27
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
23:16h
"És una sort tenir una feina on s'aprèn dels altres". Ho diu Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, un dels laboratoris més prestigiosos sobre cultura i educació a Catalunya. A l'entitat hi treballa una trentena de persones, però disposa d'una xarxa de prop de 2.000 experts i acadèmics que constitueix un dels talents acumulats en àmbits com el de l'ensenyament, que la fundació treballa de manera destacada. El seu darrer informe assenyala un dels grans riscos de l'actual crisi en el camp educatiu: l'increment de la segregació escolar.
Ismael Palacín prové de l'educació social i del teixit associatiu més compromès. Va ser el director tècnic de l'associació Casal dels Infants del Raval, secretari de la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social, vicepresident de la Taula del Tercer Sector i vicepresident del Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya.
- Com valora el pla de reobertura d'escoles?
- Des de la fundació pensem que el pla de desescalada no té en compte els alumnes amb desavantatge ni les necessitats dels centres amb més complexitat social. Nosaltres proposàvem que entre ara i el juny es fessin petits grups de suport a aquells alumnes en situació de desavantatge, que l'última setmana de juny fos per convocar tots els alumnes, tancar el curs i donar pautes de cara a l'estiu als alumnes i les famílies, proposàvem "Un estiu enriquit", que és un programa que es fa a moltes ciutats del món amb escoles d'estiu a banda de les colònies. Estem parlant d'onze setmanes de temps.
- I de cara al curs vinent?
- S'ha d'intentar garantir totes les hores per a tots els alumnes. Nosaltres hem demanat un pla de formació intensiu en temes digitals, i dissenyar el proper curs amb un programa extraescolar en el qual es recuperés l'aprenentatge. El pla de desescalada ens sembla en la bona direcció, però les mesures ens semblen insuficients. Tots els estudis demostren que sis mesos seguits sense escolarització té conseqüències negatives per als alumnes, per la desconnexió i l'absentisme. No podem permetre que després d'una crisi de salut vingui una crisi educativa.
- Les decisions que es prenguin en els propers mesos seran definitoris pel futur de l'educació a Catalunya?
- Sí, ho seran. Després de sis mesos de desconnexió, cal un curs de forta reconnexió escolar. S'ha de recuperar el que s'ha perdut i no em refereixo tant als programes sinó a les competències. Els nivells de pobresa i desigualtat estan determinats sobretot pel nivell d'estudis. En aquests mesos, no hem fet educació online sinó educació d'emergència o donar deures a distància. Que està molt bé. De fet, ha estat un prodigi.
- Acaben de presentar l'informe Preinscripció i segregació escolar davant la Covid-19, en què alerten que la pandèmia pot provocar més desigualtat. Quins problemes que l'escola ja arrossegava s'han vist agreujats per la pandèmia?
- Un dels més greus és, en efecte, la segregació escolar, és a dir, la possibilitat de concentrar en determinades escoles els nens amb més desavantatges. És una situació molt greu, perquè no té excusa.
- Sovint ens volem emmirallar en els països del nord enllà. Però segons les seves dades, Catalunya és dels territoris amb més segregació escolar d'Europa.
- Catalunya és el vuitè país d'Europa amb més segregació. Tenim molt poca desigualtat residencial, a diferència d'altres països. Quan es parla de segregació molta gent pensa en la Mina o el Raval, però no tenim gaires Ravals, demogràficament parlant. Hi ha desigualtats urbanísticament, però en aquest aspecte som un país més equilibrat comparat amb altres llocs. La nostra segregació escolar no es deu a la segregació residencial. La majoria es produeix entre escoles d'un barri "normal" i centres del mateix entorn. Patim un apartheid escolar molt greu, que d'aquí a uns anys ens en farem creus d'haver-lo tolerat. Empitjora el nivell dels alumnes, els priva de viure la diversitat de la cultura del país, i genera un greu problema de cohesió. Hi ha hagut negligència per part dels governs de la Generalitat i d'alguns ajuntaments. El que és fonamental és que els alumnes de l'escola d'un barri s'han de semblar als fills dels veïns d'aquest barri.
- Hi ha algun senyal que això pugui canviar?
- En l'anterior curs, el Síndic va promoure un pacte contra la segregació i l'actual Govern ha fet dos decrets per desplegar-lo. Ara, per primer cop en dècades, comencem a confrontar la segregació a Catalunya. Però durant anys hem tolerat una anomalia que no es pot permetre.
- Quan parlem de sectors vulnerables o en desavantatge, de quin percentatge de l'alumnat estem parlant?
- Depèn del marge de vulnerabilitat, però estaríem per damunt del 20%. Entre un 20% i un 30%. Si agafem el nivell de pobresa, està en un 27%. I hi ha una dada a tenir en compte: tenim 300 escoles de gran complexitat.
- Estan concentrades en algun punt concret?
- No. La gent creu que estan a la Mina, però el cert és que estan molt repartides, n'hi ha a Reus, Valls i a tots els districtes de Barcelona.
- Hi ha relació entre el nivell de segregació i el nombre de població estrangera?
- No. Quan expliquem això, hi ha unes típiques excuses sobre els barris immigrants, però resulta que la segregació intercentre és molt més gran que interterritori. La segregació es mira en funció de la dissimilitud entre el barri i l'escola. Si hi ha un barri amb el 50% d'immigrants, el normal és que hi hagi un percentatge semblant a les escoles. Una escola segregada és aquella que té, per posar un exemple, un 30% d'immigrants en un barri amb un 5% d'immigrants.
- Quina relació hi ha entre escola segregada i escola concertada versus escola pública?
- Hi ha molta més segregació a la xarxa pública que a la concertada. També n'hi ha a la concertada, però, en general, l'escola concertada escolaritza menys alumnes amb necessitats educatives especials. Això és el que volen resoldre els dos decrets que esmentava abans, que facilitaran una escolarització equilibrada.
- Hi ha algun municipi que sigui modèlic pel que fa a combat eficaç contra la segregació?
- Palamós, Mollerussa, Sant Celoni, Manlleu, Berga, Castelldefels, Banyoles, Cerdanyola... Són municipis que han reduït la segregació radicalment. En molts, ha estat fruit de polítiques de planificació. En d'altres, s'explica perquè un alcalde o un regidor que s'ha assegut a parlar amb les escoles.
- Quines mesures serien adequades per reduir el problema?
- Són mesures clares i provades. Al final, és una cosa de bona gestió. Una és que la matriculació es faci en unes oficines que garanteixin l'escolarització equilibrada. Una altra és la reserva de places. I una cosa molt important: la matrícula viva, perquè aquests alumnes arriben molts d'ells amb el curs ja iniciat o a mig curs, i se'ls ha de repartir bé entre les diferents escoles del territori.
- Quin altre punt negre tenim a l'escola?
- L'abandonament escolar. Si ens fixem en el panorama educatiu a Catalunya, hi ha dues dades diferencials. Una és la molt baixa inversió educativa. Estem en un 3,7%, mentre que la mitjana espanyola està en un 4,4; i l'europea, en un 5,1. L'altra és l'abandonament escolar prematur, que és del 19%. Un de cada cinc nens i nenes deixa l'escola abans de completar un ensenyament secundari postobligatori.
- És molt això.
- És moltíssim. Però és que abans de la crisi era d'un 33%. Va baixar molt perquè, amb la crisi econòmica, molts nois van optar per seguir estudiant pel fet de no haver-hi prou sortida professional per als joves. Gràcies a això vam passar d'un 33% a un 17%, però ara ja hem pujat al 19%. En una societat moderna, prop del 90% ha de culminar un ensenyament secundari complet, no dic universitari. A Europa, l'abandonament gira entorn del 8% o del 10%, en els casos pitjors. Hem de reformar la secundària. Encara venim de l'antiga secundària, quan estudiar era vist com un privilegi. Tenim una educació molts polaritzada: molts universitaris i molt abandonament. El nivell d'universitaris és molt positiu i no és veritat això que s'ha dit que la universitat és una fàbrica d'aturats.
- Això no és cert?
- És mentida. En l'anterior crisi, entre els joves universitaris l'atur era del 8%, en els no-universitaris era del 50%. Altra cosa és que amb un mercat precari com el nostre, molts universitaris tinguin una feina precària i estiguin desaprofitats.
- Una altra cosa que la pandèmia ha evidenciat ha estat la bretxa digital.
- Sí. Per bé o per mal, una part de l'educació que ve serà digital. En canvi, tenim una escola que no ha invertit en cultura digital. Que no vol dir el mateix que tenir ordinadors. S'ha notat molt la diferència entre unes escoles que, davant la crisi, acostumades a les classes de tota la vida, s'han limitat a enviar deures, i unes altres que és emocionant veure el que han fet, amb els mestres trucant els alumnes cada dia personalment, o corregint exercicis per watshapp o treballant en grup.
- Fa poc, en una entrevista que vam fer a Jaume Cela, ens deia que l'escola ha de servir, sobretot, per fer bones persones. Hi està d'acord?
- Jaume Cela és un savi i sempre té raó. Jo també crec que les escoles han de formar per fer bones persones. Ho ampliaria dient que en les bones escoles no s'ha de triar. Es forma les persones i que aprenguin coneixements i alhora a aplicar-los. Superant la dicotomia: què és més important, els coneixements o els valors? Em va agradar molt Jacques Delors quan va escriure L'educació. Hi ha un tresor amagat aquí, que explicava que l'escola té quatre pilars: aprendre a conèixer, aprendre a fer amb el que coneixes, aprendre a ésser i aprendre a conviure, i que només s'havia ensenyat el primer. En aquest sentit, diria que el que necessita una empresa del segle XXI s'assembla molt al que necessita una democràcia del segle XXI.
- Vostè sembla que tingui les idees molt clares. Però digui'm algun apriorisme seu que hagi hagut de modificar davant de la realitat.
- Vaig trigar anys a entendre que l'educació, a banda d'aprendre coneixements, té una gran part d'art, d'ofici i carisma. I la gràcia està en combinar-ho tot. Potser alguns vam somiar que trobaríem el Sant Grial quan, en realitat, com passa en medicina i en altres àrees, és un procés inacabable de descoberta i avenç. Penso en una cita de Freud quan deia que hi havia tres coses impossibles a la vida perquè, per més bé que les facis, mai les faràs prou bé: curar, educar i governar.
Ismael Palacín prové de l'educació social i del teixit associatiu més compromès. Va ser el director tècnic de l'associació Casal dels Infants del Raval, secretari de la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social, vicepresident de la Taula del Tercer Sector i vicepresident del Col·legi d'Educadors Socials de Catalunya.
- Com valora el pla de reobertura d'escoles?
- Des de la fundació pensem que el pla de desescalada no té en compte els alumnes amb desavantatge ni les necessitats dels centres amb més complexitat social. Nosaltres proposàvem que entre ara i el juny es fessin petits grups de suport a aquells alumnes en situació de desavantatge, que l'última setmana de juny fos per convocar tots els alumnes, tancar el curs i donar pautes de cara a l'estiu als alumnes i les famílies, proposàvem "Un estiu enriquit", que és un programa que es fa a moltes ciutats del món amb escoles d'estiu a banda de les colònies. Estem parlant d'onze setmanes de temps.
- I de cara al curs vinent?
- S'ha d'intentar garantir totes les hores per a tots els alumnes. Nosaltres hem demanat un pla de formació intensiu en temes digitals, i dissenyar el proper curs amb un programa extraescolar en el qual es recuperés l'aprenentatge. El pla de desescalada ens sembla en la bona direcció, però les mesures ens semblen insuficients. Tots els estudis demostren que sis mesos seguits sense escolarització té conseqüències negatives per als alumnes, per la desconnexió i l'absentisme. No podem permetre que després d'una crisi de salut vingui una crisi educativa.
- Les decisions que es prenguin en els propers mesos seran definitoris pel futur de l'educació a Catalunya?
- Sí, ho seran. Després de sis mesos de desconnexió, cal un curs de forta reconnexió escolar. S'ha de recuperar el que s'ha perdut i no em refereixo tant als programes sinó a les competències. Els nivells de pobresa i desigualtat estan determinats sobretot pel nivell d'estudis. En aquests mesos, no hem fet educació online sinó educació d'emergència o donar deures a distància. Que està molt bé. De fet, ha estat un prodigi.
- Acaben de presentar l'informe Preinscripció i segregació escolar davant la Covid-19, en què alerten que la pandèmia pot provocar més desigualtat. Quins problemes que l'escola ja arrossegava s'han vist agreujats per la pandèmia?
- Un dels més greus és, en efecte, la segregació escolar, és a dir, la possibilitat de concentrar en determinades escoles els nens amb més desavantatges. És una situació molt greu, perquè no té excusa.
Ismael Palacín, director Fundació Jaume Bofill. Foto: Adrià Costa
- Sovint ens volem emmirallar en els països del nord enllà. Però segons les seves dades, Catalunya és dels territoris amb més segregació escolar d'Europa.
- Catalunya és el vuitè país d'Europa amb més segregació. Tenim molt poca desigualtat residencial, a diferència d'altres països. Quan es parla de segregació molta gent pensa en la Mina o el Raval, però no tenim gaires Ravals, demogràficament parlant. Hi ha desigualtats urbanísticament, però en aquest aspecte som un país més equilibrat comparat amb altres llocs. La nostra segregació escolar no es deu a la segregació residencial. La majoria es produeix entre escoles d'un barri "normal" i centres del mateix entorn. Patim un apartheid escolar molt greu, que d'aquí a uns anys ens en farem creus d'haver-lo tolerat. Empitjora el nivell dels alumnes, els priva de viure la diversitat de la cultura del país, i genera un greu problema de cohesió. Hi ha hagut negligència per part dels governs de la Generalitat i d'alguns ajuntaments. El que és fonamental és que els alumnes de l'escola d'un barri s'han de semblar als fills dels veïns d'aquest barri.
- Hi ha algun senyal que això pugui canviar?
- En l'anterior curs, el Síndic va promoure un pacte contra la segregació i l'actual Govern ha fet dos decrets per desplegar-lo. Ara, per primer cop en dècades, comencem a confrontar la segregació a Catalunya. Però durant anys hem tolerat una anomalia que no es pot permetre.
"Entre un 20% i un 30% de l'alumnat pateix algun tipus de vulnerabilitat"
- Quan parlem de sectors vulnerables o en desavantatge, de quin percentatge de l'alumnat estem parlant?
- Depèn del marge de vulnerabilitat, però estaríem per damunt del 20%. Entre un 20% i un 30%. Si agafem el nivell de pobresa, està en un 27%. I hi ha una dada a tenir en compte: tenim 300 escoles de gran complexitat.
- Estan concentrades en algun punt concret?
- No. La gent creu que estan a la Mina, però el cert és que estan molt repartides, n'hi ha a Reus, Valls i a tots els districtes de Barcelona.
- Hi ha relació entre el nivell de segregació i el nombre de població estrangera?
- No. Quan expliquem això, hi ha unes típiques excuses sobre els barris immigrants, però resulta que la segregació intercentre és molt més gran que interterritori. La segregació es mira en funció de la dissimilitud entre el barri i l'escola. Si hi ha un barri amb el 50% d'immigrants, el normal és que hi hagi un percentatge semblant a les escoles. Una escola segregada és aquella que té, per posar un exemple, un 30% d'immigrants en un barri amb un 5% d'immigrants.
Ismael Palacín. Foto: Adrià Costa
- Quina relació hi ha entre escola segregada i escola concertada versus escola pública?
- Hi ha molta més segregació a la xarxa pública que a la concertada. També n'hi ha a la concertada, però, en general, l'escola concertada escolaritza menys alumnes amb necessitats educatives especials. Això és el que volen resoldre els dos decrets que esmentava abans, que facilitaran una escolarització equilibrada.
- Hi ha algun municipi que sigui modèlic pel que fa a combat eficaç contra la segregació?
- Palamós, Mollerussa, Sant Celoni, Manlleu, Berga, Castelldefels, Banyoles, Cerdanyola... Són municipis que han reduït la segregació radicalment. En molts, ha estat fruit de polítiques de planificació. En d'altres, s'explica perquè un alcalde o un regidor que s'ha assegut a parlar amb les escoles.
- Quines mesures serien adequades per reduir el problema?
- Són mesures clares i provades. Al final, és una cosa de bona gestió. Una és que la matriculació es faci en unes oficines que garanteixin l'escolarització equilibrada. Una altra és la reserva de places. I una cosa molt important: la matrícula viva, perquè aquests alumnes arriben molts d'ells amb el curs ja iniciat o a mig curs, i se'ls ha de repartir bé entre les diferents escoles del territori.
"Hi ha dues dades diferencials de l'educació a Catalunya, una baixa inversió educativa, del 3,7% [la mitjana espanyola està en un 4,4] i l'abandonament escolar, que és del 19%"
- Quin altre punt negre tenim a l'escola?
- L'abandonament escolar. Si ens fixem en el panorama educatiu a Catalunya, hi ha dues dades diferencials. Una és la molt baixa inversió educativa. Estem en un 3,7%, mentre que la mitjana espanyola està en un 4,4; i l'europea, en un 5,1. L'altra és l'abandonament escolar prematur, que és del 19%. Un de cada cinc nens i nenes deixa l'escola abans de completar un ensenyament secundari postobligatori.
- És molt això.
- És moltíssim. Però és que abans de la crisi era d'un 33%. Va baixar molt perquè, amb la crisi econòmica, molts nois van optar per seguir estudiant pel fet de no haver-hi prou sortida professional per als joves. Gràcies a això vam passar d'un 33% a un 17%, però ara ja hem pujat al 19%. En una societat moderna, prop del 90% ha de culminar un ensenyament secundari complet, no dic universitari. A Europa, l'abandonament gira entorn del 8% o del 10%, en els casos pitjors. Hem de reformar la secundària. Encara venim de l'antiga secundària, quan estudiar era vist com un privilegi. Tenim una educació molts polaritzada: molts universitaris i molt abandonament. El nivell d'universitaris és molt positiu i no és veritat això que s'ha dit que la universitat és una fàbrica d'aturats.
El director de la Fundació Jaume Bofill. Foto: Adrià Costa
- Això no és cert?
- És mentida. En l'anterior crisi, entre els joves universitaris l'atur era del 8%, en els no-universitaris era del 50%. Altra cosa és que amb un mercat precari com el nostre, molts universitaris tinguin una feina precària i estiguin desaprofitats.
"Que la universitat fabriqui aturats és mentida, altra cosa és que molts universitaris tinguin una feina precària i estiguin desaprofitats"
- Una altra cosa que la pandèmia ha evidenciat ha estat la bretxa digital.
- Sí. Per bé o per mal, una part de l'educació que ve serà digital. En canvi, tenim una escola que no ha invertit en cultura digital. Que no vol dir el mateix que tenir ordinadors. S'ha notat molt la diferència entre unes escoles que, davant la crisi, acostumades a les classes de tota la vida, s'han limitat a enviar deures, i unes altres que és emocionant veure el que han fet, amb els mestres trucant els alumnes cada dia personalment, o corregint exercicis per watshapp o treballant en grup.
- Fa poc, en una entrevista que vam fer a Jaume Cela, ens deia que l'escola ha de servir, sobretot, per fer bones persones. Hi està d'acord?
- Jaume Cela és un savi i sempre té raó. Jo també crec que les escoles han de formar per fer bones persones. Ho ampliaria dient que en les bones escoles no s'ha de triar. Es forma les persones i que aprenguin coneixements i alhora a aplicar-los. Superant la dicotomia: què és més important, els coneixements o els valors? Em va agradar molt Jacques Delors quan va escriure L'educació. Hi ha un tresor amagat aquí, que explicava que l'escola té quatre pilars: aprendre a conèixer, aprendre a fer amb el que coneixes, aprendre a ésser i aprendre a conviure, i que només s'havia ensenyat el primer. En aquest sentit, diria que el que necessita una empresa del segle XXI s'assembla molt al que necessita una democràcia del segle XXI.
- Vostè sembla que tingui les idees molt clares. Però digui'm algun apriorisme seu que hagi hagut de modificar davant de la realitat.
- Vaig trigar anys a entendre que l'educació, a banda d'aprendre coneixements, té una gran part d'art, d'ofici i carisma. I la gràcia està en combinar-ho tot. Potser alguns vam somiar que trobaríem el Sant Grial quan, en realitat, com passa en medicina i en altres àrees, és un procés inacabable de descoberta i avenç. Penso en una cita de Freud quan deia que hi havia tres coses impossibles a la vida perquè, per més bé que les facis, mai les faràs prou bé: curar, educar i governar.