Reportatge

El Baix Montseny, la comarca natural que s'ha reivindicat amb el desconfinament

La proposta de Salut de fer passar els municipis de l'entorn de Sant Celoni a fase 1, que finalment no ha estat acceptada per l'Estat, ha reobert el debat territorial

per Jordi Purtí , Sant Celoni, 15 de maig de 2020 a les 16:00 |
L'Hospital de Sant Celoni, la referència sanitària del Baix Montseny | Jordi Purtí
Salut va proposar aquest dijous que l'Alt Penedès, el Garraf i el Baix Montseny passin a fase 1 a diferència de la resta de la regió metropolitana de Barcelona. El govern espanyol ho ha acceptat en part: les dues primeres sí, el Baix Montseny no. Ara bé, què és el Baix Montseny? Aquest comarca natural, repartida entre el Vallès Oriental i la Selva, ha pogut reinvidicar-se en ple procés de desconfinament.

La subcomarca del Baix Montseny està formada per 17 municipis, dotze dels quals al Vallès (demarcació de Barcelona) i cinc més a la Selva (Girona). La seva capital natural és Sant Celoni i també compta amb municipis amb cert pes com Breda, Arbúcies, Llinars de Vallès i Santa Maria de Palautordera. Inclou, entre altres, el territori comprès entre els massisos del Montseny i el Montnegre i s'estructura a l'entorn del curs fluvial de la Tordera i els seus afluents. A més, NacióBaixMontseny, edició de NacióDigital, n'és la referència informativa.


Un territori revitalitzat amb el desconfinament

L'anunci fet dijous al migdia per la consellera de Salut, Alba Vergés, sobre la possibilitat que els municipis vallesans del Baix Montseny també passin a fase 1 ha revitalitzat un territori que des de fa temps té moltes ànimes i, en l'imaginari de molts el clar objectiu d'aconseguir algun dia ser una comarca oficial.


La qüestió és que la crisi sanitària del coronavirus Covid-19 ha posat al mapa aquest territori que es mou entre dues demarcacions (Barcelona i Girona), dues comarques oficials i dos consells comarcals (Vallès Oriental i Selva) i dues diputacions (Barcelona i Girona) i diferents regions sanitàries com la de Barcelona Metropolitana Nord i la de Girona. Des del moment de l'anunci d'Alba Vergés la xarxa es va inundar de debats ben diversos.


En aquest sentit, un dels primers en fer sentir la seva veu va ser l'alcalde de Sant Celoni, Raül Garcia que, en una intervenció curta però gairebé institucional, va expressar la seva satisfacció pel reconeixement del Baix Montseny "com una realitat territorial que es viu de manera ben natural amb límits de províncies a vegades una mica artificials", mentre apel·lava a la responsabilitat col·lectiva dels veïns de Sant Celoni i la Batllòria i la resta del Baix Montseny per no fer passes enrere en aquesta crisi .

Si del que es tracta és parlar sanitàriament cal dir que la Fundació Hospital de Sant Celoni ho té molt clar des de fa molt temps quina és la seva realitat territorial. Sant Celoni és l'epicentre però la seva àrea d'influència és àmplia amb els municipis de Campins, Fogars de Montclús, Gualba, Llinars del Vallès, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Santa Maria de Palautordera, Vallgorguina i Vilalba Sasserra. Els mateixos dotze pobles que Salut va confirmar que proposaria per passar a la fase 1 de desescalada. De fet, el propi Hospital de Sant Celoni es defineix com una organització referent en serveis de salut especialitzada i social de qualitat del Baix Montseny.
 

Treballadores del Centre Sociosanitari Verge del Puig de Sant Celoni. Foto: David Serrat Perich

 
Els municipis de la Selva

El debat ja es va començar a generar eldimecres quan el Departament de Salut va anunciar que la Regió Sanitària de Girona seria proposada per passar a fase 1. Debat perquè en aquesta regió sanitària hi són integrats cinc municipis que es consideren part del Baix Montseny: Arbúcies, Breda, Hostalric, Riells i Viabrea i Sant Feliu de Buixalleu. Això volia dir, sempre vist des de l'òptica territorial del Baix Montseny, que una part passava a ser fase 1 i una altra fase 0.

A més, si s'hagués produït aquesta circumstància, es donaria la pecularietat que els veïns de la Batllòria estarien en fase 0 perquè el terme municipal pertany a Sant Celoni encara que allunyat vuit quilòmetres, tindrien fàcil passar a un territori en fase 1 ja que només els cal travessar la carretera C-35 per ser al terme municipal de Riells i Viabrea que es trobarien en fase 1.

L'anunci de Vergés subsana una mica aquesta situació i entre l'anunci de dimecres i el de dijous tot el Baix Montseny en bloc podrà passar a fase 1 si, finalment, el govern espanyol accepta les propostes de Salut.

Quan els límits no estan clars

Els límits territorials són sempre complicats. Cardedeu és al llindar del Baix Montseny ja que són veïns amb Llinars del Vallès. Va ser un dels debats més intensos a les xarxes socials quan es va conèixer la decisió del Departament de Salut hi havia qui plantejava la qüestió si Cardedeu forma part del Baix Montseny o no, fins i tot rescatant de la Viquipèdia un mapa on es diu que Cardedeu sí que hi està integrat.
 
Des del Baix Montseny, però, en recelen i molt ja que en els darrers dotze anys quan s'han fet passes importants pel reconeixement del territori Cardedeu no ha participat mai en cap de les iniciatives. L'Ajuntament no va ser a Campins el 24 de novembre de 2008 on 15 municipis van signar el primer manifest municipalista del Baix Montseny. Ni tampoc el març de 2010 quan sis alcaldes del Baix Montseny van traslladar a la Generalitat la voluntat d'esdevenir comarca.

Més recentment tampoc no han participat en la constitució formal de la Comunitat de Municips del Baix Montseny, el mes de febrer d'aquest any 2020. Per tant, sembla clar que avui per avui, Cardedeu no és un municipi que formi part de l'òrbita Baix Montseny.


El cas de Cànoves i Samalús en canvi podria tenir alguna lògica que també demanessin el pas a fase 1 si ho fa el Baix Montseny ja que dues urbanitzacions d'aquest municipi, el Mirador i Can Vulart estan pràcticament enganxades a la urbanització Les Faldes de Sant Pere de Vilamajor i el canvi de terme municipal de la gent que hi viu és constant.

De tota manera, Josep Cuch, alcalde de Cànoves i Samalús explica a NacióDigital que "no és lògic que Sant Pere de Vilamajor passi a fase 1 i nosaltres no, però és una qüestió complicada de decidir i com alcalde haig d'entendre que Salut ha de tallar per algun lloc. Per tant, assumim que estarem uns dies més en fase 0". L'alcalde de Cànoves i Samalús reconeix que malgrat el seu veïnatge amb Sant Pere de Vilamajor les seves relacions principalment són amb Cardedeu, Granollers o la Garriga.








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació