Plata es reserva per als que hagin demostrat "mèrits rellevants". Finalment, la Creu amb distintiu Blanc és per als agents que executin una acció d'"extraordinària dificultat i importància" amb "rellevants qualitats professionals o cíviques".

Els reconeixements per als agents de la Policia Nacional espanyola destinats a Catalunya, en canvi, no han millorat tant, ja que la mateixa resposta a les diputades d'ERC detalla que cap any van rebre més de deu medalles de Creu Vermella, i aquesta xifra es va assolir el 2016, abans de l'1-O, mentre que l'any passat només en va ser una de sola. Quant a la Creu Blanca, l'any que més se'n van repartir va ser el 2015, 213, mentre que el 2019 només se'n van atorgar 162.

Queixes de les associacions del cos

En tot cas, les organitzacions de la Guàrdia Civil es van queixar que la norma general fos reconèixer amb una felicitació els agents desplegats durant l'1-O, ja que creien que mereixien una més elevada condecoració. Ho van reclamar al llavors ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, poc abans de la moció de censura que va catapultar Pedro Sánchez a la Moncloa.

En constatar el reconeixement definitiu, l'Associació Pro-Guàrdia Civil (Aprogc) va protagonitzar una campanya a Twitter en què, citant diversos esportistes com Rafa Nadal, Marc Màrquez o Marc Gasol, els interpel·laven demanant-los si es conformarien amb un premi menor en cas de guanyar un premi esportiu, com entrades a un altre esdeveniment o un patinet elèctric. "Això és el que ens han donat als guàrdies civil per impedir la secessió de Catalunya d'Espanya, una simple felicitació", concloïen:
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació