21
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
16:51h
Una majoria de la ciutadania dona suport a l'establiment d'una renda universal, però només amb un caràcter temporal, mentre duri la pandèmia i les seves conseqüències econòmiques més immediates. Així ho assenyala una enquesta de la Xarxa Renda Bàsica feta pública aquest dijous, segons la qual un 56% avala aquesta proposta en genèric, a la qual el 30% s'hi oposa i el 14% no es posiciona.
Aquesta entitat definia davant els enquestats la renda bàsica universal com un "ingrés incondicional i universal de 715 euros mensuals que rebran tots els residents adults acreditats (143 euros els menors), com a dret de ciutadania, que seria finançada mitjançant una reforma fiscal que suposaria una redistribució de part de la renda del 20% de persones més riques cap a la resta de la població".
El 38% opina que la prestació hauria d'estar lligada a l'estat d'alarma i, com a molt, als sis mesos posteriors, mentre que un 31% defensa que hauria de ser permanent. Un altre 10% d'enquestats l'avalaria mentre l'atur superés el 20%, i un altre 12%, mentre la desocupació fos major al 10%. El 9% restant no opina.
En termes genèrics, la gent menor de 25 anys és qui dona més suport a la mesura, amb un aval del 62%, tot i que en cap franja cau del 53% en què se situen els enquestats d'entre 45 i 54 anys. Igualment, el suport és idèntic entre homes i dones (56%), tot i que hi ha més homes que s'hi oposen (34%) que no dones (26%).
Les persones en situació de recerca de feina també defensen més la renda bàsica universal (63%) que els treballadors (56%) i els inactius (55%). Igualment, les persones amb ingressos nets inferiors a 1.000 euros avalen la proposta en un 67% de les respostes, un percentatge que va caient a mesura que creix el salari fins al 46% dels que perceben entre 4.001 i 5.000 euros -tot i que, en els de més de 5.000 euros, torna a pujar fins al 55%, segurament amb una mostra reduïda de respostes.
Sigui com sigui, els enquestats afirmen que no canviarien massa la seva actitud respecte el treball amb l'establiment d'aquesta prestació. Només un 9% dels empleats diuen que reduirien la jornada (per centrar-se més en l'oci i la família) i un 6% deixaria de treballar, mentre que el 80% dels aturats seguirien buscant feina com fins ara -un altre 7% en buscaria, però de menys hores-. Per elaborar el sondeig, una empresa ha fet 2.168 enquestes, entre el 12 i el 13 de maig.
Aquesta entitat definia davant els enquestats la renda bàsica universal com un "ingrés incondicional i universal de 715 euros mensuals que rebran tots els residents adults acreditats (143 euros els menors), com a dret de ciutadania, que seria finançada mitjançant una reforma fiscal que suposaria una redistribució de part de la renda del 20% de persones més riques cap a la resta de la població".
El 38% opina que la prestació hauria d'estar lligada a l'estat d'alarma i, com a molt, als sis mesos posteriors, mentre que un 31% defensa que hauria de ser permanent. Un altre 10% d'enquestats l'avalaria mentre l'atur superés el 20%, i un altre 12%, mentre la desocupació fos major al 10%. El 9% restant no opina.
En termes genèrics, la gent menor de 25 anys és qui dona més suport a la mesura, amb un aval del 62%, tot i que en cap franja cau del 53% en què se situen els enquestats d'entre 45 i 54 anys. Igualment, el suport és idèntic entre homes i dones (56%), tot i que hi ha més homes que s'hi oposen (34%) que no dones (26%).
Les persones en situació de recerca de feina també defensen més la renda bàsica universal (63%) que els treballadors (56%) i els inactius (55%). Igualment, les persones amb ingressos nets inferiors a 1.000 euros avalen la proposta en un 67% de les respostes, un percentatge que va caient a mesura que creix el salari fins al 46% dels que perceben entre 4.001 i 5.000 euros -tot i que, en els de més de 5.000 euros, torna a pujar fins al 55%, segurament amb una mostra reduïda de respostes.
Sigui com sigui, els enquestats afirmen que no canviarien massa la seva actitud respecte el treball amb l'establiment d'aquesta prestació. Només un 9% dels empleats diuen que reduirien la jornada (per centrar-se més en l'oci i la família) i un 6% deixaria de treballar, mentre que el 80% dels aturats seguirien buscant feina com fins ara -un altre 7% en buscaria, però de menys hores-. Per elaborar el sondeig, una empresa ha fet 2.168 enquestes, entre el 12 i el 13 de maig.