Coronavirus

Sánchez reclamarà al Congrés allargar l'estat d'alarma fins al 27 de juny

El consell de ministres aprovarà aquest dimarts la petició, que encara no té garantits els suports: el govern espanyol negocia amb ERC i JxCat, que de moment no varien el vot contrari

per Sara González / Oriol March , 19 de maig de 2020 a les 11:00 |
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Congrés dels Diputats. | Flickr PSOE
El consell de ministres aprovarà aquest dimarts una petició de pròrroga de l'estat d'alarma fins al 27 de juny. De moment, però, aquesta mesura no disposa dels suports necessaris al Congrés dels Diputats, on l'última vegada que es va votar allargar l'excepcionalitat es va constatar la dificultat del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per mantenir units els socis de la investidura.


La votació està prevista per demà i s'està negociant amb ERC -que veu lluny encara l'acord, tal com ha avisat el vicepresident Pere Aragonès-, amb Junts per Catalunya (JxCat) -que es manté instal·lada en el no, com ha determinat Laura Borràs en una entrevista a Telecinco- i també amb Ciutadans. Els dos socis del Govern a Catalunya no estan abordant de forma conjunta la negociació i pugnen ara per tenir la força clau que recuperi el control català del desconfinament. La CUP ja ha clarificat que votarà no.

Veient els esforços que està abocant la Moncloa per recuperar els seus aliats, Cs ja ha avançat que ara no pensa votar a favor de prorrogar un mes més l'estat d'alarma. Resta per definir si finalment serà una abstenció o un vot en contra. És la conseqüència de la tria de Sánchez. El PNB, que ja ha aconseguit convocar les eleccions com volia-12 de juliol, com Galícia-, no s'ha pronunciat tampoc encara. I partits petits però clau en la suma, com Compromís, ja han advertit que aquest cop el vot a favor no està assegurat. Les alarmes s'han encès a la Moncloa, que ha activat tots els contactes.  


En poc més d'una setmana, els equips negociadors del PSOE i d'ERC que van acordar la investidura s'han vist les cares en tres ocasions. Salvador Illa, José Luis Ábalos i Adriana Lastra en nom dels socialistes i Gabriel Rufián, Marta Vilalta i Josep Maria Jové en nom dels republicans s'han reunit per videoconferència. En paral·lel, el vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha mantingut converses tant amb el president espanyol com amb la vicepresidenta primera Carmen Calvo.

Aquesta última, convençuda que el vot en contra d'ERC s'explica en bona part per la cursa electoral amb JxCat, també va activar diumenge una trucada de mitja hora amb Laura Borràs, cap de files dels nacionalistes catalans al Congrés. De moment, cap acord ni amb els uns ni amb els altres, que mantenen el vot en contra, però en joc està no només la pròrroga de l'estat d'alarma, sinó també quin dels dos partits catalans capitalitza la fi del comandament únic si s'acaba produint. 


El govern espanyol està disposat a donar més "marge" a les autonomies, tot i que recorda que el concepte de cogovernança implica responsabilitat i consens entre les dues parts. "Les decisions han de ser compartides", va advertir ahir el president d'Extremadura i president del consell de política federal del PSOE, Guillermo Fernández Vara, després de la reunió de Sánchez amb els líders territorials socialistes. 

Qui ha de ser l'autoritat competent?

La condició primordial de les JxCat i ERC és que la desescalada es governi des de Catalunya. Reclamen posar fi al mecanisme vigent fins ara, que es basa en què les autonomies fan propostes a l'Estat i és el ministre de Sanitat, Salvador Illa, qui decideix quines zones passen de fase. En la negociació, els republicans ja han reclamat que sigui la conselleria de Salut, sota la batuta d'Alba Vergés, qui signi els canvis de fase durant la desescalada i no que cada setmana s'hagi de passar una mena "d'examen" amb l'aprovació -o no- del ministre. A més, en previsió a futurs rebrots que es puguin produir, han demanat que es reformi la llei de Salut per no necessitar més l'estat d'alarma.  

Per contra, la primera de les condicions de JxCat, la més rellevant de totes, és que el president Quim Torra es converteixi en l'autoritat competent per prendre aquestes decisions, petició que ell mateix ha fet més d'una vegada i que ha traslladat en les cites de líders autonòmics, l'última de les quals es va celebrar diumenge per via telemàtica. En un intent de fugir del cos a cos públic, Vilalta, portaveu dels republicans i negociadora amb Madrid, va assegurar que, en tot cas, el que estan reclamant és que es retorni a la situació competencial de la Generalitat prèvia a l'emergència sanitària. 


Els republicans no amaguen el seu enuig pel que consideren "l'enèsima maniobra" de JxCat per capitalitzar la seva estratègia sense sotmetre's a desgast. Des de que van facilitar la investidura de Sánchez -els de Borràs, en consonància amb el que defensaven Torra des de Palau i Carles Puigdemont des de Waterloo, van posicionar-s'hi en contra-, l'objectiu dels republicans és fer valer la seva força negociadora a Madrid per arrencar beneficis per a Catalunya, com ara la taula de diàleg.

El vot en contra a la quarta pròrroga, ordenat per Oriol Junqueras, era "un cop de puny sobre la taula" per demostrar que el suport d'ERC "mai és a canvi de res". De fet, va servir perquè es reactivés la negociació a tots els nivells. Al mateix temps, però, consideren que el que busca JxCat després de votar dues vegades en contra de l'estat d'alarma és no quedar en fora de joc. I més ara que el PSOE ha obert la veda real perquè els territoris recuperin capacitat de comandament. Fonts de JxCat, en tot cas, insisteixen que Puigdemont també ha avalat el gir negociador a Madrid.

Mesures socioeconòmiques 

ERC posa el focus en arrencar també mesures en l'àmbit socioeconòmic a través de dues reivindicacions que des de fa setmanes Rufián ha repetit en les seves intervencions al Congrés: que els ajuntaments puguin destinar el superàvit a mesures per fer front a les conseqüències socials de la crisi del coronavirus i que s'aprovi un permís retribuït per facilitar la conciliació familiar, una reclamació que posteriorment es va fer seva el president Torra. Fonts dels republicans expliquen que hi ha hagut avenços en la primera de les peticions, mentre que en la segona continuen sense avenços. 

JxCat, a més de reclamar també aquestes dues propostes plantejades per ERC, amplien la llista d'exigències. Demanen una moratòria en el pagament d'impostos i el pagament immediat de les prestacions pels ERTO, que en alguns casos encara no s'han abonat tot i que fa dos mesos de l'inici de la crisi. Des de Palau s'ha incidit en el discurs social, menys present en públic, des que va arrencar la pandèmia.

"No tindrem cap problema en col·laborar amb el govern espanyol durant la desescalada, però amb les competències que ens pertoquen", va assenyalar la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, en una visita al CAR de Sant Cugat, que ja s'ha reactivat amb el canvi de fase. Diumenge, Torra va assenyalar davant Sánchez que el Govern estava en contra de l'estat d'alarma tal i com estava plantejat, i ERC va advertir que la decisió corresponia als partits. De fet, Vilalta ha subratllat que els dos socis estan negociant per separat amb el govern espanyol. 

La reprovació de Sánchez com a arma llancívola entre socis

Enmig de tot aquest debat, però, JxCat hi va afegir un element que encén encara més les desconfiances en els socis: la petició de reprovació de Sánchez pel seu paper en l'aplicació del 155. La formació ha presentat aquest dilluns les conclusions de la comissió d'investigació sobre la intervenció de l'autonomia i, en un dels epígrafs, s'hi demana la reprovació de Mariano Rajoy, de Soraya Sáenz de Santamaría, d'Enric Millo i del rei Felip VI, a banda de la de Sánchez. En aquell moment, el màxim dirigent estatal era líder del PSOE i va fer costat a l'aplicació del 155 i a la judicialització del procés, que va acabar amb l'empresonament dels seus responsables.


La interpretació que es fa de portes endins a la seu de Calàbria és que, "un cop més", JxCat busca situar ERC entre l'espasa i la paret tenint present que amb la seva abstenció es va poder investir Sánchez i que els republicans estan reclamant que es reactivi la taula de negociació sobre el conflicte polític. Ha estat Joan Tardà, però, qui ho ha verbalitzat públicament. "Només tenen un objectiu: intentar afeblir ERC. Però no se'n sortiran", va assegurar l'exportaveu republicà al Congrés.

Tot plegat se suma a una setmana en què també es votarà la creació d'una comissió d'investigació sobre la gestió a les residències -conselleria sota la batuta d'ERC- amb el vot favorable anunciat per JxCat i a un debat públic in crescendo sobre la data de les eleccions, que Torra no vol abordar fins després de l'estiu. A banda, l'espai de Puigdemont comença a mirar amb cert optimisme les enquestes, i en privat se sosté que els republicans ja no seran tan insistents amb fixar la data. De camí cap a la "nova normalitat", el Govern conviu amb la mateixa tensió d'abans de la pandèmia.










 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació