14
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
12:18h
Espanya s'ha tornat a situar per sobre dels 200 morts diaris per coronavirus. En les últimes 24 hores s'han registrat 217 morts, 33 més que ahir, que eleven la xifra total a 27.321 des de l'inici de la pandèmia. Segons les dades facilitades pel Ministeri de Sanitat, la majoria dels nous morts es concentra a Catalunya, amb 131 víctimes mortals. Això, però, xoca amb la xifra del Departament de Salut, que situa en 52 els morts ahir per la malaltia. El govern espanyol informa que ja han superat la malaltia 143.374 persones.
Els nous contagis també han augmentat lleugerament fins ala 506, que suposen un increment del 0,22% respecte el dia anterior, quan se'n van diagnosticar 439. Des que va esclatar la crisi s'han contagiat 229.540 persones. Pel que fa a noves hospitalitzacions, en l'últim dia n'hi ha hagut 330, la majoria a Madrid (106), seguida de Castella i Lleó (43) i el País Basc (39). En les últimes 24 hores han hagut d'ingressar a l'UCI 29 persones, la majoria a Catalunya (14). 13 comunitats autònomes no han registrat cap nou pacient que necessiti cures intensives.
Fernando Simón, director del centre d'alertes i emergències sanitàries, ha admès que avui hi ha hagut "un petit repunt" i caldrà valorar si és una variació "habitual" o hi ha alguna element més que expliqui aquest augment. El repunt en el nombre de morts, ha dit Simón, s'expliquen per la notificació de Catalunya i s'està treballant amb les autoritats catalanes per entendre perquè ha augmentat tant.
El doctor ha dit que els morts no es poden associar al canvi de fase. Si no es recupera, una persona que es contagia del virus triga de mitjana entre 7 i 17 dies a morir i per tant els nous morts no tenen "res a veure" amb el canvi de fase. Tot i així, caldrà veure què passa a finals de la setmana que ve.
I perquè s'explica l'increment? Simón ha dit que el Departament de Salut està treballant per verificar la informació per saber si són casos nous, són retards de notificació o si estan associats a alguna zona que tingués algun problema fa uns dies. "És complicat pensar que tenen relació amb res fins que no puguem entendre l'origen d'aquestes dades", ha insistit. Tot i així, el doctor ha dit que les tendències continuen a la baixa.
Simón també ha apuntat que l'increment d'hospitalitzacions de joves és un augment que passa en totes les edats, i s'explica per la millora de capacitat de diagnòstic. "No sembla que hi hagi un efecte relacionat amb les mesures d'alleujament que permeten que surtin els menors al carrer", ha dit. De tota manera, es continuarà estudiant com evoluciona per evitar rebrots i detectar-los a temps. "Caldrà un esforç cada cop més exigent en atenció primària per detectar casos i analitzar-los ràpidament", ha apuntat.
L'estudi de seroprevalença
El doctor també ha parlat l'estudi de seroprevalença, que ahir va donar els primers resultats preliminars i van situar en només un 5% els espanyols que havien passat el virus. "Les dades no ens sorprenen", ha admès Simón. Això implica que hi ha un 95% de persones que no s'han exposat al coronavirus, assumint que el 5% restant ha desenvolupat una immunitat davant del virus. "Això vol dir que la immunitat de ramat no es pot tenir en compte a l'hora de prendre decisions en el futur", ha insistit, i ha tornat demanar "prudència" i molta vigilància.
Els resultats de seroprevalença "no són ni bons ni dolents", sinó que reflecteixen què ha passa a Espanya. Totes les comunitats autònomes hauran d'entendre que cal garantir que es controlen els contactes de risc. Més incidència hauria implicat més casos, i per tant més hospitalitzats, més UCI i més morts. Quant als asimptomàtics totals, Simón ha admès que no està clar si poden transmetre la malaltia. "Sembla que poden tenir algun rol, però no el podem quantificar", ha dit.
A preguntes dels periodistes, Simón ha insistit que les dades no indiquen que hi hagi immunitat poblacional i hi pot haver rebrots a tot arreu si no es prenen les mesures adequades. "El rebrot no depèn tan de les persones que estan protegides, sinó de la prudència de tots a l'hora", ha apuntat, i ha insistit que si s'aconsegueixen eliminar les cadenes de transmissió, arribarà un moment que no hi haurà repunts. "Això depèn de tots i no serà fàcil", ha dit.
Les manifestacions, un risc?
Simón també ha dit que cal valorar l'impacte de les manifestacions en la salut. En si mateixes no tenen per què ser l'origen de la transmissió, sinó que cal valorar factors associats. També cal veure com es comporta la gent en les manifestacions, perquè és cert que hi ha gent junta però molts cops amb el seu entorn habitual, i per tant es pot reduir el risc que aquests grups transmetin el virus més enllà. De la mateixa manera també cal valorar el temps de contacte estret i real entre la gent. "No crec que puguem atribuir a les manifestacions prèvies a la pandèmia un impacte molt gran si no tenim en compte moltes altres variables", ha dit el doctor.
Els nous contagis també han augmentat lleugerament fins ala 506, que suposen un increment del 0,22% respecte el dia anterior, quan se'n van diagnosticar 439. Des que va esclatar la crisi s'han contagiat 229.540 persones. Pel que fa a noves hospitalitzacions, en l'últim dia n'hi ha hagut 330, la majoria a Madrid (106), seguida de Castella i Lleó (43) i el País Basc (39). En les últimes 24 hores han hagut d'ingressar a l'UCI 29 persones, la majoria a Catalunya (14). 13 comunitats autònomes no han registrat cap nou pacient que necessiti cures intensives.
Fernando Simón, director del centre d'alertes i emergències sanitàries, ha admès que avui hi ha hagut "un petit repunt" i caldrà valorar si és una variació "habitual" o hi ha alguna element més que expliqui aquest augment. El repunt en el nombre de morts, ha dit Simón, s'expliquen per la notificació de Catalunya i s'està treballant amb les autoritats catalanes per entendre perquè ha augmentat tant.
El doctor ha dit que els morts no es poden associar al canvi de fase. Si no es recupera, una persona que es contagia del virus triga de mitjana entre 7 i 17 dies a morir i per tant els nous morts no tenen "res a veure" amb el canvi de fase. Tot i així, caldrà veure què passa a finals de la setmana que ve.
I perquè s'explica l'increment? Simón ha dit que el Departament de Salut està treballant per verificar la informació per saber si són casos nous, són retards de notificació o si estan associats a alguna zona que tingués algun problema fa uns dies. "És complicat pensar que tenen relació amb res fins que no puguem entendre l'origen d'aquestes dades", ha insistit. Tot i així, el doctor ha dit que les tendències continuen a la baixa.
Simón també ha apuntat que l'increment d'hospitalitzacions de joves és un augment que passa en totes les edats, i s'explica per la millora de capacitat de diagnòstic. "No sembla que hi hagi un efecte relacionat amb les mesures d'alleujament que permeten que surtin els menors al carrer", ha dit. De tota manera, es continuarà estudiant com evoluciona per evitar rebrots i detectar-los a temps. "Caldrà un esforç cada cop més exigent en atenció primària per detectar casos i analitzar-los ràpidament", ha apuntat.
L'estudi de seroprevalença
El doctor també ha parlat l'estudi de seroprevalença, que ahir va donar els primers resultats preliminars i van situar en només un 5% els espanyols que havien passat el virus. "Les dades no ens sorprenen", ha admès Simón. Això implica que hi ha un 95% de persones que no s'han exposat al coronavirus, assumint que el 5% restant ha desenvolupat una immunitat davant del virus. "Això vol dir que la immunitat de ramat no es pot tenir en compte a l'hora de prendre decisions en el futur", ha insistit, i ha tornat demanar "prudència" i molta vigilància.
Els resultats de seroprevalença "no són ni bons ni dolents", sinó que reflecteixen què ha passa a Espanya. Totes les comunitats autònomes hauran d'entendre que cal garantir que es controlen els contactes de risc. Més incidència hauria implicat més casos, i per tant més hospitalitzats, més UCI i més morts. Quant als asimptomàtics totals, Simón ha admès que no està clar si poden transmetre la malaltia. "Sembla que poden tenir algun rol, però no el podem quantificar", ha dit.
A preguntes dels periodistes, Simón ha insistit que les dades no indiquen que hi hagi immunitat poblacional i hi pot haver rebrots a tot arreu si no es prenen les mesures adequades. "El rebrot no depèn tan de les persones que estan protegides, sinó de la prudència de tots a l'hora", ha apuntat, i ha insistit que si s'aconsegueixen eliminar les cadenes de transmissió, arribarà un moment que no hi haurà repunts. "Això depèn de tots i no serà fàcil", ha dit.
Les manifestacions, un risc?
Simón també ha dit que cal valorar l'impacte de les manifestacions en la salut. En si mateixes no tenen per què ser l'origen de la transmissió, sinó que cal valorar factors associats. També cal veure com es comporta la gent en les manifestacions, perquè és cert que hi ha gent junta però molts cops amb el seu entorn habitual, i per tant es pot reduir el risc que aquests grups transmetin el virus més enllà. De la mateixa manera també cal valorar el temps de contacte estret i real entre la gent. "No crec que puguem atribuir a les manifestacions prèvies a la pandèmia un impacte molt gran si no tenim en compte moltes altres variables", ha dit el doctor.