18
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
17:30h
El coronavirus va alterar els plans electorals d'Iñigo Urkullu i Alberto Núñez Feijóo. El lehendakari pretenia avançar els comicis bascos al 5 d'abril -el seu homòleg gallec volia fer-los coincidir en la mateixa data-, però la pandèmia va obligar a posposar el calendari electoral tant d'Euskadi com de Galícia. Aquest dilluns, Ajuria Enea i la Xunta han actuat coordinadament: les dues convocatòries electorals seran el 12 de juliol. Així ho han comunicat aquest migdia els dos presidents, en sengles compareixences públiques després de reunir els seus governs.
Urkullu i Feijóo no volien demorar més el calendari electoral. Entenen que, després de la consulta amb experts sanitaris, els comicis es poden celebrar, per bé que hauran de pactar amb l'Estat protocols de seguretat, com apuntava aquest dissabte el mateix Fernando Simón, portaveu del comitè tècnic de la Moncloa. El lehendakari i el president de la Xunta aspiren a la reelecció i consideren que l'etapa de provisionalitat que implica una convocatòria electoral no serà un obstacle per atendre les urgències de la crisi sanitària del coronavirus, i la posterior reactivació econòmica.
El lehendakari ha justificat la seva decisió de posar les urnes el 12 de juliol. "La situació actual és significativament millor que fa dos mesos", ha afirmat Urkullu en una compareixença de premsa. Al País Basc es planteja una clàusula segons la qual els comicis es podrien ajornar si la situació sanitària així ho indica. Si no s'avancessin, la legislatura acabaria formalment el 25 d'octubre. Bildu i Podem discrepen de la decisió comunicada avui pel lehendakari mentre que socialistes i populars han contemporitzat en la seva reacció inicial. Tothom fa càlculs.
Al seu torn, Feijóo -el primer a confirmar la data electoral- ha destacat que les eleccions es podran celebrar amb les mesures de seguretat indispensables, un cop consultats els experts. El president gallec ha plantejat una campanya electoral de 15 dies, com acostuma a ser habitual en situacions de normalitat. "La llei és clara", ha afirmat davant la incertesa del desconfinament. També ha recordat que la legislatura a Galícia acaba a la tardor, un motiu afegit per justificar que el calendari no es posposi més del compte.
Mentrestant, el debat a Catalunya continua encallat. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha deixat clar en totes les seves intervencions -aquest cap de setmana ho va fer en forma d'article a La Vanguardia- que no pensa accelerar el calendari electoral a Catalunya perquè ara la Generalitat ha d'atendre les urgències de la crisi. "Si no vam convocar unes eleccions per poder aprovar un pressupost, tampoc ho farem ara enmig de l'emergència sanitària, econòmica i social més gran dels últims temps", escrivia Torra al rotatiu del Grupo Godó, després de complir dos anys a Palau.
El president català no ha dubtat sempre que se li ha traslladat la pregunta. "Ningú entendria que ara hi hagués eleccions a Catalunya", va afirmar Torra en una roda de premsa amb mitjans estrangers el 16 d'abril. Compta amb el suport del seu espai polític, Junts per Catalunya (JxCat), que en públic ha defensat que no és el moment de convocar nous comicis, per bé que el president s'hi va comprometre un cop s'aprovessin pressupostos, per la relació deteriorada amb ERC. Va ser la sortida escollida per Palau per escapar de l'atzucac de la legislatura.
La posició d'un dels socis del Govern xoca amb la de l'altre, ERC, que en les últimes setmanes ha insistit en la necessitat de fixar un horitzó clar de legislatura encara que el coronavirus obligui a atendre necessitats inajornables, com la modificació dels pressupostos. Els republicans aspiren a pactar amb Torra la data de eleccions, una potestat en mans exclusivament del president. A Palau saben que la decisió del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació de Torra faria perdre al Govern la iniciativa de convocar comicis. El Suprem, de moment, sembla voler endarrerir la decisió sobre el recurs i la sentència fins després de l'estiu.
Torra ha parlat clar, però també s'ha expressat amb rotunditat el president d'ERC, Oriol Junqueras, que li ha demanat consensuar el pla electoral per decidir qui ha de "liderar el futur". En una entrevista aquest diumenge a l'Ara, Junqueras sol·licitava pactar "escenaris i calendaris". JxCat i ERC continuen sense posar-se d'acord. Al País Basc i Galícia, en canvi, ja tenen data.
Urkullu i Feijóo no volien demorar més el calendari electoral. Entenen que, després de la consulta amb experts sanitaris, els comicis es poden celebrar, per bé que hauran de pactar amb l'Estat protocols de seguretat, com apuntava aquest dissabte el mateix Fernando Simón, portaveu del comitè tècnic de la Moncloa. El lehendakari i el president de la Xunta aspiren a la reelecció i consideren que l'etapa de provisionalitat que implica una convocatòria electoral no serà un obstacle per atendre les urgències de la crisi sanitària del coronavirus, i la posterior reactivació econòmica.
El lehendakari ha justificat la seva decisió de posar les urnes el 12 de juliol. "La situació actual és significativament millor que fa dos mesos", ha afirmat Urkullu en una compareixença de premsa. Al País Basc es planteja una clàusula segons la qual els comicis es podrien ajornar si la situació sanitària així ho indica. Si no s'avancessin, la legislatura acabaria formalment el 25 d'octubre. Bildu i Podem discrepen de la decisió comunicada avui pel lehendakari mentre que socialistes i populars han contemporitzat en la seva reacció inicial. Tothom fa càlculs.
Al seu torn, Feijóo -el primer a confirmar la data electoral- ha destacat que les eleccions es podran celebrar amb les mesures de seguretat indispensables, un cop consultats els experts. El president gallec ha plantejat una campanya electoral de 15 dies, com acostuma a ser habitual en situacions de normalitat. "La llei és clara", ha afirmat davant la incertesa del desconfinament. També ha recordat que la legislatura a Galícia acaba a la tardor, un motiu afegit per justificar que el calendari no es posposi més del compte.
Mentrestant, el debat a Catalunya continua encallat. El president de la Generalitat, Quim Torra, ha deixat clar en totes les seves intervencions -aquest cap de setmana ho va fer en forma d'article a La Vanguardia- que no pensa accelerar el calendari electoral a Catalunya perquè ara la Generalitat ha d'atendre les urgències de la crisi. "Si no vam convocar unes eleccions per poder aprovar un pressupost, tampoc ho farem ara enmig de l'emergència sanitària, econòmica i social més gran dels últims temps", escrivia Torra al rotatiu del Grupo Godó, després de complir dos anys a Palau.
El president català no ha dubtat sempre que se li ha traslladat la pregunta. "Ningú entendria que ara hi hagués eleccions a Catalunya", va afirmar Torra en una roda de premsa amb mitjans estrangers el 16 d'abril. Compta amb el suport del seu espai polític, Junts per Catalunya (JxCat), que en públic ha defensat que no és el moment de convocar nous comicis, per bé que el president s'hi va comprometre un cop s'aprovessin pressupostos, per la relació deteriorada amb ERC. Va ser la sortida escollida per Palau per escapar de l'atzucac de la legislatura.
La posició d'un dels socis del Govern xoca amb la de l'altre, ERC, que en les últimes setmanes ha insistit en la necessitat de fixar un horitzó clar de legislatura encara que el coronavirus obligui a atendre necessitats inajornables, com la modificació dels pressupostos. Els republicans aspiren a pactar amb Torra la data de eleccions, una potestat en mans exclusivament del president. A Palau saben que la decisió del Tribunal Suprem sobre la inhabilitació de Torra faria perdre al Govern la iniciativa de convocar comicis. El Suprem, de moment, sembla voler endarrerir la decisió sobre el recurs i la sentència fins després de l'estiu.
Torra ha parlat clar, però també s'ha expressat amb rotunditat el president d'ERC, Oriol Junqueras, que li ha demanat consensuar el pla electoral per decidir qui ha de "liderar el futur". En una entrevista aquest diumenge a l'Ara, Junqueras sol·licitava pactar "escenaris i calendaris". JxCat i ERC continuen sense posar-se d'acord. Al País Basc i Galícia, en canvi, ja tenen data.