Junts per Catalunya

El desconfinament accelera el debat sobre el futur de JxCat

L'horitzó electoral fa estar en alerta els sectors de la formació, pendents de la decisió de Puigdemont sobre el seu futur mentre els aspirants a la Generalitat calibren els moviments

per Oriol March , 24 de maig de 2020 a les 20:36 |
Acte de Junts per Catalunya al febrer amb Puigdemont de protagonista. | Junts per Catalunya
"Tothom s'està ressituant. Tothom vol començar a treure el cap". La frase és d'un coneixedor del punt exacte en què es troba la refundació de Junts per Catalunya (JxCat). Si aquesta apreciació es combina amb l'argumentari que desplega Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, en aquesta entrevista a NacióDigital, s'arriba a la conclusió que una de les conseqüències polítiques del desconfinament és que torna a accelerar-se el debat intern a JxCat. La reordenació, pendent des dels primers compassos del 2018, comença a ser obligada davant l'horitzó electoral.

Els càlculs que es fan tant al Govern com a la sala de màquines de la formació estan subjectes a dues possibilitats: que el Tribunal Suprem confirmi la inhabilitació de Quim Torra -escenari que pot situar-se al juliol, amb comicis a la tardor en funció de les condicions sanitàries- o bé que la pressió d'ERC i l'oposició fructifiqui i el president es vegi forçat a posar data a les eleccions. Aquesta última possibilitat, en tot cas, és taxativament negada tant per Torra com pel seu entorn, on es considera que el país no es pot permetre un executiu en funcions en la gestió de la pandèmia i la reconstrucció.


Calvet insisteix en l'entrevista a aquest diari que la prioritat és la crisi sanitària i la reactivació, però és diàfan a l'hora d'abordar el futur de JxCat: "Els deures són inajornables". La seva proposta a nivell intern -de la qual n'ha parlat amb Josep Rull, amb qui està en contacte pràcticament cada dia- passa per una mena assemblea constituent que inclogui "persones i organitzacions" -el PDECat i la Crida, per tant- que serveixi per debatre el model de partit i també triar la direcció executiva. Miquel Buch, conseller d'Interior, és un dels noms cridats a tenir-hi protagonisme -ell mateix ho sospesa-, però tampoc descarta repetir en el futur Govern si JxCat hi repeteix. L'esquema de Buch al partit i Calvet de candidat pren forma.


Totes les mirades, això sí, es dirigeixen cap a Waterloo, on Carles Puigdemont segueix cada dia el pols de la pandèmia en contacte directe amb el Palau de la Generalitat. Sobre la reordenació manté el silenci, però es dona per fet -així ho assenyalen totes les fonts consultades- que acabarà tenint l'última paraula. "Té les cartes guanyadores i hi ha gent que es posa molt nerviosa", assenyala un dirigent proper, en referència al PDECat. "Mana molt, però mana lent", destaca la mateixa veu, perquè té com a prioritat "minimitzar els danys de la trencadissa". Podria ser lesiva a nivell electoral.

Ara que fa tot just un any que va imposar-se a les eleccions europees -una victòria que va revifar el seu lideratge, de portes endins i de portes enfora-, Puigdemont calibra quins han de ser els propers moviments. Abans de la pandèmia, en plena preparació de l'acte de Perpinyà que el va propulsar com a líder de la confrontació amb l'Estat, l'esquema amb més consens era que fos candidat al Parlament sense presentar-se a la investidura en cas de guanyar, tasca que se li reservaria a un número dos efectiu.


Entre el candidat i el partit

Calvet torna a posicionar-se en l'entrevista a NacióDigital, una aspiració que també va mostrar Jordi Puigneró -només cal repassar el seu protagonisme al costat de Puigdemont a Perpinyà- i que no abandona Àngels Chacón, aquesta última sota l'epígraf del PDECat i el suport del seu president, David Bonvehí. El nom de Laura Borràs, esquitxat pel cas de la Institució de les Lletres Catalanes i amb el compte enrere activat cap al judici, ha anat perdent pes amb el pas dels mesos.

La tria del cap de files al Parlament és bàsica, però hi ha un debat gens menyspreable a l'hora de triar com funciona el partit. Les negociacions congelades per l'estat d'alarma van tancar-se amb discrepàncies entre el PDECat i la Crida, que ni tan sols acceptava una coalició davant les desavinences. La direcció del partit no vol dissoldre's, de la mateixa manera que l'entitat presidida per Jordi Sànchez no vol veure's involucrada administrativament amb el PDECat, encara menys després de la sentència del Tribunal Suprem que avala la condemna a CDC -antecessora del partit- pel cas Palau.


La formació liderada per Bonvehí, a banda, veu com té fugues per la banda moderada, encarnada ara pel Partit Nacionalista de Catalunya (PNC). Marta Pascal, excoordinadora general, ja ha fet el pas d'estripar el carnet, i no es descarten més baixes si el PDECat "no trenca amb l'estratègia de Puigdemont", segons diversos dirigents consultats. Artur Mas, prudent, manté contactes amb tots els sectors però el seu retorn a primera fila es dona per improbable. A banda, no té intenció d'enfrontar-se -especialment a les urnes- a Puigdemont. El desconfinament ha reobert el debat intern i, aquesta vegada, amb les eleccions a la vista, siguin quan siguin, ja no es pot ajornar més.







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació