Dades

La Generalitat podria rebre 3.700 milions dels 4.000 que reclama del fons Covid

Montero vol pactar aquesta setmana la lletra petita del repartiment però ja va avançar els grans criteris per atorgar els 16.000 milions pressupostats

per Roger Tugas Vilardell , 24 de maig de 2020 a les 20:09 |
El govern espanyol vol acordar la setmana vinent amb els partits els criteris de repartiment de l'anunciat fons Covid de 16.000 milions per a les autonomies. Arribaran a Catalunya els 4.000 milions exigits pel vicepresident català, Pere Aragonès, i que Quim Torra ha tornat a reclamar aquest diumenge? Hi pot faltar una mica, quedant-se en uns 3.700 milions, si se segueixen les indicacions anunciades fa tres setmanes per la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero.



En la primera intervenció en què la també portaveu del govern espanyol va detallar les característiques d'aquests fons, ja va anunciar com se'n calcularia el repartiment. Per una banda, fins a 10.000 milions es distribuirien en funció de l'impacte de la pandèmia, 1.000 milions més per a polítiques socials tindrien en compte la població de residència i els 5.000 milions restants, anirien a compensar a caiguda tributària per la crisi econòmica derivada.

La Moncloa, per tant, pot concretar la lletra petita de com es calcula cada variable..., o desdir-se de la intenció inicial i canviar els criteris. En tot cas, Montero ha insistit aquest diumenge que el criteri polític no pesaria a l'hora de posar xifres. Atenent, doncs, a les indicacions inicials, es podria fer un càlcul força aproximat dels recursos que pertocaria a cada territori i, mentre que Madrid sí que podria assolir els 4.000 milions, Catalunya quedaria en segon lloc, una mica més de 300 milions per sota.


Així, pel que fa a l'impacte del coronavirus, Catalunya ha detectat per ara el 24,3% dels positius totals i ha tingut el 25,9% dels ingressats en UCI. Són xifres força similars, però si se n'agafa la mitjana -els casos greus són més cars de tractar i caldria tenir-ho en compte-, un 25,1% del paquet de 10.000 milions hauria d'anar cap a la Generalitat, uns 2.509,5 milions.



El pes poblacional és el més senzill de calcular, ja que a Catalunya hi viuen el 16,3% dels ciutadans de l'Estat, i Montero no va fixar cap altra variable en aquest sentit, com el percentatge de gent jove, gran o la distribució en el territori. I el 16,3% dels 1.000 milions repartits per aquesta via equivalen a uns 163,2 milions més.

Finalment, pel que fa a la caiguda de la recaptació tributària, el càlcul és més complicat, ja que els efectes no s'han notat encara del tot, però s'hi poden fer aproximacions. L'Airef ha calculat el percentatge de caiguda del PIB durant el primer trimestre. Si es pressuposa que la caiguda tributària seria proporcional i les diferències entre territoris no variaran en els propers mesos, tan sols cal creuar aquesta xifra amb la quantitat ingressada per cada comunitat que depèn del pagament d'impostos de la seva ciutadania, independentment d'altres fons d'anivellament del model de finançament.


Així, com que la Generalitat rep el 19,7% dels ingressos autonòmics dependents dels impostos abonats per la ciutadania i la caiguda del PIB de Catalunya se situa en la mitjana estatal, aquest seria el percentatge dels 5.000 milions que percebria sota aquest criteri. Uns 984,8 milions més. Aquí caldria veure si es pressuposa que la tendència de l'economia segueix igual arreu o territoris turístics -com ho és Catalunya- poden patir més, o si cal correlacionar tan clarament la caiguda del PIB amb la caiguda de la recaptació o buscar altres fórmules. En tot cas, la xifra no variaria massa.



En total, per tant, la Generalitat rebria uns 3.657,5 milions, situant-se en segon lloc en termes absoluts i en tercer pel que fa a ingressos per càpita. Percebria uns 476,5 euros per cada 1.000 catalans, per sota dels 612 euros de Madrid i els 523,1 euros de la Rioja, on l'impacte de la pandèmia ha estat superior en relació a la població. En canvi, ingressarien força menys les Canàries (144,5 euros per cada 1.000 habitants), Múrcia (157,3) o Andalusia (172,8), tal com es pot observar en el mapa inicial.

El País Valencià rebria uns 1.131,8 milions, per la franja baixa pel que fa a euros per 1.000 habitants (226,2), mentre que a les Balears arribarien 320,6 milions, uns 278,9 euros per cada 1.000 habitants. Ara bé, aquest és tan sols un càlcul senzill en base als criteris detallats en el seu moment per Montero. Algunes decisions menors poden fer variar alguns milions, així com acords polítics de la propera setmana també podrien influir en major mesura.







 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació