coronavirus

El divorci de Rivera i Arrimadas trenca l'equilibri intern a Ciutadans

El sector crític i menys dretà del partit se sent reforçat després del gir donat per Ia nova direcció per apropar-se a Pedro Sánchez

per Pep Martí , 25 de maig de 2020 a les 18:39 |
Rivera i Arrimadas durant l'última campanya. | ACN
"Albert Rivera no perdona". Ho assegura un veterà quadre de Ciutadans, que descriu així el que es considera una ruptura total entre l'actual presidenta del partit, Inés Arrimadas, i l'exlíder de la formació. La manifestació de Vox contra el govern de Pedro Sánchez ha escenificat un nou distanciament entre tots dos polítics. Mentre la direcció de Ciutadans ha marcat distàncies envers les mobilitzacions dels ultres, Rivera, que al final de la seva carrera política no va amagar l'acostament a la dreta, hi ha mostrat simpatia. 


Ciutadans viu una situació inèdita. El partit taronja està en forta convulsió interna des que la direcció, amb Arrimadas al davant, va decidir donar suport a la pròrroga de l'estat d'alarma del PSOE. Ho ha fet els dos darrers cops i la setmana que ve ho pot fer un tercer encara que a l'equació hi entri també el PNB, EH Bildu i fins i tot ERC. Des d'aquest moment, els gestos de distanciament de Rivera envers la nova líder de la formació han estat diversos. L'exlíder, que va abandonar la política després dels magres resultats de Ciutadans en les eleccions del novembre passat que els van deixar amb només deu escons al Congrés, no se n'ha acabat d'anar i el seu esperit sobrevola tots els racons del partit.

El gir de Ciutadans al Congrés és vist com un possible indici d'una inflexió més profunda, una sensació incrementada per la predisposició d'Arrimadas a negociar els pressupostos generals de l'Estat a més dels estats d'alarma i la resposta a la crisi del coronavirus. Els deu escons de la formació limiten l'abast dels moviments del partit taronja, però amb un parlament molt fragmentat, la nova líder té davant seu la possibilitat de rendibilitzar al màxim la força dels seus escons.


De moment, el gir -sigui purament tacticista o de més volada- ja ha provocat la irritació dels partidaris més acèrrims de "l'estratègia de la plaça Colón", l'aliança amb les altres formacions de dretes per teixir un bloc alternatiu a les forces progressistes, i la fugida de dirigents emblemàtics de l'ala més dura. 

L'exportaveu al Congrés Juan Carlos Girauta, l'exdiputada i exregidora de Barcelona Carina Mejías i l'empresari i exdirectiu de Coca-Cola Marcos de Quinto, fins ara un dels deu diputats al Congrés, han anunciat amb pocs de diferència que deixaven la militància. Fa un any, quan el gir va ser a la dreta generalitzant els tripartits amb el PP i Vox, van ser els "centristes" com Toni Roldán o Javier Nart els que van estripar el carnet. I Manuel Valls, que havia aterrat de bracet de la formació unionista, també se'n va separar.


Però ha estat el mateix Rivera qui ha donat senyals d'allunyament respecte de la línia del partit que va liderar amb mà de ferro fins fa ben poc. Si després del suport de Ciutadans a una pròrroga de l'estat d'alarma ja va insinuar que no ho compartia, ara, mentre dirigents rellevants de la formació han criticat les mobilitzacions de Vox, l'ara advocat ha sortit amb un tuit defensant el dret a sortir al carrer enarborant la bandera espanyola. 
 
El conflicte entre Rivera i Arrimadas ve de molt lluny i va tenir, segons explica un dirigent, un moment crucial en l'exigència de la dirigent catalana de deixar el Parlament per aterrar en la política madrilenya. L'exlíder es va sentir molt pressionat però va haver de cedir i despullar la seva formació a Catalunya, que quedava en mans d'una desconeguda Lorena Roldán. Aquell va ser un pols molt dur perquè molts al partit volien que la jove dirigent continués liderant l'oposició a Catalunya. Rivera va cedir, però no li ho ha perdonat a Arrimadas.


El febrer del 2019 va tenir lloc el simbòlic acte de les tres dretes a la plaça de Colón de Madrid. Un acte al qual Arrimadas no va assistir. Aquell dia, la jove dirigent va explicar que havia perdut el tren a Madrid. Però per molts a Ciutadans, Arrimadas -com tampoc Valls- no volia aparèixer en aquella fotografia al costat de Santiago Abascal i Pablo Casado.   

El sector crític se sent reforçat

Aquests dies, es viu una situació paradoxal. Mentre els nostàlgics de Rivera ploren per l'absència del seu líder, els membres del sector crític que va liderar Francisco Igea, actual vicepresident de Castella-Lleó, observen la situació amb una certa satisfacció. Ho explica un dirigent que va donar suport a la candidatura d'Igea en la darrera assemblea del partit (que va obtenir un 24% dels vots): "Estem satisfets que s'hagi acabat amb el discurs del 'no és no' que consideràvem del tot erroni", diuen.

Els partidaris de Francisco Igea, actius a Catalunya, consideren que el gir al centre donat per Arrimadas els dona en part la raó

Els crítics no estan satisfets perquè es consideren infrarepresentats en els òrgans del partit i continuen apel·lant a la democràcia interna. Però malgrat tot, se senten guanyadors d'un possible canvi de tendència i consideren que l'obertura feta per Arrimadas al Congrés els dona en part la raó.

Una pugna per l'ànima del partit

Un altre membre de l'ala crítica considera que "el que està en joc és l'ànima del partit". En aquest sentit, ha estat simptomàtic un intercanvi de tuits entre dues persones representatives de les "dues voreres" de Ciutadans. Juan Carlos Girauta apel·lava a un Ciutadans "autèntic" per reivindicar una oposició frontal a Pedro Sánchez.  
 
Li contestava indirectament Sergio Sanz, diputat al Parlament de Catalunya, a qui s'ubica en l'ala que es considera socialdemòcrata dins de la formació, que assegurava que l'ideari del Ciutadans "autèntic" era ocupar un "buit de representació en el centre esquerra no nacionalista". 
 
Venen moments interessants a Ciutadans, on el sector crític, després d'una etapa en què ha tingut l'atreviment de plantar cara a un nucli directiu obsedit pel control intern, creu que el nou escenari és esperançador. Però ningú oblida a la formació taronja que "Rivera no perdona".   







 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació