Hem de treballar i no hi ha escola: què en fem dels nens?

La desescalada força els progenitors a una conciliació impossible que passa per reduir ingressos, pactar canvis d'horaris o treballar a deshores. En parlem amb tres famílies

per Clara Virgili , 16 de maig de 2020 a les 16:53 |
Un mare, amb dos fills, en una hora d'esbarjo al carrer | David Zorrakino / Europa Press
A mesura que s'avança en la desescalada, es va restablint la normalitat també en l'àmbit laboral. Però amb les escoles i instituts tancats -el Govern tot just ha anunciat aquest dissabte que ha encarregat un pla per desconfinar centres educatius i casals d'estiu-, i sense poder comptar amb l'ajuda dels avis, el retorn normal a la feina per als pares amb fills petits esdevé incompatible.

NacióDigital ha parlat amb 3 famílies amb circumstàncies diferents i ha pogut comprovar com la conciliació familiar, tan reivindicada abans de la pandèmia, s’ha convertit ara en un bé de primera necessitat que els ha forçat a reestructurar el seu funcionament, ja sigui treballant menys hores -i, per tant, reduint els ingressos-, pactant nous horaris amb les empreses o teletreballant a les nits o els caps de setmana.


La Laia i en Ferran exemplifiquen molt bé aquesta situació. Tenen dos fills petits, de cinc i un any. En Ferran teletreballa com a programador en una fàbrica de teixit no tèxtil -per tant, considerada servei essencial durant la pandèmia- i ha de complir amb un horari fix de matins.

La Laia, per la seva banda, és podòloga amb consulta pròpia. Fa dues setmanes que ha pogut reobrir, però només pot programar-se visites a les tardes, perquè al matí es fa càrrec dels nens. "En una tarda puc fer cinc visites, perquè han de ser cada 45 minuts, quan abans en feia dues o tres cada hora, i a més només a les tardes", explica.


La reducció d'ingressos és, per tant, substancial, i això va unit a dos mesos amb la persiana abaixada i a l'assumpció de despeses extraordinàries per poder obrir: "He hagut de posar pantalles de separació i comprar equips de protecció personal, i no m'han donat cap ajuda. Els autònoms i els impostos els he hagut de pagar igual", es lamenta.

"No m'han donat cap ajuda, i els autònoms i els impostos els he hagut de pagar igual", es lamenta la Laia, podòloga i mare de dos fills

En una circumstància similar es troben en Miquel i la Maria. En aquest cas, la feina d'ella en el sector farmacèutic fa que hagi d'anar presencialment al lloc de treball entre dos i quatre dies per setmana amb horaris extensius. Això implica que, aquests dies, la cura dels seus tres fills d'entre un i vuit anys recau únicament en en Miquel, que, per la seva banda, ha d'atendre la seva atapeïda agenda de reunions, ja que treballa en un departament d'I+D d'una gran empresa. "Jo tinc entre vuit i deu reunions al dia, i les he de fer amb els nens corrents per aquí", explica en Miquel. "Això comporta que acabes no fent res bé, ni la feina, ni de pare, i això et genera un gran sentiment de culpa", afegeix.

Els horaris laborals no acaben sent els que en teoria estan programats. "Jo ara no tinc vuit hores per dedicar a la feina, perquè he de fer moltes altres coses: de mestre, de pare, de cuiner... i això no s'ha tingut en compte", es lamenta. "No sé quina és la solució, però una reducció de jornada per a pares hauria estat fantàstica", rebla. El resultat final és que, per poder enllestir la feina, ha d'acabar treballant fora d’hores. "Amb diversos companys de la feina diem que fem el tercer torn, com a les fàbriques, treballant de nit i matinada", explica.

"Això no és teletreballar, perquè no tenim les condicions d'entorn idònies. En tot cas és treballar a distància, que és molt diferent", exposa en Miquel, pare de tres fills i amb feina en un departament d'I+D d'una gran empresa

En Miquel reconeix que ha estat de sort perquè ha pogut mantenir la seva feina i el seu sou treballant des de casa, però d'això, afirma, no se'n pot dir teletreball: "És que el que estem fent ara no és teletreballar, perquè no tenim les condicions per fer-ho. Tinc les condicions tecnològiques, però les d'entorn no", aclareix. "L'únic que hem demostrat és que podem treballar a distància, perquè, si amb les condicions horroroses que tenim hem pogut, a la que en tinguem d'idònies, sí que serà fantàstic", afegeix.

El paradigma del treball a distància són l'Alejandra i en Marc. Tots dos es dediquen al sector digital, ell al màrqueting i ella és dissenyadora d'experiència d'usuari, i tenen un nadó de vuit mesos. "Quan va començar tot tenia sis mesos", exposa l'Alejandra. "No li podies treure l'ull de sobre ni un moment, i vam decidir fer torns de dues hores", explica. Tot i això, combinar-ho amb la feina també té dificultats: "He hagut de fer reunions amb els cascos posats mentre carregava el nen fent tombs per la casa".

En el seu cas, sovint han hagut d'allargar la jornada laboral o treballar en cap de setmana. "De fet, ja ens és igual si és diumenge o dilluns, és el mateix", afirma. I entremig de tot plegat, l'Alejandra encara s'ha atrevit amb un canvi de feina: "Em va arribar una oferta, vaig fer tres entrevistes per skype i m'he llençat a la piscina, perquè em van oferir horari flexible i possibilitat de teletreball".

Renunciar a l'espai personal

I el mínim comú denominador en tots els casos és la renúncia absoluta al temps d'oci personal. "Passes tot el dia i te n'adones que no has tingut cap moment per a tu o per parlar amb la teva parella", es lamenta en Miquel. "Jo plegava de treballar i me n'anava al gimnàs abans d'anar a buscar els nens a l'escola. Ara no", diu en Ferran. O l'Alejandra, que confessa: "A vegades directament no agafo el telèfon, com si hagués sortit a fer un cafè, i torno la trucada més tard". Una situació que, com assenyalen diversos experts, no és sostenible en el temps i pot tenir conseqüències psicològiques. Un dels reptes de les administracions i les empreses serà trobar fórmules per alleugerir la càrrega dels pares mentre no es recuperi la normalitat als centres educatius.




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació