Ni fase zero ni risc zero

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Deixem enrere la fase zero. Avui ho fa la regió metropolitana de Barcelona, i les regions sanitàries del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i el Pirineu i Aran passen a fase 2. Sembla que, després de més de dos mesos de confinament, hem aconseguit contenir l'expansió del coronavirus. Anem recuperant la normalitat però ho hem de fer a tentines perquè qualsevol pas en fals podria provocar un rebrot que, després d'aquestes setmanes amb l'economia al ralentí i la por presidint les nostres relacions en tots els àmbits, seria fatal. Esperem que la fase 0 se'n vagi avui per no tornar més.

És difícil, però, fer pronòstics de qualsevol mena. Ho és el camp mèdic -els avenços encara no arriben-, tenim informacions contradictòries sobre com s'escampa la Covid-19 i les afirmacions gruixudes dels polítics queden de pressa en poca cosa. En aquest sentit és especialment raonable i aclaridora la resposta que la setmana passada donava el ministre de Sanitat, Salvador Illa, a una diputada del PP que li retreia declaracions que havia fet al seu dia. "Predir el passat és molt fàcil", deia.

Si mirem l'hemeroteca estem tots morts. Començant per qui escriu aquestes línies, però també per Ada Colau i Quim Torra que van assegurar que darrere la suspensió del Mobile hi havia mans negres i por, o continuant amb Pedro Sánchez que havia dit que el virus no entenia de fronteres i ho ha acabat reduint tot -també les seves rectificacions- a aquesta lògica. Fins i tot alcaldes que donaven suport a la petició de Torra de confinament total i setmanes després, quan el seu territori seguia en fase zero, es queixaven amargament o els que van pronosticar que, a principis d'abril, amb la tornada a la feina dels sectors no essencials, el govern espanyol poc més que enviava a un contagi segur a centenars de milers de catalans.

És evident que les autoritats sanitàries no ho saben tot. Però també que com més a prop estan de les persones a les quals cal protegir més i més bona informació tenen i que, a l'hora de prendre decisions, cal fer un equilibri entre la salut i el benestar econòmic i emocional de les persones, també dels nens. El risc zero no existeix. Mai. Però a la fase zero, que avui deixem enrere, esperem no tornar-hi gràcies al civisme i la solidaritat de tots plegats amb els nostres conciutadans.

El que ja està del tot desconfinat és el debat polític. Tornen els moviments sobre la propera votació de l'estat d'alarma i, de nou, Sánchez haurà de moure fitxa i els seus potencials aliats s'hauran de posicionar. El president espanyol, però, ja ha donat pistes sobre com pretén gestionar la legislatura i dels riscos que està disposat a prendre. N'he escrit aquest article.

Sobre el diàleg i el debat electoral pel cap de cartell a Junts per Catalunya us recomano l'entrevista al conseller Damià Calvet, que aspira a ser candidat efectiu -ell vol que Carles Puigdemont obri la llista- a la presidència de la Generalitat per JxCat. Una presidència que ara recau en Quim Tora i que segurament haurà de dir alguna cosa després dels atacs de la Crida, el partit que va fundar amb Puigdemont, a la consellera de Justícia, Ester Capella, d'ERC, per la no concessió de l'article 100.2 a Jordi Sànchez per anar a treballar a la formació que lidera. La polèmica va ser gruixuda ahir.

Si el president comparteix que una consellera del seu Govern ha practicat "persecució ideològica" contra un pres polític independentista l'hauria de cessar immediatament i nomenar algú que imposés un altre criteri en la gestió del 100.2, concedís el tercer grau (primer s'hauria de recórrer el segon) o obrís les presons, tal com li han demanat alguns membres del seu espai polític. Posar i treure consellers és potestat seva, de la mateixa manera que ho és convocar o no eleccions, tal com recorden sempre els portaveus de JxCat que no tenen pressa per anar a les urnes. Per contra, si Torra opina que Capella ha actuat adequadament o que la situació no és tan greu ha d'asserenar la Crida. La política és diàleg i consens, però a vegades cal exercir autoritat per evitar que es degradin les institucions. 
 

---

Avui no et perdis

»Catalunya deixa enrere la fase 0; per Sergi Ambudio.

»Opinió: «Realitats i desitjos en temps de pandèmia»; per Montserrat Tura.

»Dades: la Generalitat podria rebre 3.700 milions dels 4.000 que reclama del fons Covid; per Roger Tugas Vilardell.

»Opinió: «Dos mesos sense cobrar»; per Jordi Muñoz.

»Entrevista a Damià Calvet (JxCat): «En la negociació amb l'Estat cal perseverar»; per Oriol March.

»El desconfinament accelera el debat sobre el futur de JxCat; per Oriol March.

»Fil directe: «Xantatge amb els morts»; per Germà Capdevila.

»La recepta pròpia d'Iglesias; per Joan Serra Carné i Sara González.

»Els avis dels centres de dia, els oblidats de l'epidèmia; per Andreu Merino.

»Opinió: «La Catalunya esgotada»; per Oriol de Balanzó.

»De l'hospital a l'hotel per la por de contagiar: «Tornar a casa era un no viure»; per Sara González.

»Mapa interactiu: menys alumnes i més distància: així reobren les escoles a Europa; per Bernat Surroca.

»Entrevista a David Gardner (Financial Times): «Ni Le Pen fa un discurs tan agressiu com el de la dreta espanyola»; per Pep Martí.

»Anàlisi: la xifra que li fa por a Donald Trump; per Ferran Fernández Pintó.

»Futbolítica: futbol en roig i negre; per Ramon Usall.

I també bones notícies...

» NATURA L'absència de visitants pel confinament frena la degradació de la muntanya de Montserrat.

» JUNTS La Xina s'obre a la cooperació internacional per investigar l'inici de la pandèmia.

» MÚSICA Els grans clàssics de la música, en versió coronavirus.
 

---

 El passadís

La figura de l'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, ha guanyat molts punts dins del Partit Popular. Ja fa setmanes que la seva figura és objecte d'elogi des de sectors diversos. La gestió de la crisi feta per la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, amb una estratègia de confrontació amb el govern espanyol, ha fet que molts hagin girat la vista cap a Martínez-Almeida, que ha trobat espai per un estil propi, molt sobre el terreny, mostrant empatia amb els afectats alhora que ha evitat un xoc frontal amb la Moncloa.

Els comentaris positius sobre l'alcalde madrileny són gairebé unànimes entre la militància del PP. Dins, però també fora del PP, són cada cop més els que contraposen el tarannà radical d'Ayuso amb el més institucional de Martínez-Almeida. Tant l'alcalde com la presidenta són figures sorgides amb el lideratge de Pablo Casado. Però hi ha qui contempla Martínez-Almeida com un nom de futur que s'haurà de seguir.  

Vist i llegit

Segurament l'única cosa positiva de les guerres són les grans històries humanes i heroïcitats que hi ha darrere. Al segle XX diverses generacions van perdre la joventut per culpa dels conflictes armats. Molts d'ells tenen històries que serien dignes de sèries de televisió. És el cas de la Carolina (Lini) Bunjes, una jueva holandesa que als 18 anys va formar part de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil, va fer de fotògrafa a Barcelona, va ser empresonada pels dos bàndols i va combatre el nazisme a la Segona Guerra Mundial. Després la vida la va portar a Luxemburg, a Itàlia... per acabar de nou a Holanda, on va morir discretament. Ahir, al suplement dominical de l'Ara, Sílvia Marimon recuperava la seva història gràcies a la recerca que va fer Montserrat Bailac. Ho podeu llegir aquí.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1977, fa 43 anys, es va estrenar la primera pel·lícula de la saga Star Wars, una òpera espacial de dues hores dirigida per George Lucas. Va ser considerada una fita en la història del cinema de ciència-ficció per la introducció de tot un univers que acabaria expandint-se durant dècades i generacions. Harrison Ford, Mark Hamill, Alec Guinnes i Carrie Fisher va ser els principals protagonistes d'un film que es va endur sis premis Oscar, entre ells el de la millor pel·lícula. Darth Vader, Luke Skywalker o Han Saolo s'han convertit en personatges mítics del setè art. Fa un any es va presentar The Rise of Skywalker, l'última pel·lícula de la saga. Aquí en podeu veure el tràiler i llegir la crítica que en va fer Víctor Rodrigo.

 L'aniversari

El 25 de maig de l'any 1989 va nàixer a Barcelona el pilot de motos Esteve "Tito" Rabat. És fill dels propietaris de la famosa joieria Rabat i actualment corre a Moto GP després d'haver debutat el 2005 a la categoria de 125 centímetres cúbics. El 2014 es va proclamar campió del món de Moto2 a Malàisia. Aquí respon en un test ràpid algunes preguntes. Sap que el diamant és el mineral més dur!
 ​Fes clic aquí per rebre'l