CiU surfeja la campanya

El claríssim avantatge a les enquestes ha permès als nacionalistes evitar el cos a cos amb la resta de partits i arribar al final de la campanya amb l'aspiració d'assolir la majoria absoluta

per Arnau Urgell , 27 de novembre de 2010 a les 09:07 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de novembre de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CiU va tancar una campanya en la qual ha evitat el cos a cos omplint el Sant Jordi Foto: Adrià Costa

Artur Mas ha afrontat la cursa electoral que va acabar la passada mitjanit com un surfer californià. Les enquestes de les darreres dues setmanes –que no han dibuixat la “remuntada” amb la qual sospiraven els socialistes- ha permès a CiU passar per sobre de les onades de la campanya. El gran avantatge respecte el PSC (només en l'enquesta del CIS un partit no dobla l'altre) ha permès als nacionalistes evitar el cos a cos i defugir els temes espinosos. En una política de contenció s'han limitat al llarg de quinze dies en fer una crida a la participació per evitar sorpreses –en forma d'aparició de nous partits al Parlament- i només en els darrers dies han flirtejat amb la idea de la majoria absoluta.


La campanya serà recordada pel to baix amb el qual CiU ha aconseguit encomanar a la resta de partits. I, de fet, el protagonisme ha estat per temes tangencials que no han involucrat a Artur Mas. Primer va ser el famós “A Andalusia no paga ni Déu” de Puigcercós –que li ha valgut la reprovació del Parlament andalús- i després la guerra de vídeos electorals. Una autèntica cursa de barrejar sexe i política que han tingut com a màxims exponents l'orgasme de la JSC al votar Montilla, el fals “destape” de Montserrat Nebrera i el “Laporta president” de la -ara repudiada- Maria Lapiedra.

Abans, el protagonisme se'l va endur Alícia Sánchez-Camacho i el seu videojoc on es disparava a immigrants i símbols independentistes. Una anècdota que mostra la radicalització d'un PP que pateix per la possible eclosió definitiva de Ciutadans en el flanc espanyolista i per la incògnita que suposa la racista Plataforma per Catalunya.


Si la primera setmana va ser light , la segona encara ho ha estat més. Tot i que el debat a sis va despertar certes expectatives, el frustrat cara a cara va congelar la campanya durant 48 hores i ja no  s'ha tornat a despertat. Més enllà de l'evident incompliment dels terminis per celebrar el debat –que la Junta Electoral no va passar per alt- la prohibició va evidenciar que en plena era digital el format de les campanyes mantenen esquemes antiquats.

Esquerra rebaixa el to pel cas Palau


ERC afrontava la denúncia de la corrupció –personalitzada en el cas Palau- com un dels eixos de campanya. Un fet que assolia el clímax celebrant l'acte central al mateix escenari en el qual durant anys Millet i Montull havien saquejat. Tanmateix, a mesura que ha avançat la campanya els republicans han rebaixat el to de les crítiques pel presumpte finançament irregular de CDC. De fet, Puigcercós ha assumit públicament que l'objectiu és condicionar les polítiques d'un futur president Mas i que, al contrari, no ho faci el PP.

En aquest sentit els republicans han passat de denunciar el cas Palau a oferir per terra, mar i aire un acord per sumar-se a la demanda del concert i, en cas de fracàs, que CiU assumeixi el referèndum sobre la independència. Mas, com amb la resta d'interpel·lacions de la resta de partits, ha fet mutis.

En canvi el PSC sí que ha pres la bandera del cas Palau per intentar reduir distàncies amb els nacionalistes. Si Montilla deia que seria un dels temes clau del frustat cara a cara, la ministra de Defensa Carme Cachón en va fer el titular del seu discurs al Sant Jordi: “CiU omplirà aquest Palau, però els seus amics van buidar l'altre”.

Iniciativa, a la seva

Si el PSC ha buscat el cos a cos amb CiU, ERC amb el PP i Ciutadans amb els partits d'obediència espanyola, ICV ha estat el partit que ha fet una campanya més en solitari. A banda d'alertar dels perills del retorn de la dreta, els ecosocialistes han viscut amb la tranquil·litat de ser, tal i com va expressar el conseller Saura, l'únic integrant del tripartit que no patirà debat intern l'endemà dels comicis. Això sí, han acabat la campanya amb un sobresalt important amb la imputació de Delta 0 per l'incendi d'Horta de Sant Joan.

Finalment, una de les grans incògnites de la nit electoral serà el número de partits que obtindran representació parlamentària. A banda de saber si Ciutadans aconsegueix l'objectiu de formar grup parlamentari propi, les mirades estaran posades en veure si la Solidaritat de Joan Laporta i el Reagrupament de Joan Carretero irrompen a la Ciutadella. I, sobretot, de quina manera ho fan. Dos altres elements d'interès són si Anglada podrà reproduir al Parlament el discurs xenòfob amb el qual enverina els plens de Vic i com acabarà l'aventura de Montserrat Nebrera al capdavant d'Alternativa de Govern.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació