25
de maig
del
2020
Actualitzat
a la
13:56h
ERC encara no sap què votarà al Congrés de cara al suplicatori del Suprem per tal d'aixecar la immunitat a la cap de files de JxCat a la cambra baixa, Laura Borràs, per bé que els republicans seran "bel·ligerants perquè es puguin donar totes les explicacions". Ho ha exposat aquest dilluns la secretària general adjunta del partit, Marta Vilalta, que ha subratllat cal "arribar fins al final i esclarir totes les ombres de dubtes, encara més si pertanyen a l'independentisme, que no es pot vincular amb la corrupció".
Per tot això, la també portaveu d'ERC s'ha mostrat convençuda que "es donaran totes les explicacions necessàries, com ha fet sempre Laura Borràs i segur que en el futur seguirà voler-les donant i que s'esclareixin les ombres de dubte". D'aquesta manera, Vilalta sembla decantar-se per no torpedinar el procés judicial, tot i no voler aventurar quin serà el sentit del vot dels diputats republicans.
Sigui com sigui, ha argumentat que comparteixen la diagnosi conforme "existeixen clavegueres a l'estat espanyol i que persegueixen l'independentisme". A la vegada, però, ha defensat que són "tolerants zero amb la corrupció". "Ni un bri de tolerància, tota la transparència i claredat" ha asseverat.
Borràs va plantar el Suprem el febrer quan se la va citar per declarar-hi de forma voluntària. L'alt tribunal la vol jutjar per prevaricació, frau, malversació i falsedat documental, ja que l'acusa de fraccionar contractes per afavorir un amic en les adjudicacions fetes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Com a aforada, però, el Congrés ho ha d'habilitar, votant-ho en el ple. La dirigent de JxCat assegura que es tracta d'una persecució política i nega cap mala gestió dels fons públics.
Preguntada per la polèmica de diumenge entre el pres polític Jordi Sànchez i el Departament de Justícia, liderat per Ester Capella (ERC), Vilalta ha assenyalat que la conselleria ja "ha donat les explicacions pertinents". Sànchez critica que no se li hagi permès un 100.2 laboral per anar a treballar a l'organització política que presideix, la Crida, així com lamenta que es filtrés inicialment que se l'autoritzava a fer-ho.
Vilalta ha admès que hi va haver un "error en el trasllat de la informació i la comunicació" -com ja havia reconegut el Departament- i, pel que fa a la negativa a sortir a treballar a la Crida, s'ha remès a les decisions de la Junta de Tractament de cada centre, que ha defensat que "s'han de respectar". La decisió es fonamenta en què, segons s'argumenta, anar a treballar a un partit polític no entra dins les opcions obertes, però, tot i això, tant Sànchez com la Crida subratllen que es tracta d'una organització privada i que no es vulnera allò dictaminat pel Suprem.
Sigui com sigui, malgrat aquests xocs, que s'uneixen a la negativa de Quim Torra de pactar el calendari electorat amb els seus socis de Govern -malgrat haver anunciat l'avançament abans de la pandèmia-, Vilalta ha assegurat que hi ha "vies obertes represes amb JxCat i la resta de forces catalanes independentistes" per abordar els nous escenaris, entre els quals l'electoral.
"És positiu que parlem i que abonem la via del consens estratègic, perquè la unitat estratègica és el que ens farà avançar en el camí cap a la República catalana", ha asseverat, sense concretar cap a on avancen aquestes converses. Tot i això, ha instat a "superar la fase de retrets i de mirada curta" per tal que "el país pugui tornar a decidir el rumb del seu futur".
Per tot això, la també portaveu d'ERC s'ha mostrat convençuda que "es donaran totes les explicacions necessàries, com ha fet sempre Laura Borràs i segur que en el futur seguirà voler-les donant i que s'esclareixin les ombres de dubte". D'aquesta manera, Vilalta sembla decantar-se per no torpedinar el procés judicial, tot i no voler aventurar quin serà el sentit del vot dels diputats republicans.
Sigui com sigui, ha argumentat que comparteixen la diagnosi conforme "existeixen clavegueres a l'estat espanyol i que persegueixen l'independentisme". A la vegada, però, ha defensat que són "tolerants zero amb la corrupció". "Ni un bri de tolerància, tota la transparència i claredat" ha asseverat.
Borràs va plantar el Suprem el febrer quan se la va citar per declarar-hi de forma voluntària. L'alt tribunal la vol jutjar per prevaricació, frau, malversació i falsedat documental, ja que l'acusa de fraccionar contractes per afavorir un amic en les adjudicacions fetes quan estava al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes. Com a aforada, però, el Congrés ho ha d'habilitar, votant-ho en el ple. La dirigent de JxCat assegura que es tracta d'una persecució política i nega cap mala gestió dels fons públics.
Preguntada per la polèmica de diumenge entre el pres polític Jordi Sànchez i el Departament de Justícia, liderat per Ester Capella (ERC), Vilalta ha assenyalat que la conselleria ja "ha donat les explicacions pertinents". Sànchez critica que no se li hagi permès un 100.2 laboral per anar a treballar a l'organització política que presideix, la Crida, així com lamenta que es filtrés inicialment que se l'autoritzava a fer-ho.
Vilalta ha admès que hi va haver un "error en el trasllat de la informació i la comunicació" -com ja havia reconegut el Departament- i, pel que fa a la negativa a sortir a treballar a la Crida, s'ha remès a les decisions de la Junta de Tractament de cada centre, que ha defensat que "s'han de respectar". La decisió es fonamenta en què, segons s'argumenta, anar a treballar a un partit polític no entra dins les opcions obertes, però, tot i això, tant Sànchez com la Crida subratllen que es tracta d'una organització privada i que no es vulnera allò dictaminat pel Suprem.
Sigui com sigui, malgrat aquests xocs, que s'uneixen a la negativa de Quim Torra de pactar el calendari electorat amb els seus socis de Govern -malgrat haver anunciat l'avançament abans de la pandèmia-, Vilalta ha assegurat que hi ha "vies obertes represes amb JxCat i la resta de forces catalanes independentistes" per abordar els nous escenaris, entre els quals l'electoral.
"És positiu que parlem i que abonem la via del consens estratègic, perquè la unitat estratègica és el que ens farà avançar en el camí cap a la República catalana", ha asseverat, sense concretar cap a on avancen aquestes converses. Tot i això, ha instat a "superar la fase de retrets i de mirada curta" per tal que "el país pugui tornar a decidir el rumb del seu futur".