21
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
14:58h
Els escons majoritàriament buits han tornat a ser el paisatge del segon ple del Parlament celebrat durant la crisi del coronavirus. Amb l'aprovació de la cinquena pròrroga de l'estat d'alarma -aprovada amb els vots de Ciutadans i del PNB- encara en l'ambient, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha retret a Pedro Sánchez haver aplicat un "155 sanitari" a través de la recentralització de competències, i ha carregat contra el fet que no hi hagi hagut "ni un intent de diàleg" amb el Govern.
Aquesta apreciació l'ha fet en el torn de rèplica a Miquel Iceta, cap de files del PSC, a qui ha demanat ajuda per flexibilitzar el dèficit -ara fixat en el 0,2%-, per fer que els ajuntaments puguin fer servir el superàvit per tasques de reconstrucció i també per aconseguir la transferència de fons destinats a resoldre la crisi econòmica que ja truca a la porta després d'haver pasat el pic del coronavirus. Torra ha lamentat, en tot cas, que hi hagi una "nova majoria" a Madrid formada pel PSOE, Unides Podem i Ciutadans.
El president ha retret especialment a Jéssica Albiach, líder dels comuns a Catalunya, la gestió de la crisi que ha fet el govern espanyol, que ha inclòs militars en rodes de premsa -així ho ha recordat Torra- tot i que ja fa setmanes que han desaparegut. "Els vaig demanar ajuda", ha apuntat el dirigent independentista en referència a la petició als comuns per gestionar el desconfinament, i no n'ha vist fruits. "Si hem de seguir per aquí, potser no els ho demano més", ha indicat Torra. Albiach li ha demanat si estava a favor de suspendre el pagament d'impostos, i la resposta ha estat afirmativa.
El to del president amb els comuns ha estat dur, especialment després de topar amb la seva cap de files a la cambra catalana per la resposta del Govern a la crisi. "Ni una lliçó. Mai tan pocs havien defraudat a tanta gent en tan poc temps com vostès", ha assenyalat Torra, que ha demanat a l'oposició "sentit de país" i no caure en "partidismes" per abordar la reconstrucció. Tot i acceptar l'oferta d'Iceta per convocar els partits i els agents socials, el president no hi ha volgut posar cap data.
En clau econòmica, el vicepresident Pere Aragonès s'ha compromès a "no reduir la despesa" de cap conselleria i a buscar els recursos a través de la negociació amb l'Estat de cara a guanyar marge de dèficit i aconseguir transferències directes més enllà dels 16.000 milions d'euros que el govern espanyol destinarà a les autonomies en els propers mesos. La Generalitat reclama que es pugui anar més enllà.
Aragonès ha indicat que no serà fins a "finals de juliol" que el Govern tindrà preparats els eixos de la reconstrucció econòmica i social. Aquests eixos es desenvoluparan en en la marc de la comissió creada fa dues setmanes -que inicialment havia de plantejar una proposta al cap de només set dies- i que té un comitè tècnic que serà l'encarregat d'elaborar les propostes. Unes propostes que es traslladaran a l'oposició i, també, als agents econòmics i socials. "El Govern no farà cap retallada", ha dit.
El vicepresident ha defensat estirar "al màxim" els pressupostos aprovats fa tot just un mes, tot i que caldrà buscar 4.000 milions d'euros -com a mínim- a l'hora d'afrontar la crisi sanitària. Precisament aquesta és la quantitat que, pel cap baix, demanarà l'executiu al govern espanyol en el repartiment dels recursos destinats a les autonomies. També ha apostat perquè la liquiditat estigui en mans de les famílies, les empreses i els autònoms, que des del març han vist reduïts els ingressos per la crisi.
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, reclamarà al món empresarial que cedeixi espais a les escoles de cara al proper curs. "Com ho aconseguirem? Hem estat capaços d'aconseguir més UCI i més llits hospitalaris? Doncs hem de ser capaços de trobar més espais per l'educació", ha apuntat Bargalló. Les escoles tornaran a obrir-se al juny sempre i quan s'hagi entrat a la fase 2 del desconfinament.
Aquesta apreciació l'ha fet en el torn de rèplica a Miquel Iceta, cap de files del PSC, a qui ha demanat ajuda per flexibilitzar el dèficit -ara fixat en el 0,2%-, per fer que els ajuntaments puguin fer servir el superàvit per tasques de reconstrucció i també per aconseguir la transferència de fons destinats a resoldre la crisi econòmica que ja truca a la porta després d'haver pasat el pic del coronavirus. Torra ha lamentat, en tot cas, que hi hagi una "nova majoria" a Madrid formada pel PSOE, Unides Podem i Ciutadans.
El president ha retret especialment a Jéssica Albiach, líder dels comuns a Catalunya, la gestió de la crisi que ha fet el govern espanyol, que ha inclòs militars en rodes de premsa -així ho ha recordat Torra- tot i que ja fa setmanes que han desaparegut. "Els vaig demanar ajuda", ha apuntat el dirigent independentista en referència a la petició als comuns per gestionar el desconfinament, i no n'ha vist fruits. "Si hem de seguir per aquí, potser no els ho demano més", ha indicat Torra. Albiach li ha demanat si estava a favor de suspendre el pagament d'impostos, i la resposta ha estat afirmativa.
El to del president amb els comuns ha estat dur, especialment després de topar amb la seva cap de files a la cambra catalana per la resposta del Govern a la crisi. "Ni una lliçó. Mai tan pocs havien defraudat a tanta gent en tan poc temps com vostès", ha assenyalat Torra, que ha demanat a l'oposició "sentit de país" i no caure en "partidismes" per abordar la reconstrucció. Tot i acceptar l'oferta d'Iceta per convocar els partits i els agents socials, el president no hi ha volgut posar cap data.
En clau econòmica, el vicepresident Pere Aragonès s'ha compromès a "no reduir la despesa" de cap conselleria i a buscar els recursos a través de la negociació amb l'Estat de cara a guanyar marge de dèficit i aconseguir transferències directes més enllà dels 16.000 milions d'euros que el govern espanyol destinarà a les autonomies en els propers mesos. La Generalitat reclama que es pugui anar més enllà.
Aragonès ha indicat que no serà fins a "finals de juliol" que el Govern tindrà preparats els eixos de la reconstrucció econòmica i social. Aquests eixos es desenvoluparan en en la marc de la comissió creada fa dues setmanes -que inicialment havia de plantejar una proposta al cap de només set dies- i que té un comitè tècnic que serà l'encarregat d'elaborar les propostes. Unes propostes que es traslladaran a l'oposició i, també, als agents econòmics i socials. "El Govern no farà cap retallada", ha dit.
El vicepresident ha defensat estirar "al màxim" els pressupostos aprovats fa tot just un mes, tot i que caldrà buscar 4.000 milions d'euros -com a mínim- a l'hora d'afrontar la crisi sanitària. Precisament aquesta és la quantitat que, pel cap baix, demanarà l'executiu al govern espanyol en el repartiment dels recursos destinats a les autonomies. També ha apostat perquè la liquiditat estigui en mans de les famílies, les empreses i els autònoms, que des del març han vist reduïts els ingressos per la crisi.
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, reclamarà al món empresarial que cedeixi espais a les escoles de cara al proper curs. "Com ho aconseguirem? Hem estat capaços d'aconseguir més UCI i més llits hospitalaris? Doncs hem de ser capaços de trobar més espais per l'educació", ha apuntat Bargalló. Les escoles tornaran a obrir-se al juny sempre i quan s'hagi entrat a la fase 2 del desconfinament.