21
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
22:51h
La patronal espanyola ha sortit aquest dijous en tromba contra l'acord entre el PSOE, Podem i Bildu per derogar la reforma laboral del PP. L'anunci ha agafat tots els actors socials i polítics per sorpresa, i ha tornat a mostrar les contradiccions internes en el si de l'executiu, amb el vicepresident Pablo Iglesias partidari de la derogació "íntegra" i el PSOE matisant-ho. El ministre de Transports, José Luis Ábalos, afirmava que només es modificarien els "aspectes més lesius" de la reforma. A la tarda, era la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, qui considerava "absurd" obrir nous debats sobre política laboral i assegurava, en un acte del Cercle d'Economia, que tota modificació es faria "d'acord amb els agents socials".
En tot cas, l'anunci -sigui finalment un acord ambiciós o un reforma parcial sense concreció- ha tingut com a efecte aconseguir una unanimitat en el rebuig per part de la patronal i els sectors empresarials. La CEOE ha estat la més agressiva en els termes utilitzats. La cúpula que encapçala Antonio Garamendi -un dur dins de l'organització- ha parlat de "menyspreu indignant" per definir la decisió i d'"irresponsabilitat majúscula". Més tard, ha decidit trencar el diàleg social amb el govern espanyol.
La CEOE ha suspès les trobades previstes amb membres de l'executiu, com les que se celebren setmanalment des de l'inici de la pandèmia. Una ruptura ben clara. A la CEOE no amaguen la irritació. L'anunci de la derogació de la reforma laboral s'ha vist com un acte d'agressió després que fa pocs dies s'hagués signat un acord amb el govern i els sindicats a la Moncloa sobre els ERTO. Acord, per cert, que va fer que un sector patronal -entre ells, la CEIM madrilenya i la catalana Foment- es desmarqués de Garamendi per considerar que havia cedit massa.
Foment del Treball s'ha posicionat també de manera molt crítica. L'empresariat català ha dit en un comunicat que, de materialitzar-se, l'anunci "pot tenir conseqüències molt negatives per a l'economia espanyola, provocarà alarma en el món econòmic pel que fa a la seguretat jurídica i una destrucció de milers de llocs de treball".
A diferència de la CEOE, però, Foment ha evitat escenificar cap gest de ruptura i ha preferit acusar el govern espanyol de trencar "unilateralment" el diàleg social. En àmbits de l'empresariat català, però, a mida que avançava la tarda, es considerava que l'acord entre PSOE, Podem i Bildu era "paper mullat" i fruit de la improvisació.
Mentre la CEOE, l'organització patronal espanyola més alineada amb la dreta política, enduria el seu lèxic contra la Moncloa, i Foment criticava confiant en revertir la situació, el Cercle d'Economia mostrava el seu rebuig de manera molt ponderada davant la mateixa Nadia Calviño, que aquest dijous ha inaugurat la jornada telemàtica que substitueix les trobades de Sitges -aquest any s'havien de traslladar a Barcelona- i que la pandèmia ha fet impossible.
Javier Faus ha deixat clara l'oposició del Cercle d'Economia a tota derogació de la reforma laboral, però ha mantingut una actitud de distensió amb Calviño, en línia amb la tradició del Cercle. Més endavant, des del mateix Cercle, Jordi Gual, vicepresident de l'entitat -i president de CaixaBank- articulava un gest amistós al govern en qualificar d'"encertada" la seva reacció a la crisi sanitària. La unanimitat contra l'intent de tocar la reforma, per tant, és total, però els matisos es perceben entre els més recalcitrants i els que, en el fons, creuen que la proposta no passarà de sondeig.
En tot cas, l'anunci -sigui finalment un acord ambiciós o un reforma parcial sense concreció- ha tingut com a efecte aconseguir una unanimitat en el rebuig per part de la patronal i els sectors empresarials. La CEOE ha estat la més agressiva en els termes utilitzats. La cúpula que encapçala Antonio Garamendi -un dur dins de l'organització- ha parlat de "menyspreu indignant" per definir la decisió i d'"irresponsabilitat majúscula". Més tard, ha decidit trencar el diàleg social amb el govern espanyol.
La CEOE ha suspès les trobades previstes amb membres de l'executiu, com les que se celebren setmanalment des de l'inici de la pandèmia. Una ruptura ben clara. A la CEOE no amaguen la irritació. L'anunci de la derogació de la reforma laboral s'ha vist com un acte d'agressió després que fa pocs dies s'hagués signat un acord amb el govern i els sindicats a la Moncloa sobre els ERTO. Acord, per cert, que va fer que un sector patronal -entre ells, la CEIM madrilenya i la catalana Foment- es desmarqués de Garamendi per considerar que havia cedit massa.
Foment del Treball s'ha posicionat també de manera molt crítica. L'empresariat català ha dit en un comunicat que, de materialitzar-se, l'anunci "pot tenir conseqüències molt negatives per a l'economia espanyola, provocarà alarma en el món econòmic pel que fa a la seguretat jurídica i una destrucció de milers de llocs de treball".
A diferència de la CEOE, però, Foment ha evitat escenificar cap gest de ruptura i ha preferit acusar el govern espanyol de trencar "unilateralment" el diàleg social. En àmbits de l'empresariat català, però, a mida que avançava la tarda, es considerava que l'acord entre PSOE, Podem i Bildu era "paper mullat" i fruit de la improvisació.
Mentre la CEOE, l'organització patronal espanyola més alineada amb la dreta política, enduria el seu lèxic contra la Moncloa, i Foment criticava confiant en revertir la situació, el Cercle d'Economia mostrava el seu rebuig de manera molt ponderada davant la mateixa Nadia Calviño, que aquest dijous ha inaugurat la jornada telemàtica que substitueix les trobades de Sitges -aquest any s'havien de traslladar a Barcelona- i que la pandèmia ha fet impossible.
Javier Faus ha deixat clara l'oposició del Cercle d'Economia a tota derogació de la reforma laboral, però ha mantingut una actitud de distensió amb Calviño, en línia amb la tradició del Cercle. Més endavant, des del mateix Cercle, Jordi Gual, vicepresident de l'entitat -i president de CaixaBank- articulava un gest amistós al govern en qualificar d'"encertada" la seva reacció a la crisi sanitària. La unanimitat contra l'intent de tocar la reforma, per tant, és total, però els matisos es perceben entre els més recalcitrants i els que, en el fons, creuen que la proposta no passarà de sondeig.