Un operari desinfectant els contenidors en plena pandèmia | Adrià Costa
Branded content

Com ha canviat la pandèmia la generació de residus?

El confinament ha fet baixar el nombre total d'escombraries, augmentar la recollida selectiva d'envasos i disparar els residus sanitaris

Un operari desinfectant els contenidors en plena pandèmia | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La pandèmia ha transformat radicalment les nostres vides. I, evidentment, la generació de residus municipals no podia ser una excepció. A Catalunya, el confinament ha fet baixar el nombre total d'escombraries –especialment a la regió metropolitana de Barcelona-, ha augmentat la recollida selectiva d'envasos mentre que ha disparat els residus sanitaris, obligant a activar les incineradores per gestionar-ne un volum que a l'abril va suposar la meitat de tot un any habitual.
 

Un 17% menys de residus municipals


Durant el primer mes de confinament, a Catalunya la generació de residus municipals va caure un 17%. Segons dades de l'Agència de Residus de Catalunya (ARC), es van produir unes 242.000 tones, quan en un mes normal la xifra se situa a l'entorn de les 282.000 tones.

A la regió metropolitana aquesta disminució es va accentuar i va arribar al 25%. Un fet que s'explica per la gran concentració d’activitat laboral, comercial i turística d'aquesta zona i que va veure com es reduïa a la mínima expressió el desplaçament de treballadors des de l'exterior.

Si la generació de residus va baixar en general, encara ho va fer més la recollida selectiva ordinària (-19%). En aquest sentit, es van passar de recollir unes 89.000 tones a 72.000. Per fraccions, descensos molt notables de paper i cartró (-40%) i de vidre (-30%). L'orgànica va baixar menys (-11%) mentre que l'única que va augmentar van ser els envasos lleugers -el contenidor groc- amb un increment del 14%, fet molt vinculat a un major consum a les llars durant el confinament i a un repunt dels plàstics d'un sol ús.

 

Desinfecció de contenidors a Barcelona. Foto: David Zorrakino/Europa Press


La fracció resta –el que es tira al contenidor gris- també va caure un 12% en el primer mes de confinament, passant de les 193.000 tones habituals a les 170.000. Aquest fet, segons l'ARC, s'explica pel tancament quasi total de l'activitat comercial i de serveis i, de nou, va ser molt més notable a la regió metropolitana (17,5%) i sobretot a la ciutat de Barcelona (25%).
 

Repunten els plàstics d'un sol ús


L'emergència sanitària va esclatar en un context d'emergència climàtica, una situació que havia començat a provocar un canvi de xip en matèria de recollida selectiva. “Es nota tant a nivell de municipis –amb l'aposta pel porta a porta- així com entre els ciutadans, especialment en les generacions més joves”, explicava a NacióDigital Josep Maria Tost, director de l'ARC, poc abans de la pandèmia.

“Hi ha hagut un canvi en la consciència de consum i això ha fet reaccionar als molts supermercats, es pot comprar amb tupper, s'han eliminat envasos de plàstic, etc”, afegia. L'impacte del coronavirus ens ha fet retrocedir una passa enrere? Segurament, és massa d'hora per avaluar-ho, però sí que és cert que han repuntat els plàstics d'un sol ús, els embalatges i durant algunes setmanes  ha estat més difícil comprar a granel, per exemple per la limitació a la mínima expressió dels mercats municipals.

Les xifres no enganyen. La recollida selectiva d'envasos lleugers va augmentar un 14% durant el primer mes de confinament, una dada que no inclou –a banda dels que no reciclen correctament- paper plàstic o film d'embolicar. “En termes de reutilització, notarem un petit pas enrere fins que no trobem solucions. Ara per precaució molta gent ha optat per productes amb envasos. Quan ens estabilitzem, veurem que això no té cap mena de sentit i que podem agafar la fruita i altres elements i rentar-los quan arribem a casa sense cap mena de problema”, assenyala el director de l'Agència de Residus.

 


Abril: la meitat de residus sanitaris de tot un any


Més enllà de l'increment en la recollida d'envasos lleugers o la reducció de vidre i cartró, la fracció que ha viscut un comportament més anòmal ha estat el dels residus sanitaris de baix risc. A Catalunya, per exemple, a l'abril se'n van gestionar la meitat dels que correspondrien a un any sencer.

L'Agència de Residus xifra en 1.776 tones d'elements com mascaretes, guants, granotes, o davantals produïts per hospitals, hotels medicalitzats i altres equipaments dedicats a combatre la pandèmia en aquell període. En un any normal se'n generen unes 3.300 tones –275 al mes- i el març ja es va disparar fins a les 1.200.

La situació va obligar a activar fins a tres incineradores per valoritzar energèticament una part substancial –1.170 tones a l'abril- d'aquests residus de baix risc, gestionats d’acord amb els criteris que va establir el Ministeri de Sanitat. La resta, va seguir el procediment habitual a través de les tres empreses gestores autoritzades al nostra país. Utilitzen l'autoclau, un procés on se sotmeten els materials a unes condicions de temperatura i pressió suficients per provocar la seva esterilització, mitjançant la injecció de vapor d'aigua.

Inicialment, es va avaluar la possibilitat d’utilitzar els forns de les cimenteres en cas d’emergència, opció contemplada en les directrius donades per l’Estat, però finalment la capacitat de les empreses gestores i de les incineradores urbanes va ser suficient.
 

On van mascaretes, guants i el gel hidroalcohòlic?


Quan la pandèmia va esclatar, era quasi impossible aconseguir mascaretes o gel desinfectant. Ara, amb la situació més estabilitzada, l'abastament d'aquests productes ha deixat de ser un problema però han començat a ser-ho com a residu. Més enllà que els materials procedents d'hospitals s'hagin disparat, és difícil passar un dia sense trobar-te mascaretes o guants al terra de pobles o ciutats. Fins i tot, alguns espais naturals molt freqüentats s'han convertit lamentablement en petits abocadors improvisats.


Des de diverses administracions locals –els competents en la recollida de residus- s'han iniciat campanyes per recordar on s'han de dipositar aquest tipus de residus sanitaris. Malgrat que siguin de material plàstic, s'han de dipositar al rebuig –el contenidor gris-. També es recomana no tirar-los a les papereres ja que poden volar amb el vent i caure al terra i, en cap cas, llençar-los al water.

Per altra banda, en el cas dels envasos de solucions hidroalcohòliques, molt útils per desinfectar quan hom no es pot rentar les mans amb sabó, s'han de tirar al contenidor groc en tractar-se d'un envàs lleuger.

Finalment, des de l'Agència de Residus es recomana rentar-se les mans abans i després de dipositar els residus, complir els horaris de recollida –especialment amb el model porta a porta- i no deixar bosses fora dels contenidors, entre altres consells.

Una producció de l'equip de brand
Arnau Urgell (direcció i textos)
Roger Tugas (dades)
Guillem Bellafont (infografies)
Albert Alemany (vídeo)
Amb el suport de

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

Participació