Els cinc grans dubtes sobre l'escola que el conseller Bargalló ha de resoldre

Educació presenta aquest dimecres el pla de reobertura de centres: concretarà l'activitat d'escoles i instituts a la fase 2 i haurà d'aclarir com es planifica el curs que ve

per Joan Serra Carné / Bernat Surroca , 19 de maig de 2020 a les 21:49 |
El conseller d'Educació, Josep Bargalló, en una visita a l'institut de Gurb (Osona). | Educació
El coronavirus ha obligat l'escola a viure entre dubtes i supòsits. Els alumnes continuen formant-se a casa, en contacte permanent amb els professors, mentre es planifica el tram final de les classes i el proper exercici, encara ple d'interrogants. El curs finalitzarà al juny -el calendari lectiu sembla inalterable-, coincidint amb la culminació de les fases de desescalada, però fa setmanes que l'administració i el professorat treballen per definir com ha de ser el retorn a l'activitat presencial. El conseller d'Educació, Josep Bargalló, n'informarà aquest dimecres al migdia, quan exposi les línies mestres del pla de desconfinament i reobertura de centres, la guia que el món educatiu està esperant.

Més de dos mesos després de l'última roda de premsa de la conselleria, Bargalló haurà de resoldre dubtes, als docents però també als pares, que han viscut les setmanes de reclusió amb una informació molt limitada.


El Govern ha optat, fins ara, per la prudència. Mentre el president Quim Torra i diversos consellers multiplicaven compareixences, Educació ha limitat les aparicions públiques del conseller i ha comunicat les propostes que estudiava en comptagotes. Ni els contactes de la Generalitat amb el govern espanyol en les conferències sectorials d'educació han anat acompanyats d'un posicionament públic de la conselleria. No s'ha volgut fer cap pas en fals.

Educació s'ha limitat a negociar amb el sector, establir canals de comunicació amb els centres i garantir que el gruix de l'alumnat -també aquells més recursos més limitats per factor de renda- no quedessin enrere en les setmanes de classes telemàtiques. Aquests són cinc preguntes centrals que haurà de respondre el conseller per tranquil·litzar professors, pares i estudiants. La seva concreció ajudarà a fer l'escenari més diàfan.


1. Quan obriran les escoles?

NacióDigital ha avançat aquest dimarts que escoles i instituts obriran per atendre alumnes quan s'entri a la fase 2 del desconfinament. Malgrat que la conselleria es remet a la roda de premsa del conseller d'aquest dimecres -i no en fa cap confirmació oficial-, Educació ja ha comunicat a les direccions dels centres en les darreres hores que no es podrà fer activitat lectiva a les aules i que el tracte als estudiants haurà de ser personalitzat i no a tot l'alumnat.



En virtut del principi d'autonomia, cada centre haurà de decidir com apliquen les instruccions d'Educació. En tot moment -i tal com detalla el correu al qual ha tingut accés aquest diari- caldrà garantir que es respecten les mesures de seguretat en relació als espais, les distàncies de seguretat i les mesures higièniques. Les primeres regions sanitàries que entraran a la fase 2 -si així ho autoritza el Ministeri de Sanitat- són el Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu-Aran.

2. Què passarà amb el temari i l'avaluació?

Tancats des de la segona setmana de març, els centres educatius continuen sense atendre alumnes a l'aula. Ja sabem que les classes presencials no es reprendran en el mes que falta per arribar al final del calendari lectiu, encara que s'obrin escoles i instituts. El curs ha d'acabar oficialment el 19 de juny de 2020 i Educació no ha alterat aquesta previsió. De fet, ha apuntat que a l'estiu les escoles no han d'atendre jornades lectives sinó acomodar casals d'estius, amb especial atenció a l'alumnat vulnerable.

Sense classes presencials pel confinament, el seguiment del temari ha patit alteracions. En les formes d'avaluació també hi hagut canvis, especialment de calendari, com ha passat amb la selectivitat. Les competències educatives són de la Generalitat, però la ministra d'Educació, Isabel Celáa, ja va puntar fa un mes que l'aprovat general seria una solució "injusta" per determinar el rendiment dels alumnes dels diferents cicles. "La promoció de curs ha de ser la norma general i la repetició, l'excepció", va afegir la ministra.

La manera com atendre el temari no genera consens a la comunitat educativa. S'han escoltat veus dispars, algunes de les quals són reticents. "Hem de recuperar el temps perdut: hi haurà cert temari que no s'ha fet en aquests mesos que s'haurà de fer", apuntava aquest dimarts el pedagog Enric Prats, professor i pedagog, en una conversa amb els lectors de NacióDigital. Bargalló haurà d'aclarir com es tanca el curs i amb quines exigències educatives.

3. Com es reforçaran els casals d'estiu?

El Govern haurà d'ampliar l'oferta de casals d’estiu. La conselleria d'Educació, que ja va anunciar l'arribada de més beques, haurà de precisar en quins termes es reforcen aquestes activitats -que no durant a terme els docents-, com es garanteix que les famílies que més ho necessiten puguin accedir-hi i com es plantegen les mesures de seguretat, que en alguns casos xoquen amb la pròpia idea de lleure. La comunitat educativa ja ha rebutjat fer activitats acadèmiques en els casals d’estiu i demana dissenyar un pla amb una oferta prou àmplia que estigui a l’abast de tothom.

4. Quan començarà el proper curs i com es garantirà la seguretat?

La comunitat educativa es pregunta no només quan començarà el curs 2020-21 -s'ha de concretar si s'apliquen alteracions en el calendari-, també com començarà. Preocupen les mesures de seguretat dels alumnes i dels professors. Ara com ara, tot indica que l’escola es reprendrà el 14 de setembre, però caldrà tenir en compte la situació epidemiològica després de l'estiu, per la possibilitat d'eventuals rebrots.

El conseller haurà d’explicar si s'ampliarà la plantilla de docents, com es garantirà que les escoles tinguin més espais i si el nou curs es plantejarà amb la possibilitat d'haver de fer un nou confinament

També s’ha plantejat -ho va fer per primer cop la ministra d’Educació, Isabel Celaá, en una entrevista al diari Heraldo de Aragón- reduir les ràtios a les aules, amb un màxim de 15 alumnes. "No podem mantenir les ràtios de mestre-alumnes actuals, calen més professors", sosté Enric Prats. Una reducció de ràtios, però, té moltes implicacions: calen recursos materials i humans, i no tots els centres poden complir-ho. El conseller també haurà d’explicar si s'ampliarà la plantilla de docents -reclamació dels sindicats-, com es garantirà que les escoles tinguin més espais per als alumnes, i si el nou curs es plantejarà amb la possibilitat d’haver de fer un nou confinament en cas de noves onades de la pandèmia.

5. Es combinaran les classes presencials i telemàtiques?

Aquestes últimes setmanes també s'ha plantejat que el nou curs serà en format "híbrid", combinant classes presencials i classes telemàtiques. Els sindicats veuen amb recel aquesta opció perquè pot implicar haver de fer pràcticament una doble jornada laboral. Per això, demanen més docents a les escoles. El conseller Bargalló haurà d’explicar si el curs que ve tindrà una part telemàtica i, si és així, com es dona resposta a les conseqüències que té això per a les famílies, especialment per aquelles més desafavorides o que tenen més problemes per conciliar.

Si els alumnes han de fer més activitats des de casa, es garantirà que tots tenen accés a internet i ordinadors per treballar? Com es podrà fer el seguiment? Es concediran ajudes a les famílies en situacions més complicades? L’objectiu ha de ser que el curs que ve no es repeteixin problemes que s’han viscut en aquest confinament i que poden haver derivat en un increment de les desigualtats.





 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació