Rosa Cañadell: «Ens podem trobar amb una emergència educacional al setembre»

La veterana sindicalista i exportaveu d'USTEC-STEs es mostra crítica amb la resposta d'Educació a la crisi sanitària: "La manca de directrius clares ha augmentat la desigualtat entre els alumnes"

per Pep Martí , 21 de maig de 2020 a les 06:32 |
Rosa Cañadell, en una imatge d'arxiu. | R.C.
Si hi ha un nom representatiu del moviment sindical a l'escola és el de Rosa Cañadell. Llicenciada en Psicologia, avui professora jubilada, Cañadell va impartir Humanitats en un institut de l'Hospitalet durant diverses dècades.

Exportaveu d'USTEC-STEs, va ser una de les capdavanteres de la protesta contra la llei d'educació de Catalunya (LEC), que considera que va ser una regressió i va acabar amb un model de gestió participativa de l'escola catalana. En aquesta conversa amb NacióDigital reflexiona sobre l'impacte de la pandèmia en un sector que ja arrossegava massa mancances.  


- La pandèmia pot ser una oportunitat per afrontar els dèficits del sistema escolar? 

- Hauria de servir per readaptar coses que fa temps que estan sobre la taula, des de la disminució del nombres d'alumnes per aula a l'actualització del tema digital o el replantejament dels currículums. Però no sé si serà així.  


- Es planteja una ràtio de 13-15 alumnes per classe en funció del cicle educatiu. Això implica incrementar els recursos. 

- Vagi per endavant que jo aposto per una educació presencial. L'educació virtual pot ser un complement, però l'educació, especialment l'obligatòria, necessita presència, convivència, interacció. Si hi ha d'haver presència, en aquestes circumstàncies sanitàries, és evident que hi ha d'haver menys alumnes per aula, però això també implica més professorat i més espais. I aquestes dues coses les veig complicades. La meitat d'alumnes per professor vol dir el doble de professors. D'altra banda, ara estem en una emergència sanitària i jo crec que de cara al setembre podem tenir una emergència educacional. 


- Què significa una emergència educacional?

-  Quan comenci l'escola el setembre, ens trobarem amb tantes dificultats que semblarà l'emergència sanitària. Haurem de posar-hi més personal, més espais, fins que la situació no se superi.  


- Li sembla bé el que planteja el Departament d'Educació pel juny, d'obrir els centres en fase 2?

- De moment, el que s'ha dit és poc concret. En aquests moments, no es reuneixen les condicions necessàries, ni les escoles estan preparades ni té massa sentit reprendre l'activitat. Jo soc partidària de donar aquest curs per acabat. Tornar als centres seria un caos. En tot cas, sí que prepararia molt bé com s'ha d'engegar el setembre. 

"L'escola no pot solucionar un problema que no és escolar, com és la conciliació familiar"
  
- En aquest mes llarg que queda fins al teòric final de curs, mentre els pares tornen a treballar, com s'ha d'atendre les famílies? 

- És que aquí tenim un altre problema. L'escola és per aprendre, i també perquè els nois i noies se socialitzin, però a la vegada també té un paper dins d'un sistema laboral que obliga aquests nois i noies a anar a l'escola també perquè no poden estar sols. Però aquest és un problema que l'escola no pot resoldre perquè si es relaxessin les mesures i hi hagués un rebrot, podríem tenir una situació complicada. Hi ha d'haver un replantejament dels horaris laborals, que ara per ara fan impossible la conciliació laboral. L'escola no pot solucionar un problema que no és escolar, com és la conciliació familiar.   

- Des d'USTEC-STEs fan una defensa aferrissada de l'educació presencial com a més igualitària. Expliqui'ns per què. 

- Amb aquest confinament s'ha plantejat aquest tema d'una manera molt clara. Estem en una societat molt desigual. Tenim uns índexs de pobresa molt elevats. Es calcula que un 20% dels nois estan en el llindar de la pobresa. Si els nens i nenes es queden a casa, la desigualtat es plasma de forma evident. Hi ha famílies que tenen una casa gran, uns pares amb recursos, però hi ha nuclis familiars que conviuen en pisos petits, amb una habitació per compartir i potser, amb sort, amb un ordinador per tots. Hi ha prop d'un 15% de nens que no tenen ordinador. També hi ha desigualtat a les aules. Però malgrat això, dins de l'aula, tots tenen les mateixes condicions. 


- Raó de més per vostès per preservar l'educació presencial, doncs.

- Sí. L'educació presencial té també un component de socialització que és important. Educar no és només donar continguts, implica pensament crític, intercanvi, confrontació i convivència. I això només s'aconsegueix presencialment. Educació, i més en aquestes edats, no és estudiar sol o amb la pantalla al davant, sinó sobretot interaccionar entre tots plegats. 

"Si els nens i nenes es queden a casa, la desigualtat es fa més evident"
  
- Com valora la resposta del Departament d'Educació a la crisi?

- Ha estat molt despistat. Entenc que és molt difícil decidir quin camí s'ha de seguir. Les condicions han anat canviant i resoldre aquest embolic és difícil. Una cosa que s'ha fet malament és que s'havien d'haver donat instruccions més clares, sobretot per evitar que augmentessin les desigualtats. Partint de la base que els nens tenien contextos desiguals, cada centre, amb l'autonomia de centre i una determinada manera de gestionar -jo no hi estic d'acord, però aquest és un altre tema-, ha pres les seves decisions i ha passat que hi havia centres que feien classe i uns altres no feien pràcticament activitats.

Han faltat directrius clares sobre algunes activitats que haguessin hagut de fer tots. L'educació pública ha de ser per a tothom. S'havien d'haver normativitzat tots els centres. Ens hem trobat una situació molt desigual. La manca de directrius clares ha incrementat la desigualtat. Uns s'han dedicat a fer molta classe virtual i d'altres no. Els mestres han hagut de fer un sobreesforç i no ha funcionat.  

- Deia que no està d'acord en la manera de gestionar els centres. En què discrepa?

- Em referia a la manca de democràcia que hi ha en els centres escolars. Els centres, amb la seva autonomia, prenen decisions que no s'adopten d'acord amb la gent que està a l'aula. Recuperar la democràcia als centres seria fonamental.

"Educació, i més en aquestes edats, no és estudiar sol o amb la pantalla al davant, sinó sobretot interaccionar entre tots plegats"
  
- I com es pot fer això?

- Eliminant els decrets d'autonomia i de plantilles que donen molt de poder als directors i els permeten a la pràctica elegir els professors. La democràcia als centres no té a veure amb el coronavirus però aquest és un tema que ha quedat visible amb el confinament. Aquests decrets van canviar les regles del joc a les escoles i van acabar amb la gestió participativa que hi va haver als centres durant molts anys.

Els anys 80 vam aconseguir eliminar el cos de directors i això va funcionar fins a la llei d'educació del 2009, aprovada amb el conseller Maragall. Les decisions abans es prenien al claustre i el director era un coordinador. Això va donar un bon resultat. És l'època de més innovació. L'actual model de direcció ha fet que els centres públics funcionin com els privats, i això és negatiu. Per això vam fer quatre vagues generals d'educació. La idea aquesta que el que és privat funciona millor ha quedat clar que és mentida. Si ens en podem refiar d'alguna cosa és del sector públic. La LEC va ser la primera llei neoliberal a l'estat espanyol. 

- La pandèmia haurà servit si més no per revaloritzar l'escola pública?

- Ha estat una de les lliçons, que de fet ja sabíem. L'escola pública és imprescindible per a la igualtat d'oportunitats. Com tot el que és públic. L'escola, la sanitat i l'atenció a la gent gran són els tres grans pilars de la nostra societat. I el que caldria és anar desprivatitzant el que s'ha privatitzat.      

- Recapitulem. Quines urgències caldrà afrontar quan passi l'emergència sanitària?

- Patim encara l'efecte de les retallades, que fan que estiguem pitjor que el 2010. Fa falta recuperar una inversió adequada en educació. S'ha d'afrontar el problema de la segregació escolar i, sobretot, de la doble xarxa educativa. Ara que els centres concertats demanen indemnització pels pares que no han pagat seria l'hora que passessin a la pública, si és que volen funcionar com a pública. Seria millor si tinguéssim una única xarxa, com tenen la majoria de països europeus.  





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació