20
de maig
del
2020
Sandra Castro Bayona (Lleida, 1977) té una tirallonga de responsabilitats al govern de la Paeria. Des d'Educació fins als Drets Civils passant per la cooperació i el feminisme, la regidora republicana assegura que l'executiu del que forma part ha d'impulsar iniciatives i propostes que no s'havien desenvolupat en els darrers anys de govern anterior.
Lluitar contra la segregació escolar i feminitzar el consistori i la ciutat són dos dels objectius que s'ha fixat Castro, que apunta que cal valentia per fer aquestes polítiques. Sobre la crisi sanitària del coronavirus, l'edil assegura que ha de servir perquè els joves tinguin més possibilitats a l'hora d'afrontar futures dificultats.
- La crisi sanitària actual ha obligat a prendre mesures insòlites fins ara. Se’n pot treure alguna conclusió positiva en relació a l’ensenyament?
- S’han donat prioritat a coses que eren importants i que fins ara no s'hi posava massa esment. El suport emocional o la gestió del dol són qüestions que ara es tracten més i està bé que així sigui. En temes d’ensenyament, aquesta crisi ens prepararà per afrontar nous problemes. Hi ha alumnes que no tenen connexió a Internet, i això augmenta la segregació. El virus ens ha de servir per proveir d’eines infants i joves de cara a noves circumstàncies adverses. Aquesta ha de ser una línia de treball d’ara en endavant.
- Com serà l’estiu escolar a la ciutat?
- Diferent als altres anys, en espais i continguts. Obrirem més centres per evitar que s’agrupin molts escolars en un de sol, i canviarem el temari d’ensenyament perquè els nens i nenes no han tingut un final de curs normal. Volem que els continguts estiguin més vinculats a les matèries que s’imparteixen a les aules. En aquest cas, publicarem recomanacions per als infants i també en la franja de 0 a 3 anys.
- Una de les principals propostes d’ERC durant la campanya va ser la revisió del mapa educatiu de Lleida per reduir la segregació escolar. En quina fase està aquesta iniciativa?
- Lleida és una de les ciutats catalanes amb més segregació escolar i això ha passat perquè durant 15 anys no s’han pres decisions. Això ha agreujat el problema i ara ho volem abordar perquè és necessari. Estem pendents de dos decrets, el d’admissions i el de regulació dels concerts, que seran important per les mesures que inclouen contra la segregació. La modificació del mapa escolar es farà segur per al curs 2021-2022, i de cara al vinent hem agrupat els barris de la ciutat amb la intenció d’equilibrar oferta i demanda. No es tancarà cap grup de P-3, però es mantindrà la mateixa oferta de places. Amb el Departament d'Ensenyament havíem acordat una reducció, però la crisi del Covid-19 ha fet tirar enrere aquesta proposta.
- Què millorarà aquest nou equilibri?
- D’entrada una major qualitat educativa, perquè hi haurà menys infants a l’aula. Aquesta reducció de ràtios no es donarà a totes les zones.
- I els dos decrets que esmentava?
- Encara no han estat aprovats perquè amb la crisi sanitària s'ha paralitzat tot, però esperem que ho puguin estar a l'octubre per tal que poguem fer una bona gestió contra la segregació. El d’admissions es marcarà el procés d’oferta i la distribució equitativa, sobretot d’infants amb necessitats educatives. El de concerts resoldrà l’avantatge que aquestes escoles tenen respecte als centres públics. Quan surten les ofertes, només es poden tancar grups de la pública mentre que les concertades es poden tancar fins que ha passat el període de matriculació. Si tenim places a la pública que puguin completar l’oferta no té sentit que les tanquem.
- Com es resol la segregació escolar?
- Equilibrar l’oferta i la demanda i modificar el mapa escolar són decisions que ajudaran a reduir la segregació escolar, però n’hi ha altres. Les necessitats educatives, per exemple. Cal que siguin detectades quan abans millor o que es reservin més places, perquè actualment són insuficients atès els alts percentatges. La reserva hauria de ser més alta.
- El seu govern aposta per un Pacte de ciutat contra la segregació.
- Sí. Venim d’uns anys en que els respectius governs de Lleida volien prendre decisions però no s’acabaven executant perquè hi havia pressions polítiques, de claustres, d’ampes... durant molt temps no s’han pres mesures per evitar el soroll, i això s’ha acabat. Hem d’abordar el problema de la segregació escolar, encara que sigui una qüestió molt complexa. Per fer-ho, el que proposem és posar en ordre les moltes dades que tenim, fer una diagnosi clara de la realitat de la nostra ciutat també amb mirades externes d’experts, i posar-nos d’acord entre tots els agents vinculats a l’educació. Les decisions que s’hagin de prendre en aquest tema ha de comptar amb la participació de la comunitat educativa.
- Quan es comença a fer això?
- De cara a finals d’any. Ara estem definint la diagnosi i en el darrer trimestre de l’any serà quan abordarem el tema del pacte.
- Com es feminitza un ajuntament com el de Lleida?
- S’ha de fer molta feina. Venim d’unes èpoques en les quals s’han creat dinàmiques patriarcals perquè hi ha hagut omnipresència de regidors i alcaldes. Els nostres grans reptes són compatibilitzar la vida laboral amb la familiar i feminitzar la política en el sentit d’enfocar les coses amb altres punts de vista. La perspectiva de gènere s’ha d’incorporar a les decisions que prenen les institucions.
- Què es vol dir amb això de la perspectiva de gènere?
- Quan es parla d’això es pot pensar en polítiques enfocades a les dones, però no. Va molt més enllà. Feminitzar vol dir tenir present la igualtat i prendre consciència que allò que és bo per la dona també ho serà per tothom. Si a la ciutat detectem punts foscos que generen inseguretat i els millorem, aquesta decisió beneficia tota la societat i no només a les dones. Un altre exemple d’això és la dificultat que hi ha en tenir dades disgregades per gènere. No tots els formularis incorporen la pregunta de gènere, i estem obligats per llei. Incorporar aquesta pregunta és vital per avaluar comportaments en funció de gènere.
- I fer pedagogia
- Apostem molt per visibilitzar el referents positius. És un tema molt important que s’ha de treballar amb nens i nenes. Hem de preguntar-nos quins volem que siguin els exemples de les nostres filles i fills, i per això posem el focus en noies i dones que estan en entorns històricament masculinitzats com les empreses, el món de la tecnologia o l’esport, on s’hi veuen greuges i situacions de discriminació.
- El que proposen és ensenyar exemples.
- Sí. Podem parlar de dones que ja no hi són, com les que s’han posat als carrers en substitució de personalitats franquistes, o d’altres que estan treballant en diversos àmbits que serveixin de mirall per a nens i joves. D’altra banda, també cal trencar estereotips centrats en orientació de gènere a l’esport i en fer més visibles les dones d’altres comunitats, que és molt important tan per la pròpia comunitat com per a tota la societat. Si aquesta persona ha aconseguit això, jo també ho puc fer. Aquests exemples són incentius perquè si no tens referents hi ha moltes coses que no et planteges.
- Aquest és el govern que parla més de conciliació. Això pot acabar essent un eslògan buit de contingut.
- Hem de millorar però anem pel bon camí. A ERC ens hem organitzat de manera que ningú vagi saturat d’actes i que tinguem, almenys, una tarda lliure a la setmana. A vegades això no passa, però ho intentem. Recentment he enviat un qüestionari als grups municipals per treballar un document de conciliació que contempli la gestió interna nostra i la capacitat d’incidir en aquesta qüestió en àmbits de la societat com empreses o entitats.
- A Lleida encara queden símbols franquistes. Els pensen retirar tots?
- La nostra voluntat és fer-ho durant aquesta legislatura. En la darrera revisió del cens de símbols se’n van registrar 14, però creiem que ni ha més. De plaques, per exemple. Els símbols que hi ha al cementiri no seran retirats perquè formen part del memorial.
Lluitar contra la segregació escolar i feminitzar el consistori i la ciutat són dos dels objectius que s'ha fixat Castro, que apunta que cal valentia per fer aquestes polítiques. Sobre la crisi sanitària del coronavirus, l'edil assegura que ha de servir perquè els joves tinguin més possibilitats a l'hora d'afrontar futures dificultats.
- La crisi sanitària actual ha obligat a prendre mesures insòlites fins ara. Se’n pot treure alguna conclusió positiva en relació a l’ensenyament?
- S’han donat prioritat a coses que eren importants i que fins ara no s'hi posava massa esment. El suport emocional o la gestió del dol són qüestions que ara es tracten més i està bé que així sigui. En temes d’ensenyament, aquesta crisi ens prepararà per afrontar nous problemes. Hi ha alumnes que no tenen connexió a Internet, i això augmenta la segregació. El virus ens ha de servir per proveir d’eines infants i joves de cara a noves circumstàncies adverses. Aquesta ha de ser una línia de treball d’ara en endavant.
- Com serà l’estiu escolar a la ciutat?
- Diferent als altres anys, en espais i continguts. Obrirem més centres per evitar que s’agrupin molts escolars en un de sol, i canviarem el temari d’ensenyament perquè els nens i nenes no han tingut un final de curs normal. Volem que els continguts estiguin més vinculats a les matèries que s’imparteixen a les aules. En aquest cas, publicarem recomanacions per als infants i també en la franja de 0 a 3 anys.
Hi ha alumnes que no tenen connexió a Internet, i això augmenta la segregació. El virus ens ha de servir per proveir d’eines infants i joves de cara a noves circumstàncies adverses
- Una de les principals propostes d’ERC durant la campanya va ser la revisió del mapa educatiu de Lleida per reduir la segregació escolar. En quina fase està aquesta iniciativa?
- Lleida és una de les ciutats catalanes amb més segregació escolar i això ha passat perquè durant 15 anys no s’han pres decisions. Això ha agreujat el problema i ara ho volem abordar perquè és necessari. Estem pendents de dos decrets, el d’admissions i el de regulació dels concerts, que seran important per les mesures que inclouen contra la segregació. La modificació del mapa escolar es farà segur per al curs 2021-2022, i de cara al vinent hem agrupat els barris de la ciutat amb la intenció d’equilibrar oferta i demanda. No es tancarà cap grup de P-3, però es mantindrà la mateixa oferta de places. Amb el Departament d'Ensenyament havíem acordat una reducció, però la crisi del Covid-19 ha fet tirar enrere aquesta proposta.
- Què millorarà aquest nou equilibri?
- D’entrada una major qualitat educativa, perquè hi haurà menys infants a l’aula. Aquesta reducció de ràtios no es donarà a totes les zones.
- I els dos decrets que esmentava?
- Encara no han estat aprovats perquè amb la crisi sanitària s'ha paralitzat tot, però esperem que ho puguin estar a l'octubre per tal que poguem fer una bona gestió contra la segregació. El d’admissions es marcarà el procés d’oferta i la distribució equitativa, sobretot d’infants amb necessitats educatives. El de concerts resoldrà l’avantatge que aquestes escoles tenen respecte als centres públics. Quan surten les ofertes, només es poden tancar grups de la pública mentre que les concertades es poden tancar fins que ha passat el període de matriculació. Si tenim places a la pública que puguin completar l’oferta no té sentit que les tanquem.
- Com es resol la segregació escolar?
- Equilibrar l’oferta i la demanda i modificar el mapa escolar són decisions que ajudaran a reduir la segregació escolar, però n’hi ha altres. Les necessitats educatives, per exemple. Cal que siguin detectades quan abans millor o que es reservin més places, perquè actualment són insuficients atès els alts percentatges. La reserva hauria de ser més alta.
- El seu govern aposta per un Pacte de ciutat contra la segregació.
- Sí. Venim d’uns anys en que els respectius governs de Lleida volien prendre decisions però no s’acabaven executant perquè hi havia pressions polítiques, de claustres, d’ampes... durant molt temps no s’han pres mesures per evitar el soroll, i això s’ha acabat. Hem d’abordar el problema de la segregació escolar, encara que sigui una qüestió molt complexa. Per fer-ho, el que proposem és posar en ordre les moltes dades que tenim, fer una diagnosi clara de la realitat de la nostra ciutat també amb mirades externes d’experts, i posar-nos d’acord entre tots els agents vinculats a l’educació. Les decisions que s’hagin de prendre en aquest tema ha de comptar amb la participació de la comunitat educativa.
Per començar a acabar amb la segregació cal posar en ordre les moltes dades que tenim, fer una diagnosi clara de la realitat de la nostra ciutat i posar-nos d’acord entre tots els agents vinculats a l’educació
- Quan es comença a fer això?
- De cara a finals d’any. Ara estem definint la diagnosi i en el darrer trimestre de l’any serà quan abordarem el tema del pacte.
Sandra Castro, a la regidoria d'Educació de Lleida. Foto: Àlvar Llobet
- Com es feminitza un ajuntament com el de Lleida?
- S’ha de fer molta feina. Venim d’unes èpoques en les quals s’han creat dinàmiques patriarcals perquè hi ha hagut omnipresència de regidors i alcaldes. Els nostres grans reptes són compatibilitzar la vida laboral amb la familiar i feminitzar la política en el sentit d’enfocar les coses amb altres punts de vista. La perspectiva de gènere s’ha d’incorporar a les decisions que prenen les institucions.
- Què es vol dir amb això de la perspectiva de gènere?
- Quan es parla d’això es pot pensar en polítiques enfocades a les dones, però no. Va molt més enllà. Feminitzar vol dir tenir present la igualtat i prendre consciència que allò que és bo per la dona també ho serà per tothom. Si a la ciutat detectem punts foscos que generen inseguretat i els millorem, aquesta decisió beneficia tota la societat i no només a les dones. Un altre exemple d’això és la dificultat que hi ha en tenir dades disgregades per gènere. No tots els formularis incorporen la pregunta de gènere, i estem obligats per llei. Incorporar aquesta pregunta és vital per avaluar comportaments en funció de gènere.
- I fer pedagogia
- Apostem molt per visibilitzar el referents positius. És un tema molt important que s’ha de treballar amb nens i nenes. Hem de preguntar-nos quins volem que siguin els exemples de les nostres filles i fills, i per això posem el focus en noies i dones que estan en entorns històricament masculinitzats com les empreses, el món de la tecnologia o l’esport, on s’hi veuen greuges i situacions de discriminació.
- El que proposen és ensenyar exemples.
- Sí. Podem parlar de dones que ja no hi són, com les que s’han posat als carrers en substitució de personalitats franquistes, o d’altres que estan treballant en diversos àmbits que serveixin de mirall per a nens i joves. D’altra banda, també cal trencar estereotips centrats en orientació de gènere a l’esport i en fer més visibles les dones d’altres comunitats, que és molt important tan per la pròpia comunitat com per a tota la societat. Si aquesta persona ha aconseguit això, jo també ho puc fer. Aquests exemples són incentius perquè si no tens referents hi ha moltes coses que no et planteges.
La nostra voluntat és retirar tots els símbols franquistes durant aquesta legislatura, però no retirarem els del cementiri perquè formen part del memorial
- Aquest és el govern que parla més de conciliació. Això pot acabar essent un eslògan buit de contingut.
- Hem de millorar però anem pel bon camí. A ERC ens hem organitzat de manera que ningú vagi saturat d’actes i que tinguem, almenys, una tarda lliure a la setmana. A vegades això no passa, però ho intentem. Recentment he enviat un qüestionari als grups municipals per treballar un document de conciliació que contempli la gestió interna nostra i la capacitat d’incidir en aquesta qüestió en àmbits de la societat com empreses o entitats.
- A Lleida encara queden símbols franquistes. Els pensen retirar tots?
- La nostra voluntat és fer-ho durant aquesta legislatura. En la darrera revisió del cens de símbols se’n van registrar 14, però creiem que ni ha més. De plaques, per exemple. Els símbols que hi ha al cementiri no seran retirats perquè formen part del memorial.