REPORTATGE

Els avis dels centres de dia, els oblidats de l'epidèmia

NacióDigital parla amb famílies que s'han fet càrrec de persones amb dependència després del tancament d'equipaments per a gent gran

per Andreu Merino , 23 de maig de 2020 a les 08:00 |
Avis en un centre de dia, en una imatge d'arxiu | ACN
A Catalunya hi ha uns 15.000 usuaris de centres de dia per a gent gran, repartits en els 905 centres que hi ha arreu del país. El 16 de març el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va ordenar el tancament dels equipaments per evitar la propagació de contagis, tenint especialment en compte que molts dels centres comparteixen espais amb residències. Des d'aquell moment, no han tornat a obrir i moltes famílies s'han fet càrrec de l'atenció a persones dependents. El Govern espera que els centres de dia tornin a funcionar quan s'entri a la fase 3.


És el cas de Montse Torrecilla. El seu marit té alzheimer i, quan va tancar el seu centre de dia a Mataró, la parella es va traslladar a casa dels seus fills, al Masnou. "Jo no he deixat de treballar i era impossible que me'n pogués fer càrrec sola", explica. Torrecilla afirma que espera la trucada dels serveis socials de l'Ajuntament i que el centre ha ofert que algun treballador vagi puntualment al domicili. "El problema és que no n'hi ha prou amb una hora d'atenció, n'hem d'estar pendents tot el dia", diu.

A Barcelona, Gabi Fuster viu una situació similar. A l'inici de l'epidèmia es va traslladar a casa dels seus tiets per cuidar-los. La dona també té alzheimer i era usuària del centre de dia Sanitas Sarrià. El marit no ho era, tot i que també és una persona dependent, amb un 5% de visió i mobilitat reduïda. "En veure el panorama, em vaig traslladar. Hem tingut la sort de comptar amb una cuidadora i per tant ser dues les persones que estan pendents d'ells les 24 hores", explica. "La situació em fa plantejar si les administracions han fet tot el que era possible, ens hem sentit una mica abandonats", afegeix.


Després d'ordenar el tancament dels centres de dia, la conselleria va indicar als seus gestors que identifiquessin totes les persones en situació de vulnerabilitat que necessitessin continuïtat d’atenció a la seva llar, sobretot si eren persones dependents que vivien soles o tenien un suport familiar insuficient.

Fonts del Departament consultades per NacióDigital expliquen que s'han activat serveis d'atenció domiciliària i d'entrega d'àpats. "En les fases 1 i 2 de desconfinament s’ha traslladat a les entitats socials que es preparin per atendre al domicili a les persones que encara no poden accedir al servei presencial al centre de dia, i que compten amb més dificultats i necessitats d’atenció", diuen. La presidenta de la patronal Associació Catalana de Recursos Residencials (ACRA), Cinta Pascual, confirma que els centres han assumit serveis a domicili, ja que durant l'epidèmia, la Generalitat no ha tallat el finançament públic als centres privats. "Cada director ha trucat setmanalment a les famílies", explica Pascual.


Gabi Fuster: "La situació em fa plantejar si les administracions han fet tot el que era possible, ens hem sentit una mica abandonats"

El gerent del centre Sanitas Sarrià, a Barcelona, Bruno Sanllehí, explica que s'ha mantingut un control telefònic periòdic per detectar necessitats de les famílies però es mostra crític amb la gestió que s'ha fet de la crisi als centres de dia. "No s’ha tractat la gent com es mereixia. Tot això ens farà millorar molt la perspectiva de les cures", valora. Tot i els plans del Govern, situacions com les de Fuster o Torrecilla evidencien que les cures a persones dependents han hagut de ser assumides per les famílies amb poc o nul suport extern.

És el cas també de la Júlia, veïna de Barcelona. La seva mare, que viu amb ella, no era usuària d'un centre de dia abans de l'epidèmia, però la demència que ha desenvolupat les darreres setmanes aconsellava atenció professional fora del domicili, que no ha estat possible rebre a causa de les restriccions de l'estat d'alarma. "Ha anat a pitjor i fins fa poc tota l'atenció que rebíem era telefònica", critica. Finalment, a través del CAP li han diagnosticat demència senil i li han demanat plaça en un sociosanitari.

"L’única solució era la medicació i molts cops es posava agressiva i no li podia donar. Em deien que no la podia obligar a prendre-se-la, si no volia", relata. La situació també ha tingut conseqüències a nivell laboral. "Jo feia teletreball i he hagut d'agafar la baixa. Pràcticament necessita 24 hores d’atenció constant i jo no puc ni dormir ni mantenir una rutina de feina normal", relata. Ara, entre ella i el seu germà, que està afectat per un ERTO, s'han fet càrrec de les cures a la seva mare.

Pèrdua d'autonomia i socialització

"Hi ha gent que venir al centre ho és tot. És única activitat social que els queda", explica Sanllehí. El gerent del centre Sanitas Sarrià també posa l'accent en el treball físic que es fa als centres i, sobretot, en el cognitiu. "És la feina més difícil de recuperar", assegura. Torrecilla, ho corrobora. "El meu marit és periodista i dos mesos de confinament després, no sap escriure el seu nom. Abans podia escriure un dictat i seguir ordres, ara ja no", explica.

El president de la Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC), el seu president, Josep Carné, expressa "preocupació" per les possibles situacions de solitud de molts avis i també pel seu deteriorament. "Han perdut el seu únic espai de socialització i també l'atenció a necessitats concretes", insisteix. "Hi ha una diferència entre l'atenció per part de professionals i per part de familiars. En molts casos, a casa estaran asseguts tot el dia al sofà", afirma. 

Montse Torrecilla: "El meu marit és periodista i dos mesos de confinament després, no sap escriure el seu nom

"S’ha traspassat la responsabilitat a la família. En alguns casos, compensant amb hores de teleassistència i atenció domiciliària", lamenta Josep de Martí, professor dels màsters de gerontologia social de la UB i la UAB i director del portal Inforesidencias.com. "Passa el mateix que amb els nens sense escola. Com ens organitzem per poder atendre aquesta persona?", es pregunta Carné, mentre de Martí retreu a la Generalitat que no hagi tingut en compte el "patiment" de les famílies i no hagi optat per fer trasllats a hotels medicalitzats o a residències sense casos de Covid-19.

Fuster dona fe que la seva vida ha canviat radicalment i assenyala l'angoixa com a principal conseqüència. Torrecilla va un pas més enllà i assegura haver viscut moments d'autèntica desesperació. "Hi ha dies que em tiraria pel balcó", relata.

Obertura de centres en fase 3

Com ha avançat NacióDigital, el Govern ha proposat obrir els centres de dia de gent gran -i també els de persones amb discapacitats- quan s'entri en la fase 3. La patronal es mostra conforme amb la proposta tot i admetre que és difícil trobar l'"equilibri" entre garantir les cures i evitar contagis. "Sabem que hi ha gent que ho ha passat malament aquests mesos", diu la presidenta d'ACRA, Cinta Pascual.

Josep Carné, president de la Fatec: "S'haurà de tenir molt clar que qui entri al centre no tingui coronavirus. Aquestes persones als vespres tornen a casa seva"

"S'haurà de tenir molt clar que qui entri al centre no tingui coronavirus i fer proves a tothom. Aquestes persones als vespres tornen a casa seva", recorda per la seva banda el president de la FATEC, Josep Carné, que ha estat en contacte permanent amb la Generalitat per valorar els plans de reobertura dels centres.

Un pla que preveu que els centres hauran de disposar d'un pla d'actuació davant la crisi sanitària i hauran d'acreditar que els treballadors i els usuaris no són positius de Covid-19 i no han tingut símptomes de coronavirus durant els darrers 14 dies. També s'hauran de garantir tests i proves PCR en funció del que determinin les autoritats sanitàries i les mesures higièniques per prevenir contagis. Si tot això es compleix, els centres podran demanar autorització a la Generalitat per obrir, i quan la rebin posaran fi a la sensació d'abandonament que molts usuaris i les seves famílies han sentit durant més de dos mesos.







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació