19
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
14:36h
La consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha assenyalat aquest dimarts en la roda de premsa telemàtica posterior al consell executiu que les modificacions pressupostàries es preveu que s'aprovin dins del Govern i sense la necessitat de passar pel Parlament. "S'aprovaran els canvis dins l'executiu", ha assenyalat Budó, que ha apuntat que les conselleries estan "estudiant" com reordenar les prioritats i, per tant, les despeses. Es necessitaran 4.000 milions d'euros, ha dit, per afrontar el cost de la crisi sanitària.
La portaveu del Govern no ha descartat estudiar una retallada salarial per als alts càrrecs, en la línia del que ha proposat aquest dimarts el president del Parlament, Roger Torrent. En tot cas, Budó ha indicat que serà necessari rebre fons de l'Estat -hi ha a punt un paquet d'ajudes valorat en 16.000 milions d'euros per a totes les autonomies- i també flexibilitzar el dèficit i la despesa. Existeix una comissió a nivell de Govern per abordar la reconstrucció, però no es preveu el primer esborrany fins al juliol.
El Govern va aprovar els pressupostos fa pràcticament un mes, però les partides han quedat obsoletes arran de la crisi sanitària. En un primer moment es va determinar que el cost arribaria als 1.800 milions d'euros, però s'ha acabat disparant fins als 4.000 arran de la despesa directa de la pandèmia i també del decreixement dels ingressos. El PIB, en aquest sentit, podria arribar a caure fins al 8,8% aquest 2020.
L'executiu ha aprovat un decret llei sanitari, assistencial i cooperatiu per combatre les conseqüències de la crisi sanitària. La primera part afecta els futurs especialistes mèdics, que podran comptar amb tot un any per facturar les rotacions externes pendents i suspeses per la pandèmia. Alguns d'ells es van haver d'incorporar al sistema de salut malgrat no haver acabat la formació, que ara hauran de completar. En matèria assistencial, el decret "compensa" les mesures extraordinàries adoptades.
La idea és "garantir" als prestadors els seus serveis. En el tercer àmbit, el text dota les cooperatives d'instruments per continuar la seva activitat un cop aixecat l'estat d'alarma. Es duran a terme mesures excepcionals acordades amb el sector. També relacionat amb el coronavirus, el Govern destinarà 5 milions d'euros del fons de contingència per materials de protecció destinats a treballadors del sector públic. D'aquesta manera, es podran reincorporar "amb seguretat" a la feina.
El Govern, ha banda, ha aprovat una línia d'ajuda al lloguer per valor de 14 milions d'euros per a famílies en situació d'atur. A Barcelona es podrà arribar als 750 euros mensuals que es concediran per ordre d'entrada al registre, acompanyades de la documentació complerta. Es faran fins a exhaurir el pressupost. A Girona, l'ajuda pot arribar als 500 euros mensuals, mentre que a les Terres de l'Ebre seria de 350. A Lleida, per exemple, giraria al voltant dels 450 euros al mes.
L'executiu també ha aprovat la voluntat d'establir una fórmula per determinar les emissions de diòxid de carboni de les motocicletes que no tenen una fitxa tècnica oficial que ho indiqui i introduir aquests canvis en l'impost sobre emissions de CO2. D'altra banda, també es vol introduir un benefici fiscal per als turismes, furgonetes i motocicletes considerats per les federacions com a clàssics d'acord amb uns estàndards europeus i internacionals, però que no disposen de vehicle històric. Així es conservaria el patrimoni automobilístic. A Catalunya s'estima que n'hi ha uns 10.000.
La portaveu del Govern no ha descartat estudiar una retallada salarial per als alts càrrecs, en la línia del que ha proposat aquest dimarts el president del Parlament, Roger Torrent. En tot cas, Budó ha indicat que serà necessari rebre fons de l'Estat -hi ha a punt un paquet d'ajudes valorat en 16.000 milions d'euros per a totes les autonomies- i també flexibilitzar el dèficit i la despesa. Existeix una comissió a nivell de Govern per abordar la reconstrucció, però no es preveu el primer esborrany fins al juliol.
El Govern va aprovar els pressupostos fa pràcticament un mes, però les partides han quedat obsoletes arran de la crisi sanitària. En un primer moment es va determinar que el cost arribaria als 1.800 milions d'euros, però s'ha acabat disparant fins als 4.000 arran de la despesa directa de la pandèmia i també del decreixement dels ingressos. El PIB, en aquest sentit, podria arribar a caure fins al 8,8% aquest 2020.
L'executiu ha aprovat un decret llei sanitari, assistencial i cooperatiu per combatre les conseqüències de la crisi sanitària. La primera part afecta els futurs especialistes mèdics, que podran comptar amb tot un any per facturar les rotacions externes pendents i suspeses per la pandèmia. Alguns d'ells es van haver d'incorporar al sistema de salut malgrat no haver acabat la formació, que ara hauran de completar. En matèria assistencial, el decret "compensa" les mesures extraordinàries adoptades.
La idea és "garantir" als prestadors els seus serveis. En el tercer àmbit, el text dota les cooperatives d'instruments per continuar la seva activitat un cop aixecat l'estat d'alarma. Es duran a terme mesures excepcionals acordades amb el sector. També relacionat amb el coronavirus, el Govern destinarà 5 milions d'euros del fons de contingència per materials de protecció destinats a treballadors del sector públic. D'aquesta manera, es podran reincorporar "amb seguretat" a la feina.
El Govern, ha banda, ha aprovat una línia d'ajuda al lloguer per valor de 14 milions d'euros per a famílies en situació d'atur. A Barcelona es podrà arribar als 750 euros mensuals que es concediran per ordre d'entrada al registre, acompanyades de la documentació complerta. Es faran fins a exhaurir el pressupost. A Girona, l'ajuda pot arribar als 500 euros mensuals, mentre que a les Terres de l'Ebre seria de 350. A Lleida, per exemple, giraria al voltant dels 450 euros al mes.
L'executiu també ha aprovat la voluntat d'establir una fórmula per determinar les emissions de diòxid de carboni de les motocicletes que no tenen una fitxa tècnica oficial que ho indiqui i introduir aquests canvis en l'impost sobre emissions de CO2. D'altra banda, també es vol introduir un benefici fiscal per als turismes, furgonetes i motocicletes considerats per les federacions com a clàssics d'acord amb uns estàndards europeus i internacionals, però que no disposen de vehicle històric. Així es conservaria el patrimoni automobilístic. A Catalunya s'estima que n'hi ha uns 10.000.