El món després del coronavirus (6)

Entre un nou 15-M o la «veneçuelització»: el descontent que vindrà

Els politòlegs Giaime Pala, Guillermo Fernández i Pau Vall adverteixen de la situació social explosiva que pot ser aprofitada per l'extrema dreta

Una dona passa davant d'una pintada. | Adrià Costa
per Pep Martí, 23 de maig de 2020 a les 17:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Una crisi sanitària del tot inesperada i d'un abast que ha dut els serveis socials a les portes del col·lapse ha comportat una recessió de recorregut incert. Les previsions avançades pel govern espanyol a Brussel·les el 30 d'abril són lúgubres: una caiguda del PIB del 9,2%. L'atur per aquest 2019 arribaria al 19%. Un quadre macroeconòmic molt negatiu que ja ha encès totes les alarmes.


Un laboratori analític que té l'antena activada per seguir tots els moviments socials que es poden gestar arran de la pandèmia, l'Institut Elcano, dona per fet que la crisi "està donant munició als enemics de la globalització, als que pensen que aquesta ha arribat massa lluny, que ha restringit l'autonomia dels països, que genera desigualtats". Un dels seus analistes, Enrique Fanjul, afirma en un informe que "les forces polítiques populistes i antiglobalització, que ja estaven creixent, es veuran probablement reforçades".

El fenomen, però, és global. El març passat, un estudi del prestigiós think tank nord-americà Centre per l'Estratègia i els Estudis Internacionals (CSIS), destacava la tendència a l'increment de les protestes antigovernamentals a tot el món, que la pandèmia només ha congelat a curt termini, i assegurava que segons quina sigui la resposta dels governs a la crisi, els moviments de descontent s'estendran.  


En el cas de l'estat espanyol, la tensió elèctrica que es viu a Madrid, amb l'escalf del PP i de Vox i l'impuls gens dissimulat de la presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, ha trencat la delicada pax pandèmica que s'havia instal·lat en la política espanyola en les primeres setmanes de la crisi sanitària. De moment, la protesta es concentra als carrers de la zona alta de Madrid

La "revolta" del barri de Salamanca és un avís d'un corrent de fons més ampli que s'anirà estenent en direcció a una tardor calenta? O un simple episodi fruit de la crispació que es viu al Madrid polític? Hi haurà un ressorgiment de l'esquerra social? La presència de Podem en el govern espanyol esmorteirà la protesta sindical i estudiantil? Què passarà a Europa?


Guillermo Fernández, investigador de la Universitat Complutense de Madrid i especialista en dreta radical a Europa, explica a NacióDigital un factor nou que ha irromput amb força: "Ha crescut el nivell de credulitat respecte de tot tipus de teories conspiranoiques. És un fenomen que s'ha estès. Davant d'una crisi tan inesperada, la gent vol respostes". Fernández explica un fenomen que s'ha donat al Regne Unit: "El vídeo d'un suposat expert que va atribuir la pandèmia a les antenes 5-G va circular molt i es van produir una vintena d'atacs a antenes en pocs dies".   
 

Guillermo Fernández (Universitat Complutense). Foto: Carlos de Miguel


El dilema ultra: Caracas o Le Pen


"Hi haurà descontent -assegura Guillermo Fernández-, però encara no sabem qui el capitalitzarà". L'investigador de la Complutense sí té clara una cosa: "Així com les mobilitzacions de la dreta dels anys 2004 al 2008 contra el govern de Rodríguez Zapatero, el matrimoni homosexual i les converses amb ETA van ser el viver d'un grup de polítics i tertulians de dreta radical molt influents, ara passarà el mateix". Fernández recorda que aquella oposició agressiva va suposar l'èxit d'una cadena com Intereconomía i l'aparició de figures com el periodista Cake Minuesa. 

Guillermo Fernández:"De moment, la mobilització de la dreta radical a Madrid és una protesta nínxol, reduïda a un espai molt conservador"
  
Ara caldrà veure el recorregut de noves figures en el paisatge conservador, com Javier Negre (que és l'estrella del programa Estado de alarma, que s'emet per Youtube) o Alvise Pérez, personatge a l'alça que va ser cap de gabinet del grup de Ciutadans al Parlament valencià. O de grups com Resistència Democràtica, actiu aquests dies al barri de Salamanca. Sempre amb forta cobertura política a la Comunitat de Madrid. Durant els anys de Rodríguez Zapatero, amb Esperanza Aguirre fent de contrapoder, ara amb la presidenta Isabel Díaz Ayuso exercint un paper similar.

Per Guillermo Fernández, "la dreta té un dilema: veneçuelització o Le Pen. O l'estratègia d'una opció de combat conservador contra el suposat govern de l'esquerra radical, o el discurs més social de Le Pen a França per recollir tot el malestar". Fins ara, la mobilització visible a Madrid ha estat una "protesta nínxol", reduïda a un espai molt conservador. En aquest sentit, l'ús del terme "comunista" és molt significatiu.

L'historiador Giaime Pala, professor de la Universitat de Girona, preveu "un any molt interessant" que serà definitori pel projecte europeu. "La sentència del Tribunal de Karlsruhe -contra la mutualització del deute- és una bomba i veurem molts canvis, però encara no sabem en quina direcció", coincidint amb Guillermo Fernández. Pel que fa a l'estat espanyol, la dinàmica de descontent farà, segons Pala, que "el PP mantindrà l'hegemonia al barri de Salamanca, però veurem com Vox pot penetrar amb força a Vallecas".      

Giaime Pala:"El PP mantindrà l'hegemonia al barri de Salamanca, però és possible que Vox penetri a Vallecas"
  
Sobre el possible canvi de missatge de Vox, Guillermo Fernández explica que "en l'acte que van fer el 8 de maig, tant Santiago Abascal com Jorge Buxadé van fer uns discursos nous, amb referències més socials i parlant d'ecologisme, però la Covid-19 ha aturat aquest gir i ha provocat un reescalfament tal que els pot acabar fent perdre el sentit de la realitat".      
 

Giaime Pala, professor de la Universitat de Girona. Foto: G.P.


Giaime Pala: "El problema és a Europa"

Pala es mostra convençut que hi haurà dificultats: "Fins i tot si disposem d'una vacuna en menys d'un any, tenim davant un panorama desolador. Al Regne Unit o als Estats Units tenen els seus bancs centrals i, de fet, fora d'Europa veurem com s'adopten polítiques heterodoxes per superar la crisi. El problema el tenim nosaltres, és a Europa". Pala assegura que els tractats de la UE impedeixen dur a terme polítiques progressistes i agosarades: "Ara ens han permès endeutar-nos temporalment, però sense els estris econòmics i monetaris que permetrien una sortida no austeritària a la crisi".

Pala dibuixa un paisatge inquietant: "O s'avança cap a una Europa més federal o es trencaran els equilibris polítics perquè aquest cop, els països del sud i els electors no acceptaran passivament polítiques de més austeritat. Aquesta vegada no es poden tancar hospitals ni rebaixar les pensions". Pala preveu "un any molt interessant" que serà definitori pel projecte europeu.   
 

Pau Vall Foto: P.V.


"A Catalunya tornarà la protesta"

El politòleg Pau Vall, format en l'equip de Jordi Muñoz a la UB, està convençut que la protesta tornarà: "El 2019 va ser un dels anys en què es van batre més rècords de moviments de protesta a nivell global, de Xile a Hong Kong, que han quedat aturats per la crisi sanitària". Vall considera que "la protesta no és que tornarà, és que no se n'ha anat, el que passa és que ha quedat congelada per la pandèmia". 

Sobre la situació a Catalunya, Pau Vall assegura que "em costa de veure quins elements desencadenants poden haver-hi per una major mobilització de l'independentisme un cop ja es coneix la sentència del Tribunal Suprem". Però creu que "l'independentisme conserva el seu múscul social, que es va veure, per exemple, en ocasió del darrer Sant Jordi, amb el moviment de les llibreries obertes, impulsat per una entitat sobiranista com Òmnium Cultural". 

Pau Vall:"Serà difícil aplegar una gran mobilització sobiranista si la prioritat són les urgències d'uns menjadors socials desbordats"
  
El context de possible regressió en drets i llibertats a l'estat espanyol pot provocar una quadratura del cercle per l'independentisme, que ell veu en una situació bàsicament reactiva. Sobre l'abast de les mobilitzacions i el descontent, "dependrà del quadre social i econòmic que es vagi configurant. "El que sí que serà difícil és aplegar una gran mobilització explícitament sobiranista si la prioritat són les urgències d'uns menjadors socials desbordats".

En el que tots els analistes coincideixen és en què el futur no està escrit. Que moltes coses dependran de com reaccionin aquesta vegada les institucions públiques. En un moment en què bona part de la societat encara no s'havia reposat de la crisi que va començar el  2008, amb les seves retallades i la degradació del nivell de vida i les condicions laborals, una segona crisi econòmica sense el coixí d'un estat disposat a sortir al pas en el terreny social serà devastadora. El sistema liberal tal i com l'entenem pot no tenir una nova oportunitat.   
 
La por de les elits
La pandèmia i, sobretot, els seus efectes socials, ha encès totes les alarmes en els grans centres d'anàlisi del planeta. Hi ha algunes veus, però, que han destacat amb advertiments molt seriosos sobre la necessitat d'un canvi de política global. Dues personalitats del mainstream de les elits dels dos costats de l'Atlàntic, Henry Kissinger i Mario Draghi, han destacat amb posicionaments heterodoxos. 

Kissinger pateix pels "més vulnerables". L'exsecretari d'Estat nord-americà va publicar un article al The Wall Street Journal -que podeu llegir traduït al castellà aquí- on afirmava que aquesta crisi sanitària canviaria l'ordre mundial i era una amenaça a la globalització liberal. Kissinger -un home que du a les seves espatlles les decisions més bèl·liques al Vietnam i el suport al cop d'estat de Pinochet a Xile- continua sent una figura influent. En l'article, defensava reforçar l'eficiència dels governs i la confiança de la gent en les institucions públiques, advertia -en una crítica subtil a Donald Trump- que no hi ha una sortida només nacional a la crisi, que cal una col·laboració global i que s'ha d'atendre "les poblacions més vulnerables".     
    
Draghi crida a defensar els llocs de treball. L'expresident del Banc Central Europeu va publicar un article al Financial Times on qualificava la pandèmia de tragèdia de proporcions "bíbliques" i reclamava una acció urgent de les institucions. Aquí en trobareu un resum. Trencant amb la visió clàssica de la política econòmica que domina a Brussel·les, Draghi es posicionava en favor d'un intervencionisme agressiu per part dels estats, convocava a un endeutament massiu com a mal menor i fixava com a prioritat preservar els llocs de treball amenaçats. 
 






 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació