22
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
17:41h
Jaume Cela és una institució en l'àmbit de l'educació i la pedagogia. Va començar a donar classes quan tenia 18 anys i treballava al Banco Vitalicio, i s'hi va enganxar. Nascut a Barcelona el 1949, Cela ha fet de mestre durant 50 anys. Impartint classes des de la Mina fins a Bellaterra, n'ha vist de tots colors. Ànima del Moviment de Renovació Pedagògica, ha estat també membre del Consell Escolar de Catalunya.
A banda de donar classes, ha reflexionat sobre l'educació i les seves opinions són escoltades al sector. Ara, tot i jubilat, fa voluntariat al darrer centre escolar on va treballar. Aquí s'esplaia sobre com veu l'escola catalana enmig de la crisi sanitària, poc després de conèixer-se el pla del Govern per reobrir les escoles.
- Vostè ha estat mestre durant 50 anys i ja ho ha vist quasi tot a les aules. S'esperava viure una situació com aquesta?
- No. Ni en el pitjor dels meus somnis. Sobretot perquè a nivell d'educació té molta implicació, però a nivell social ens posa de relleu dos fets molt colpidors: no podem acompanyar els que se'n van i tampoc ens permet rebre els que venen. En el meu cas, encara no he pogut abraçar el meu net, que ha nascut aquests dies.
- I com ho ha viscut com a professional de l'educació?
- Com ha dit abans, en aquests 50 anys he viscut processos de tot tipus a l'escola. Però sempre teníem un element en les nostres mans que era la presencialitat. En aquests moments, les persones que formen part de la comunitat educativa no es poden trobar cara a cara. Aquest és un fenomen nou que mai havíem tingut present.
- El departament ha anunciat que s'obriran els centres en fase 2, però no per activitats lectives. Com ho contempla?
- Obrir el centres de manera esgraonada seguint les normes de sanitat i per a aquells nens, nenes, noies i nois que necessitin un acompanyament, retrobar-se amb els mestres em sembla una bona iniciativa. La darrera paraula la tenen les autoritats sanitàries. Però seria bo trobar uns moments per posar en comú el que hem viscut. Pensem que els nois del nostre país han viscut situacions molt diverses. Algunes de molt dramàtiques, d'altres no. Però ha estat un daltabaix.
- Què passarà amb el temari i l'avaluació?
- Avaluació vol dir acompanyament, no vol dir posar notes, vol dir situar-te al costat del teu alumne per saber què pensa del seu procés d'ensenyament/aprenentatge, valorar els errors com a font d'aprenentatge, les seves llums i les seves ombres i ajudar-lo a progressar, a millorar en el sentit més ampli. També obtenim una bona informació per saber què hem de fer com a mestres per ajudar-lo i explicar a la família què poden fer també. Aquest acompanyament, degut a la dificultat de fer-ho presencial, queda compromès, però si es pot fer alguna trobada amb aquelles criatures o joves que son més vulnerables em sembla bé. Sobre el temari no cal preocupar-nos molt. Els temes bàsics que no s'han pogut treballar els podrem fer el curs vinent, i els que no són imprescindibles... doncs no són imprescindibles. Cada equip docent ja sabrà fer-ne la tria.
- I de cara al setembre, com s'ha d'entomar el nou curs?
- Un cop tancat el curs, jo em dedicaria a preparar el que pot passar a partir de setembre. El departament d'Educació haurà de dir amb precisió què és el que pensa fer, si un sistema híbrid de classes presencials i telemàtiques, si es farà l'acollida de tots els nens reduint ràtios, si s'hauran d'habilitar espais nous. És una cosa que el departament haurà de planificar donant prou informació a les escoles i donat-los participació. I caldrà preparar una rebuda emocional, que serà intensa.
- Serà un repte per tota la comunitat educativa. També pels responsables polítics. Hi ha prou recursos?
- En efecte. S'haurà de planificar què passa amb els menjadors, què passa amb el transport. Ara han sortit en relleu moltes coses que requeriran que s'hi aboquin tots els sectors professionals. Jo estic segur que els mestres del nostre país estaran a l'alçada perquè sempre hi han sabut estar. Però s'haurà de dotar a l'escola de moltíssims recursos que ara no té. Venim d'una situació de menys. La LEC, la llei d'Educació, preveu una inversió del 6% aproximadament per a l'educació. En aquests moments, sense tenir previst la incidència del coronavirus, amb prou feines arriba al 3%. Ho diu molt clarament la LEC quan fa l'estudi econòmic del que es necessita per poder implementar-la. Però això ja és de fa uns anys enrere. Les necessitats han canviat. El que necessitarem és que la societat catalana prioritzi el món de l'educació, cosa que no sempre ha fet en el grau que es necessitava. Aquesta pandèmia no ha descobert res de nou, però ho ha sotragat tot.
- D'aquí a l'estiu, com s'ha d'atendre les famílies?
- Les escoles establiran els seus mecanismes d'atenció a les famílies i hauran de prioritzar aquelles que necessiten més acompanyament. Però hi haurà d'haver una abocada de recursos de tota mena. Perquè, en la pitjor de les hipòtesis, que els nens no vagin a l'escola però la resta d'àmbits es normalitzen, l'escola tindrà una funció de custòdia. Hi ha mestres que no els agrada escoltar això, però per mi aquesta funció és claríssima. Si els nens estan a casa i els pares treballant, a aquests nens els ha d'atendre algú.
- De quina manera?
- No ho sé, però segur que passarà per un augment significatiu de recursos que serveis socials i educatius hauran de planificar.
- És compatible activar el retorn a la feina dels pares i mantenir les classes virtuals?
- Si mantenim les classes virtuals, en el món dels més petits hi perdrem molt. En la franja dels més petits, la relació ha de ser el més presencial possible. Que no es pot fer per raons de la malaltia, d'acord. Però hem de fer un gran esforç per assolir-ho. Com ha fet el món sanitari. El que no pot ser és que els nens continuïn sense anar a l'escola sense que s'hagi donat cap idea clara i, en canvi, jo pugui viatjar amb avió, amb mascareta o sense, perquè les companyies aèries han pressionat. El sistema educatiu s'ha de prioritzar, igual que el sistema sanitari. I no cal dir que no és el mateix parlar de la franja dels més petits que de la universitària.
- Pot ser una oportunitat?
- Em costa molt interpretar aquesta crisi en clau d'oportunitat. Jo penso que això és una catàstrofe. No em calia viure el coronavirus per adonar-me dels problemes que la pandèmia ha fet aflorar molt més en aspectes d'equitat i pobresa, de bretxa salarial.
- Quin paisatge deixarà la pandèmia a l'escola catalana?
- El panorama haurà empitjorat, però seran pèrdues que es podran recuperar. S'haurà de prioritzar tot el tema emocional. Caldrà trobar espais per compartir el que s'ha viscut. Hi ha nens que no han passat moments durs, però n'hi ha que sí. El confinament tampoc no és el mateix per tothom. Haurem de revisar quins aspectes bàsics del currículum que no s'ha fet caldrà fer. Serà un any complicat, però ens en sortirem.
- En política educativa, què li cal a l'escola catalana?
- A partir d'uns mínims per tothom, caldria pensar molt bé què necessita cada escola i diferenciar els recursos en funció de les necessitats. Cal singularitzar els centres. També s'hauria de reconèixer el nivell d'autonomia de cada centre per impulsar els seus projectes. I escoltar molt les escoles. Després, s'ha de disminuir radicalment el temps que es passa omplint papers que no serveixen per a res: desburocratitzar la gestió. S'ha de donar més relleu a totes les entitats que envolten el món de l'escola, des dels menjadors al lleure. I confiar molt en els equips docents. Finalment, molt important, fer polítiques que afavoreixin els nois que estan en risc d'exclusió social.
- Encara creu que el mestre ha de fer, sobretot, bones persones?
- És fonamental. Si l'objectiu final no és formar una societat de persones que intentin ser bones persones, no m'interessa. Pensem que les persones que han planificat les grans crueltats del segle XX eren gent amb molta formació. Eren gent que podia llegir Kant i Heidegger el matí i a la tarda estar davant de les cambres de gas. A l'escola anem a fer-nos preguntes i conversar sobre el món. És l'únic espai obligatori que tenim. Cap altre servei general té caràcter obligatori, tret de serveis funeraris. També és un espai on ens podem equivocar sense por a ser sancionats. S'ha de fomentar també l'interès pel coneixement i, una cosa important, que els nens se sentin escoltats pels seus mestres. Perquè així aprenen millor. Però és important tenir present sempre quin model de persona estem ajudant a construir.
- De jove, volia ser actor. Ser mestre li va atreure perquè ho veia similar?
- No. No té res a veure. Però sí que és veritat que el que tu fas en una aula és una representació i té una relació molt estreta amb el món de l'actuació. Has de fer creure coses que són importants per l'alumne. Sempre dic que els mestres han de demostrar que estimen els seus alumnes.
- En algun cas, deu ser difícil.
- Hi ha algun cas en què m'ha costat molt. L'estima no admet l'imperatiu, però en algun cas ho he representat.
- Vostè és un cinèfil. Quina pel·lícula sobre educació li agrada més?
- En diré dues. Avui comença tot, de Bertrand Tavernier, que té a veure amb el món de l'educació des de la perspectiva de l'escola. L'altra és El nen de la bicicleta, dels germans Dardenne, sobre la dimensió ètica de l'educació i no té res a veure amb el món de l'escola.
- Cita sovint la carta d'agraïment d'Albert Camus al seu mestre quan va obtenir el Premi Nobel. En la seva resposta, el mestre, el senyor Germain, li va dir que sempre havia volgut "respectar el dret de l'alumne a buscar la seva veritat".
- Això és fonamental. Nietzsche deia que actua malament el mestre que vol que el seu alumne sigui sempre el seu alumne. Jo tinc la sort de trobar-me molt amb exalumnes. Hölderlin té una frase molt maca que diu que els mars configuren els continents retirant-se. El mestre ha de saber retirar-se. Si més endavant, l'antic alumne et diu gràcies, ja has d'estar content. Que és el cas del mestre de Camus.
A banda de donar classes, ha reflexionat sobre l'educació i les seves opinions són escoltades al sector. Ara, tot i jubilat, fa voluntariat al darrer centre escolar on va treballar. Aquí s'esplaia sobre com veu l'escola catalana enmig de la crisi sanitària, poc després de conèixer-se el pla del Govern per reobrir les escoles.
- Vostè ha estat mestre durant 50 anys i ja ho ha vist quasi tot a les aules. S'esperava viure una situació com aquesta?
- No. Ni en el pitjor dels meus somnis. Sobretot perquè a nivell d'educació té molta implicació, però a nivell social ens posa de relleu dos fets molt colpidors: no podem acompanyar els que se'n van i tampoc ens permet rebre els que venen. En el meu cas, encara no he pogut abraçar el meu net, que ha nascut aquests dies.
- I com ho ha viscut com a professional de l'educació?
- Com ha dit abans, en aquests 50 anys he viscut processos de tot tipus a l'escola. Però sempre teníem un element en les nostres mans que era la presencialitat. En aquests moments, les persones que formen part de la comunitat educativa no es poden trobar cara a cara. Aquest és un fenomen nou que mai havíem tingut present.
- El departament ha anunciat que s'obriran els centres en fase 2, però no per activitats lectives. Com ho contempla?
- Obrir el centres de manera esgraonada seguint les normes de sanitat i per a aquells nens, nenes, noies i nois que necessitin un acompanyament, retrobar-se amb els mestres em sembla una bona iniciativa. La darrera paraula la tenen les autoritats sanitàries. Però seria bo trobar uns moments per posar en comú el que hem viscut. Pensem que els nois del nostre país han viscut situacions molt diverses. Algunes de molt dramàtiques, d'altres no. Però ha estat un daltabaix.
- Què passarà amb el temari i l'avaluació?
- Avaluació vol dir acompanyament, no vol dir posar notes, vol dir situar-te al costat del teu alumne per saber què pensa del seu procés d'ensenyament/aprenentatge, valorar els errors com a font d'aprenentatge, les seves llums i les seves ombres i ajudar-lo a progressar, a millorar en el sentit més ampli. També obtenim una bona informació per saber què hem de fer com a mestres per ajudar-lo i explicar a la família què poden fer també. Aquest acompanyament, degut a la dificultat de fer-ho presencial, queda compromès, però si es pot fer alguna trobada amb aquelles criatures o joves que son més vulnerables em sembla bé. Sobre el temari no cal preocupar-nos molt. Els temes bàsics que no s'han pogut treballar els podrem fer el curs vinent, i els que no són imprescindibles... doncs no són imprescindibles. Cada equip docent ja sabrà fer-ne la tria.
- I de cara al setembre, com s'ha d'entomar el nou curs?
- Un cop tancat el curs, jo em dedicaria a preparar el que pot passar a partir de setembre. El departament d'Educació haurà de dir amb precisió què és el que pensa fer, si un sistema híbrid de classes presencials i telemàtiques, si es farà l'acollida de tots els nens reduint ràtios, si s'hauran d'habilitar espais nous. És una cosa que el departament haurà de planificar donant prou informació a les escoles i donat-los participació. I caldrà preparar una rebuda emocional, que serà intensa.
"La societat catalana ha de prioritzar l'educació, cosa que no sempre ha fet"
- Serà un repte per tota la comunitat educativa. També pels responsables polítics. Hi ha prou recursos?
- En efecte. S'haurà de planificar què passa amb els menjadors, què passa amb el transport. Ara han sortit en relleu moltes coses que requeriran que s'hi aboquin tots els sectors professionals. Jo estic segur que els mestres del nostre país estaran a l'alçada perquè sempre hi han sabut estar. Però s'haurà de dotar a l'escola de moltíssims recursos que ara no té. Venim d'una situació de menys. La LEC, la llei d'Educació, preveu una inversió del 6% aproximadament per a l'educació. En aquests moments, sense tenir previst la incidència del coronavirus, amb prou feines arriba al 3%. Ho diu molt clarament la LEC quan fa l'estudi econòmic del que es necessita per poder implementar-la. Però això ja és de fa uns anys enrere. Les necessitats han canviat. El que necessitarem és que la societat catalana prioritzi el món de l'educació, cosa que no sempre ha fet en el grau que es necessitava. Aquesta pandèmia no ha descobert res de nou, però ho ha sotragat tot.
- D'aquí a l'estiu, com s'ha d'atendre les famílies?
- Les escoles establiran els seus mecanismes d'atenció a les famílies i hauran de prioritzar aquelles que necessiten més acompanyament. Però hi haurà d'haver una abocada de recursos de tota mena. Perquè, en la pitjor de les hipòtesis, que els nens no vagin a l'escola però la resta d'àmbits es normalitzen, l'escola tindrà una funció de custòdia. Hi ha mestres que no els agrada escoltar això, però per mi aquesta funció és claríssima. Si els nens estan a casa i els pares treballant, a aquests nens els ha d'atendre algú.
- De quina manera?
- No ho sé, però segur que passarà per un augment significatiu de recursos que serveis socials i educatius hauran de planificar.
"No pot ser que els nens continuïn sense anar a l'escola i jo pugui viatjar amb avió perquè les companyies aèries han pressionat"
- És compatible activar el retorn a la feina dels pares i mantenir les classes virtuals?
- Si mantenim les classes virtuals, en el món dels més petits hi perdrem molt. En la franja dels més petits, la relació ha de ser el més presencial possible. Que no es pot fer per raons de la malaltia, d'acord. Però hem de fer un gran esforç per assolir-ho. Com ha fet el món sanitari. El que no pot ser és que els nens continuïn sense anar a l'escola sense que s'hagi donat cap idea clara i, en canvi, jo pugui viatjar amb avió, amb mascareta o sense, perquè les companyies aèries han pressionat. El sistema educatiu s'ha de prioritzar, igual que el sistema sanitari. I no cal dir que no és el mateix parlar de la franja dels més petits que de la universitària.
- Pot ser una oportunitat?
- Em costa molt interpretar aquesta crisi en clau d'oportunitat. Jo penso que això és una catàstrofe. No em calia viure el coronavirus per adonar-me dels problemes que la pandèmia ha fet aflorar molt més en aspectes d'equitat i pobresa, de bretxa salarial.
- Quin paisatge deixarà la pandèmia a l'escola catalana?
- El panorama haurà empitjorat, però seran pèrdues que es podran recuperar. S'haurà de prioritzar tot el tema emocional. Caldrà trobar espais per compartir el que s'ha viscut. Hi ha nens que no han passat moments durs, però n'hi ha que sí. El confinament tampoc no és el mateix per tothom. Haurem de revisar quins aspectes bàsics del currículum que no s'ha fet caldrà fer. Serà un any complicat, però ens en sortirem.
- En política educativa, què li cal a l'escola catalana?
- A partir d'uns mínims per tothom, caldria pensar molt bé què necessita cada escola i diferenciar els recursos en funció de les necessitats. Cal singularitzar els centres. També s'hauria de reconèixer el nivell d'autonomia de cada centre per impulsar els seus projectes. I escoltar molt les escoles. Després, s'ha de disminuir radicalment el temps que es passa omplint papers que no serveixen per a res: desburocratitzar la gestió. S'ha de donar més relleu a totes les entitats que envolten el món de l'escola, des dels menjadors al lleure. I confiar molt en els equips docents. Finalment, molt important, fer polítiques que afavoreixin els nois que estan en risc d'exclusió social.
- Encara creu que el mestre ha de fer, sobretot, bones persones?
- És fonamental. Si l'objectiu final no és formar una societat de persones que intentin ser bones persones, no m'interessa. Pensem que les persones que han planificat les grans crueltats del segle XX eren gent amb molta formació. Eren gent que podia llegir Kant i Heidegger el matí i a la tarda estar davant de les cambres de gas. A l'escola anem a fer-nos preguntes i conversar sobre el món. És l'únic espai obligatori que tenim. Cap altre servei general té caràcter obligatori, tret de serveis funeraris. També és un espai on ens podem equivocar sense por a ser sancionats. S'ha de fomentar també l'interès pel coneixement i, una cosa important, que els nens se sentin escoltats pels seus mestres. Perquè així aprenen millor. Però és important tenir present sempre quin model de persona estem ajudant a construir.
"És important que els nens se sentin escoltats pels seus mestres, així aprenen millor"
- De jove, volia ser actor. Ser mestre li va atreure perquè ho veia similar?
- No. No té res a veure. Però sí que és veritat que el que tu fas en una aula és una representació i té una relació molt estreta amb el món de l'actuació. Has de fer creure coses que són importants per l'alumne. Sempre dic que els mestres han de demostrar que estimen els seus alumnes.
- En algun cas, deu ser difícil.
- Hi ha algun cas en què m'ha costat molt. L'estima no admet l'imperatiu, però en algun cas ho he representat.
- Vostè és un cinèfil. Quina pel·lícula sobre educació li agrada més?
- En diré dues. Avui comença tot, de Bertrand Tavernier, que té a veure amb el món de l'educació des de la perspectiva de l'escola. L'altra és El nen de la bicicleta, dels germans Dardenne, sobre la dimensió ètica de l'educació i no té res a veure amb el món de l'escola.
- Cita sovint la carta d'agraïment d'Albert Camus al seu mestre quan va obtenir el Premi Nobel. En la seva resposta, el mestre, el senyor Germain, li va dir que sempre havia volgut "respectar el dret de l'alumne a buscar la seva veritat".
- Això és fonamental. Nietzsche deia que actua malament el mestre que vol que el seu alumne sigui sempre el seu alumne. Jo tinc la sort de trobar-me molt amb exalumnes. Hölderlin té una frase molt maca que diu que els mars configuren els continents retirant-se. El mestre ha de saber retirar-se. Si més endavant, l'antic alumne et diu gràcies, ja has d'estar content. Que és el cas del mestre de Camus.