21
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
12:06h
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat per carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que tiri endavant un pacte d'Estat per garantir el dret a l'habitatge. Els comuns, de la mà de Podem, integren el govern de coalició amb el PSOE i comparteixen govern a Barcelona amb el PSC però Colau ha triat la via de la missiva per visibilitzar la seva demanda. Pel que fa a les mesures concretes en matèria d'habitatge, Colau demana a la Moncloa que ampliï sis mesos la moratòria de desnonaments i també els criteris per beneficiar-se'n.
Fins ara, tot i el decret llei aprovat pel govern espanyol, ara la suspensió només es produeix si aquestes famílies poden acreditar que la seva vulnerabilitat està causada per la crisi del coronavirus.
L'alcaldessa també demana a Sánchez que modifiqui les polítiques fiscals en matèria d'habitatge. Per exemple, que es rebaixi l'IVA a les empreses que vulguin construir habitatge social i que s'acabi amb els beneficis fiscals de què gaudeixen les Societats Cotitzades Anònimes d'Inversió al Mercat Immobiliari (Socimi).
La llei estatal que regula les Socimi es va aprovar el 2009 durant el govern del PSOE i es va modificar el 2012 ja amb el PP a la Moncloa. Des d'aleshores, les societats estan exemptes de pagar l'impost de societats. Un privilegi que la llei justifica per l'"impuls" del mercat de lloguer que assegura que genera la seva activitat. A més, des del 2005, les Socimi no són controlades per Hisenda sinó per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, després que el 2005 s'aprovés una proposta de CiU que va rebre el suport del PP, el PSOE i el PNB.
La demanda també insisteix en la necessitat de regular el preu dels lloguers, allargar sis mesos la pròrroga de lloguers aprovada durant l'estat d'alarma, obligar per llei a fer processos de mediació en casos de desnonament i "blindar" lleis autonòmiques que regulen l'accés a l'habitatge, com la catalana 24/2015. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha explicat que l'Ajuntament destinarà 2,5 milions d'euros per completar les ajudes d'habitatge que concedeix l'Estat.
L'objectiu final de la demanda traslladada a Sánchez, segons Colau, és "reforçar" el parc públic de lloguer assequible i "coordinar" les administracions per garantir el dret a l'habitatge. "Durant 40 anys s'ha deixat en mans de la iniciativa privada i l'especulació la satisfacció d'una necessitat bàsica", ha dit Colau. L'alcaldessa ha alertat que si no es garanteix el dret a l'habitatge de les famílies vulnerables, es posarà en risc la recuperació ecnòmica. "La seva capacitat de consum estarà segrestada perquè tots els diners que aconsegueixin es destinaran a pagar l'habitatge", ha argumentat.
Utilització del superàvit
En la carta enviada a Sánchez, Colau també demana al govern espanyol que els ajuntaments puguin disposar de "tot el superàvit acumulat en els últims anys per atendre els efectes de la crisi" sanitària.
"No estem demanant cap concessió, sinó que se’ns habiliti per utilitzar estalvis generats per una llei d’austeritat que ve de la crisi anterior i del govern del PP", ha dit Colau, que ha reivindicat els ajuntaments com les administracions "més sanejades i menys endeutades". "Si en algun moment són necessaris els superàvits, són ara", ha defensat.
Fins ara, tot i el decret llei aprovat pel govern espanyol, ara la suspensió només es produeix si aquestes famílies poden acreditar que la seva vulnerabilitat està causada per la crisi del coronavirus.
L'alcaldessa també demana a Sánchez que modifiqui les polítiques fiscals en matèria d'habitatge. Per exemple, que es rebaixi l'IVA a les empreses que vulguin construir habitatge social i que s'acabi amb els beneficis fiscals de què gaudeixen les Societats Cotitzades Anònimes d'Inversió al Mercat Immobiliari (Socimi).
La llei estatal que regula les Socimi es va aprovar el 2009 durant el govern del PSOE i es va modificar el 2012 ja amb el PP a la Moncloa. Des d'aleshores, les societats estan exemptes de pagar l'impost de societats. Un privilegi que la llei justifica per l'"impuls" del mercat de lloguer que assegura que genera la seva activitat. A més, des del 2005, les Socimi no són controlades per Hisenda sinó per la Comissió Nacional del Mercat de Valors, després que el 2005 s'aprovés una proposta de CiU que va rebre el suport del PP, el PSOE i el PNB.
La demanda també insisteix en la necessitat de regular el preu dels lloguers, allargar sis mesos la pròrroga de lloguers aprovada durant l'estat d'alarma, obligar per llei a fer processos de mediació en casos de desnonament i "blindar" lleis autonòmiques que regulen l'accés a l'habitatge, com la catalana 24/2015. La regidora d'Habitatge, Lucía Martín, ha explicat que l'Ajuntament destinarà 2,5 milions d'euros per completar les ajudes d'habitatge que concedeix l'Estat.
L'objectiu final de la demanda traslladada a Sánchez, segons Colau, és "reforçar" el parc públic de lloguer assequible i "coordinar" les administracions per garantir el dret a l'habitatge. "Durant 40 anys s'ha deixat en mans de la iniciativa privada i l'especulació la satisfacció d'una necessitat bàsica", ha dit Colau. L'alcaldessa ha alertat que si no es garanteix el dret a l'habitatge de les famílies vulnerables, es posarà en risc la recuperació ecnòmica. "La seva capacitat de consum estarà segrestada perquè tots els diners que aconsegueixin es destinaran a pagar l'habitatge", ha argumentat.
Utilització del superàvit
En la carta enviada a Sánchez, Colau també demana al govern espanyol que els ajuntaments puguin disposar de "tot el superàvit acumulat en els últims anys per atendre els efectes de la crisi" sanitària.
"No estem demanant cap concessió, sinó que se’ns habiliti per utilitzar estalvis generats per una llei d’austeritat que ve de la crisi anterior i del govern del PP", ha dit Colau, que ha reivindicat els ajuntaments com les administracions "més sanejades i menys endeutades". "Si en algun moment són necessaris els superàvits, són ara", ha defensat.