El despertador: 21 de maig

Fracàs i boirada

L'estratègia d'ERC no funciona perquè Sánchez no vol compromisos, i la de JxCat i la CUP no existeix. L'independentisme no té oferta política. Avui també són notícia Laura Borràs i Gabriel Rufián, els retrets a la comissió de la CCMA, l'atemptat a Jiménez Losantos i Agustí Centelles

per Ferran Casas , 21 de maig de 2020 a les 06:00 |

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Pedro Sánchez ja té el que volia. Ha aprovat l'estat d'alarma -tot i que només per quinze dies- i ho ha fet sense casar-se amb ningú. El president espanyol es nega a pagar el peatge d'ERC per estabilitzar una aliança i prefereix assajar una complicada geometria variable que inclou per norma el PNB (els bascos "bons") i que bascula de Ciutadans fins a EH Bildu. Al vespre l'esquerra abertzale va tancar, en paral·lel a l'estat d'alarma, un important acord social per derogar la reforma laboral del PP que a la nit es va descafeïnar. No fos cas. En altres lleis o moments, el PSOE també buscarà, amb contrapartides reals, als republicans. Però no vol fotos fixes i, sobretot, com us explicava dimarts, no vol que es visualitzin.

Això xoca amb els plans que tenien els republicans per aquesta legislatura a Madrid. La seva intenció era poder formalitzar la relació amb el PSOE per greixar la mesa de diàleg entre governs pactada a canvi de la investidura i anar aconseguint contrapartides clares mentre JxCat i la CUP s'esgargamellaven al galliner de la cambra baixa sense aconseguir res tangible. I entre els rèdits que esperava ERC també hi havia, és clar, una actitud menys hostil del PSC a Catalunya. El pacte amb JxCat a la Diputació de Barcelona, el veto rotund a la llei Aragonès o als pressupostos i la negativa a cedir a Badalona han deixat clar que la Moncloa no ha mogut, en aquest temps, ni un dit per matisar la posició del PSC menys autònom des de la seva fundació el 1978.

L'estratègia d'ERC de fer "inevitable" el referèndum aconseguint que el creixement de l'independentisme sigui paral·lel a un moviment de fons a Madrid, si més no en el bloc PSOE-Podem, no sembla que hagi de funcionar per forçar l'acord bilateral. És un problema per a ells i també per als comuns, que després de treure ferro al suport de Manuel Valls a Ada Colau ara hauran de fer el mateix cada cop que el seu govern s'abraci al preu raonable de Ciutadans, un partit interessat a fer de frontissa per sortir de la irrellevància de tenir només deu escons al Congrés. ERC podrà dir que, tot plegat, ha servit per cremar ràpidament una etapa i fer, per enèsim cop, evidents les limitacions de les terceres vies. Però el que ha passat a Madrid posa plom a les ales a Pere Aragonès, Gabriel Rufián i Oriol Junqueras.

I si l'estratègia d'ERC no funciona, la de JxCat i la CUP tampoc sembla eficient. Bàsicament perquè no existeix. El fracàs de la via dels republicans deixa l'independentisme desproveït d'oferta política clara. La CUP no renuncia a la unilateralitat i la desobediència, però no acumula forces amb la resta d'actors i tampoc exhibeix cap alternativa viable. I JxCat és, a causa de la seva polifonia, d'un debat de reorganització encallat i de la incapacitat de fer una lectura crítica del fracàs del 27-O, un pandemònium ideològic.

D'això, aquesta setmana, n'hem tingut un clar exemple a l'entrevista de Carles Puigdemont a LaMordaza i al seu fragment que ha fet més fortuna. El president a l'exili admet que la proclamació/suspensió del 10-O del 2017 va ser un error, que era allà quan s'havia de fer efectiva la república i que ara tot seria diferent. Però no està gens clar que la seva actitud hagués diferit de la que va tenir el 27-O, quan el Govern va acatar el 155 i va defugir els costos que intuïen que tindria fer efectiva la república. Després ja sabem el que va venir: la meitat a un exili incert i l'altra meitat davant d'una justícia que, vist el que havia fet amb els Jordis, estava clar que els engarjolaria. 

En l'entrevista, Puigdemont diu que fer el pas el 10-O hagués estat diferent perquè el 155 no estava a punt i hi havia un "momentum" que es va trencar, amb la societat catalana "disposada a arribar molt lluny". Obvia que el 155, o qualsevol altra mesura legal o judicial, es podria haver aplicat en hores el mateix dia. Espanya no s'hauria quedat de braços plegats a l'espera de la convocatòria d'un ple del Senat. La crisi del coronavirus ens ha demostrat que, en moments d'excepció, els estats obvien les seves normes, que per alguna cosa són seves.

I sobre el "momentum" i l'"arribar lluny", Puigdemont hauria d'explicar com es pot tornar a crear (quina és la via, sabent com sabem ara què es pot esperar d'Europa i dels poders econòmics) i què està disposat a sacrificar i demanar que se sacrifiqui per, arribat el cas, tenir alguna garantia d'èxit amb l'actual correlació de forces. Potser ja caldria admetre que, ja a la primera setmana d'octubre, ni ell ni Oriol Junqueras o Jordi Sànchez van posar-se a treballar per fer efectiu el mandat del referèndum perquè mai van voler-ne assumir el cost humà en forma de la violència que van intuir. Van treballar per un pacte amb l'Estat -com el que ara pretén ERC- que permetés un acord bilateral, i no se'n van sortir.  

Laura Borràs, portaveu de Puigdemont a Madrid, va passar ahir pel nostre Instagram i va afirmar a preguntes d'Oriol March que no tenia cap fe en la mesa de negociació entre governs. Les limitacions són a la vista, però les alternatives encara no. Avui en parlarem amb Gabriel Rufián, que contestarà a Sara González i als lectors i a qui també li podreu fer comentaris i preguntes. A ell i a ERC els tocarà actualitzar l'estratègia. Tal vegada si ho fan junts (encara que competeixin a les urnes, cosa saludable en democràcia) se'n sortiran una mica millor.
 

Avui no et perdis

» Crònica: la majoria de la investidura de Sánchez entra en estat crític; per Sara González i Oriol March.

» Opinió: «En estat de pròrroga»; per Montserrat Nebrera.

»
Del Xile d'Allende als xenòfobs contra Merkel: quan les dretes prenen el carrer; per Pep Martí.

»
Guia: com serà el desconfinament de les escoles? 10 preguntes amb resposta; per Bernat Surroca.

»
Fil directe: «Ara, confiem en els mestres»; per Joan Serra Carné.

»
Entrevista a Rosa Cañadell, líder històrica d'USTEC: «Ens podem trobar amb una emergència educacional al setembre»; per Pep Martí.

»
Les mascaretes són obligatòries al carrer a partir d'avui.

» Opinió: «La llibertat per superar la crisi»; per Jordi Mir.

»
Mapa: el risc de rebrot a Barcelona es divideix per deu en deu dies; per Roger Tugas.

» Representar el Barça al Japó, un repte congelat pel coronavirus; per Lluís Girona.

» Entrevista a David Medié, àrbitre de La Lliga: «Els àrbitres de Primera Divisió no volem els estadis buits, volem ambient»; per Albert Hernàndez.

I també bones notícies...

» PLATAFORMES Les sèries desconegudes per la gran majoria i que són veritables joies; per Víctor Rodrigo.

» MOBILITAT Un carril bici que connecti Barcelona amb Sant Cugat per sota de Collserola: somni o realitat?; per Sergi Baixas.

» MÚSICA Els vídeos dels músics catalans que s'han unit per dedicar cançons als que estan sols durant la pandèmia; per Anna Mira.
 

 El passadís

Un dels àmbits on més visible és la mala maror entre JxCat i ERC és a la comissió de control de la CCMA, que torna demà al Parlament. Els republicans preguntaran a la direcció de TV3 i a la de Corporació, que recauen en Vicent Sanchis i Núria Llorach, proposats al seu dia per CDC, pel criteri per triar alguns convidats per mostrar "com viu la societat catalana" la Covid-19 i per la polèmica arran dels canvis que es van introduir al reportatge de Victor Lavagnini sobre Sandro Rosell, que va fer que l'autor no el signés i denunciés "censura". Ho farà la seva diputada Raquel Sans.

I Pep Riera, de JxCat, s'interessarà "pel lideratge" de TV3 que, ben segur, contraposarà amb les dades, no tan bones, de Catalunya Ràdio quan li ho demani al seu director, Saül Gordillo, a qui ERC va proposar per al càrrec. Fa uns mesos, arran d'un EGM, van saltar espurnes quan Eduard Pujol, exdirector de Rac1 i ara portaveu de JxCat, va burxar Gordillo amb les dades d'audiència malgrat que havien millorat. Ho podeu recuperar aquí.

Vist i llegit

Qui fa les propostes econòmiques del govern espanyol? La vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, el Banc d'Espanya, les patronals o bé els sindicats a través de les seves pressions? Hi té alguna cosa a dir l'oficina econòmica de la Moncloa, més tenint en compte que Pedro Sánchez és economista? A El Confidencial, el seu cap d'opinió, Esteban Hernández, apunta també a l'Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia de País a Llarg Termini, que dirigeix el superassessor de Pedro Sánchez, Iván Redondo. En aquest article assenyala alguns reptes de futur interessants per a l'economia espanyola, que es veurà fortament colpejada per la pandèmia.

 L'efemèride

El 21 de maig de l'any 1981 Terra Lliure va atemptar contra l'opinador Federico Jiménez Losantos, que mesos abans havia estat un dels promotors de l'anomenat manifest dels 2.300, que intentava barrar el pas a la normalització de català a l'escola, els mitjans o l'administració. Losantos, que havia militat en organitzacions d'esquerra, era aleshores professor d'institut a Santa Coloma de Gramenet. L'atemptat, un tret al genoll, va fer que marxés a Madrid i comences a col·laborar regularment amb mitjans. S'ha convertit en un dels personatges més populars de la dreta espanyolista gràcies als seus programes matinals de ràdio i al seu diari digital. Aquí parlava del seu cas.

 L'aniversari

El 21 de maig de 1909 va néixer a València el fotògraf Agustí Centelles, que moriria a Barcelona el 1985. És, sens dubte, el nostre fotògraf de guerra. Seves són les fotos de la Guerra Civil i la rereguarda a Barcelona, a Lleida o al Front d'Aragó, dels bombardejos, dels camps de refugiats a la Catalunya del Nord... Va retratar l'horror que va quedar-se en una maleta que anys després va poder recuperar deixant-nos un gran llegat col·lectiu. Els seus fills van tenir un litigi amb la Generalitat després de vendre el fons a l'Estat, que el volia traslladar a Salamanca. Aquí podeu gaudir d'algunes de les seves millors obres

 
Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols que t'arribi El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 
Fes clic aquí per rebre'l

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Arxivat a:
El despertador
Participació