Certeses a les aules

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Dos mesos ha tardat el conseller d'Educació, Josep Bargalló, a explicar-se en roda de premsa. Ho farà avui per donar a conèixer el pla de desconfinament escolar que ha preparat el seu departament i que aprovarà el Procicat, on hi ha representants de Salut, Interior i Protecció Civil, i per resoldre almenys cinc dubtes. Com a mínim sabem, ahir us ho vam avançar en primícia, que la fase 2, que alguns territoris ja demanen, implicarà reobrir centes.

La Generalitat té les competències (aquestes, a diferència de les de Salut, no han estat intervingudes i avui sabrem si retornades en el debat de l'estat d'alarma) però ha estat molt prudent a l'hora d'aclarir els dubtes de la comunitat educativa. Segurament massa.

És difícil parlar amb certesa perquè el caràcter nou i inhòspit d'aquesta crisi ens ha ensenyat que un dia ens diuen que la vacuna trigarà sis mesos i l'endemà 18, i que un dia hem de portar guants i l'endemà no. Però les famílies i els professionals s'ho han passat malament i és segur que es podia tenir una actitud més enèrgica. Els nens fa dos mesos que estan confinats i no tots tenen el mateix accés a les eines telemàtiques per seguir les classes ni totes les escoles les usen amb el mateix encert i intensitat. I, per força, l'aula ha desaparegut com a element de socialització i els plans d'estudi s'han vist alterats. A això se li sumen les dificultats de molts pares, que ja han tornat a la feina o l'han de fer des de casa, per conciliar.

És possible que Bargalló no pogués dir fins avui més del que ha dit en alguna entrevista o han explicat els càrrecs intermedis del seu departament en alguns mitjans. Però els mestres, que han estat qüestionats quan, de nou, se'ls ha presentat com uns privilegiats, i els pares mereixien més certeses i més lideratge a l'hora de saber que hi haurà més recursos i personal per atendre grups que, ens diuen, seran més reduïts o planificar el curs vinent. 

El desconfinament no serà ràpid ni senzill, i el curs que ve estarà ple de singularitats i novetats. La conselleria, amb responsable que té moltes hores de vol en política i que coneix perfectament el sector, és a temps d'exercir un lideratge que fins ara s'ha trobat a faltar. Això no ho pot ni ho ha de decidir el ministeri.
 

---

Avui no et perdis

»Els cinc grans dubtes sobre l'escola que el conseller Bargalló ha de resoldre; per Joan Serra Carné i Bernat Surroca.

»Escoles i instituts obriran per atendre alumnes quan s'entri a la fase 2; per Bernat Surroca i Andreu Merino.

»Enric Prats, sobre el futur de l'educació a l'Instagram de NacióDigital: «Hem de pensar què volem fer amb l'escola».

»Una escola contra l'escola?; per Dolors Feixas, mestra d'educació infantil de l'Escola Cooperativa El Puig.

»ERC s'allunya de l'abstenció després del pacte de Sánchez amb Ciutadans; per Oriol March i Sara González.

»Fil directe: «Ciutadans, el cost de la crispació»; per Pep Martí.

»Vídeos i fotos: tensió entre els Mossos i diversos manifestants en una concentració a Gràcia.

»Opinió: «Entre els Beatles i Paco Martínez Soria?»; per Francesc Canosa.

»El pont que separa famílies en el desconfinament; per Jaume Ventura.

»Opinió: «El meu món»; per Francesc Viadel.

I també bones notícies...

» MAPES 13 comarques no han tingut cap mort per coronavirus durant el maig; per Roger Tugas.

» MEDI AMBIENT Cartografiar el fons marí podria ajudar a salvar les platges metropolitanes.

» AJUT Els autònoms de Barcelona podran demanar l'ajuda de 300 euros a l'Ajuntament a partir d'avui.
 

---

 El passadís

El govern espanyol està obligat a respondre les preguntes de l'oposició per escrit i sempre que la mesa del Congrés les admeti. Encara que els facin nosa. Si no ho fa o triga molt, el Defensor del Poble i altres institucions ho poden denunciar. Al que no està obligat el govern, pel que sembla, és a entrar en el fons.

Quan li pregunten per polèmiques amb les formacions independentistes i amb el president Quim Torra, la Moncloa sempre usa la mateixa fórmula: "El govern d'Espanya està concentrat en guanyar la batalla contra el coronavirus i en proporcionar una resposta de país adequada per quan se superi la crisi sanitària. En aquesta batalla, la unitat és molt important, pel que confrontarem ni polemitzarem amb cap responsable polític, encara que la seva actitud o declaracions no siguin d'ajuda en aquests moments". És el que va contestar, per exemple, aquesta setmana a un diputat de Vox que s'interessava per l'opinió que els mereixien la petició de Torra a la UE perquè es confinés Catalunya.

Vist i llegit

"Les agències de mitjans contracten espais sense cap mena de rigor, independentment del contingut que hi hagi als webs i és un autèntic desastre". Ho explica (i està ajudant a resoldre-ho) Matt Rivitz, un creatiu que va posar en marxa el perfil de Twitter Sleeping Giants, que s'ha convertit en el malson de la ultradreta els Estats Units. Assenyala les grans companyies que permeten que la seva publicitat programàtica aparegui a portals vinculats a moviments ultres i aconsegueix que, avergonyides, la retirin i deixin de finançar l'odi. Sobre ell escriu aquest reportatge a El PaísRebeca Queimaliños.  

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1992, fa 28 anys, el Futbol Club Barcelona va guanyar la seva primera Champions League a l'estadi londinenc de Wembley contra la Sampdoria de Gènova. En vindrien quatre més. Aquella primera copa va ser un premi a un estil de joc que va donar grans tardes de futbol als culers. L'estil, marcat pel toc i el joc d'atac, que va imprimir Johan Cruyff al Barça i que encara es reclama com una fórmula d'èxit. "Tocarà Stóitxkov, pararà Bakero i picarà Koeman", va dir Puyal. I "ja la teniu aquí" va cridar Pep Guardiola a la plaça Sant Jaume quan oferia l'orelluda a l'afició l'endemà. Aquí podeu reviure aquell dia. Honor i glòria al Barça que ens va fer estimar amb bogeria el futbol.

 L'aniversari

El 20 de maig de l'any 1944 va néixer a Sheffield, a Anglaterra, el cantant de rock i blues Joe Cocker, que va morir a Crawford, Colorado (EUA), l'any 2014. Cocker es va fer popular versionant The Beatles i va ser un dels intèrprets que va actuar al multitudinari festival de Woodstock. La seva discografia és extensa i el darrer treball va veure la llum el 2007. Aquí canta, de ben jove a Woodstock, Whit a little help from my friends, un dels seus grans èxits amb la seva peculiar veu trencada. 

 ​Fes clic aquí per rebre'l