Les llars d'infants aixequen la veu davant les mesures de seguretat «impossibles» de complir

El sector se sent "abandonat" per les administracions i reclama concretar en quins termes es podran tornar a obrir els centres per als més petits

per Bernat Surroca, 17 de maig de 2020 a les 08:07 |
Una llar d'infants sense mainada | Albert Hernàndez
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de maig de 2020 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
No se sap encara si les escoles bressol podran obrir quan avanci el desconfinament o bé s'hauran d'esperar al setembre. Com en tants altres àmbits durant la crisi sanitària, la incertesa és total, especialment per com serà el retorn a les aules dels més petits després del coronvirus. A banda, les mesures de seguretat que s'han plantejat fins ara difícilment són aplicables en nens de menys de tres anys. En el sector se senten "abandonats" per les autoritats sanitàries i critiquen la manca de concrecions, i avisen que mesures com dur mascareta o mantenir la distància social i una higiene personal exhaustiva són pràcticament impossibles a les llars d'infants.

Totes les veus consultades per NacióDigital tenen clar que les escoles bressol s'hauran de repensar per conviure amb el coronavirus. En quin sentit? La resposta és complicada, però el fet és que les mesures de distanciament social i higiene no es poden aplicar, perquè els nens de les llars d'infants necessiten contacte físic constant, aprenen tocant-ho tot -també a través de les relacions amb els seus companys- i no poden dur mascareta. Roser Sucarrat és educadora a l'escola La Draga, a Cubelles, i es troba en situació d'ERTO des que el centre va tancar amb l'estat d'alarma. De cara al retorn a les aules, és pessimista. "Mesures de seguretat? Que vinguin a veure com treballem. És impossible no tocar els nens, no agafar-los o posar-los una mascareta", assegura.


En la mateixa línia, Mireia Domínguez, coordinadora d'Escoles Bressol de CCOO, avisa que caldran "màximes mesures de prevenció" però tenint en compte la realitat dels centres i els nens que hi van, que tenen entre 0 i 3 anys. "Els nens ploren, necessiten contacte corporal, el joc passa per relacionar-se, tocar-se, experimentar...", recorda. És partidària de reduir les ràtios dels centres, ampliar la plantilla dels professionals i aconseguir més espais per als nens. Tot i així, és realista: "En aquesta etapa és molt complicat, no podem tenir els nens en un quadrat petit sense que es moguin". I en aquesta sentit, Brigitte Escolar, impulsora de l'Escola del Bosc de Rubió -un projecte educatiu amb nens de sis mesos a sis anys-, avisa que sense permetre el contacte humà entre nens i entre nens i docents "no té cap sentit" tornar a l'escola.

I de cara als educadors? Les veus consultades senten que es troben "en terra de ningú", i reivindiquen que fan una feina fonamental en l'educació, no només per afavorir la conciliació laboral i familiar de les famílies. Una opció que s'ha posat sobre la taula és treballar amb equips de protecció individual, però això també genera controvèrsia. "Semblarem monstres davant d'uns nens que necessitaran una adaptació especial després d'aquests mesos", apunta la Roser. Altres professionals del sector creuen que els infants poden adaptar-se a aquesta nova realitat. 


Sense la distància de seguretat, hi ha alternativa?

Assumint que els petits no poden dur mascaretes i la distància de seguretat és pràcticament impossible, quines alternatives hi ha per tornar a obrir les llars d'infants? Dins del sector s'han plantejat diverses propostes per reduir el risc de transmissió, tant entre els infants com entre els docents. Bona part de les opcions passen per reduir ràtios, ampliar la plantilla de docents i aconseguir més espais per als nens. També per extremar les mesures higièniques als centres i entre els docents, però mantenint el difícil equilibri que permeti també treballar amb certa normalitat.


Definir les mesures per la tornada és complicat. "Ara pensem en el dia a dia, és difícil plantejar mesures perquè no tenim perspectiva", apunta Anna Vendrell, tècnica de les llars d'infants municipals de l'Ajuntament de Tarragona, a NacióDigital. Des del punt de vista dels docents, Vendrell defensa que cal garantir que tothom estigui "sa", poder prendre la temperatura als educadors i intensificar les mesures higièniques. De la mateixa manera, també cal establir horaris d'entrada i sortida per evitar aglomeracions i evitar que gent o objectes de fora del centre puguin entrar-hi. "El paradigma ha canviat, caldrà imaginació i creativitat. Ara com ara hi ha poques respostes", admet.

A les llars d'infants no es pot aplicar el distanciament social, però veus del sector defensen reduir ràtios i ampliar els espais per poder tornar a obrir

Mireia Català, portaveu de l'Associació Catalana de Llars d'Infants -que agrupa una vuitantena de centres privats-, planteja que cap familiar dels infants pugui accedir a les escoles i que els nens entrin al centre descalços i sense la roba de carrer, amb higiene de mans només accedir a l'escola. Caldria separar les aules i que els grups -de deu nens com a màxim- només fessin vida a l'aula. "Hem de separar els grups i que no hi hagi contacte entre aules per afavorir el control de la transmissió", apunta.

Més mesures passen perquè els educadors vagin protegits amb equips de protecció individual -malgrat el debat que això genera- i amb roba i calçat que no surti de la llar d'infants. També caldrà desinfectar cada dia la roba i portar mascareta. "Els nens ho entendran perfectament, ja ens coneixen i ho portaran bé", apunta Català, que admet que el contacte es podrà limitar però fins a un punt. "Dins dels grups, els nens tindran contacte, això no es pot evitar", admet. Des de l'Associació defensen també poder fer tests regularment al docents.

La privada demana ajuda a les administracions

A l'espera que el Departament d'Educació faci públic el seu pla de desconfinament de les escoles, que podria incloure indicacions també per a les llars d'infants (bona part privades o de gestió municipal), no tothom té pressa per reobrir. Els treballadors consultats pel diari demanen garantir les mesures de seguretat tant dels infants com dels docents, mentre que el sector privat també reclama concrecions però remarca la necessitat de recuperar certa normalitat, també per facilitar la conciliació de les famílies, que en alguns casos es troben que han d'anar a treballar i no tenen ningú amb qui deixar els fills. 

Mireia Català recorda que les llars d'infants privades -que representen un 40% de les que hi ha a Catalunya, segons dades de l'Associació Catalana de Llars d'Infants- han deixat de cobrar la quota a les famílies i sobreviuen gràcies a les aportacions que els fan voluntàriament. Alhora, avisa que si de cara al retorn a les escoles s'estableixen mesures "molt estrictes" d'aforament, els centres no podran sobreviure econòmicament. "Necessitem un nombre mínim de nens per poder mantenir l'escola. Moltes no podran reobrir", avisa. 




 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació