13
de maig
del
2020
Actualitzat
el
14
de maig
a les
11:14h
El coronavirus també està causant un impacte directe en l'horari laboral dels treballadors. Arran de les mesures de restriccions de mobilitat decretades per l'estat d'alarma, moltes empreses han optat per adaptar-se a la situació i, sense una deguda preparació prèvia, apostar pel teletreball. Milions de persones s'han hagut d'acostumar a una nova forma de treball que en molts casos els pot arribar desbordar, havent de conciliar la feina amb la seva vida personal amb la resta de la família també confinada dins de casa.
Aquesta nova realitat imposada per la pandèmia, ha provocat un canvi de mentalitat en la concepció favorable del teletreball que es tenia mesos enrere. Tant és així, que segons la IV Enquesta Funcas sobre el coronavirus, a només a 3,4 treballadors de cada 10 els agradaria continuar amb el teletreball.
Una de les principals raons que treballar des de casa no entusiasmi a la majoria de persones són les jornades més llargues. Segons detalla una anàlisi de NordVPN recollit a Forbes, amb el teletreball es treballen com a mínim dues hores més que quan s'anava a l'oficina. Una ampliació en l'horari laboral que atribueixen a la falta de preparació per aquesta nova forma de treballar. En declaracions a NacióDigital, la professora d'Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Mar Sabadell, explica que els treballadors s'han hagut d'enfrontar a un "teletreball d'emergència obligat sense les condicions adequades".
Sabadell manifesta que les "competències digitals" es van desenvolupant segons teletreballem amb unes empreses que no estaven preparades, fet que implica "ineficiències, canvis i aprenentatges constants" que poden arribar a aclaparar al treballador allargant el seu horari laboral. Per això, aconsella "organitzar el temps i marcar prioritats" especialment durant aquests dies de confinament.
Malgrat tot, la pandèmia no ha donat marge per elaborar cap mena de planificació. Fet que ha conduït a què molts treballadors es vegin en un nou marc laboral sense preparació que ara estan pagant amb hores extres. En aquest sentit, la també professora d'Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Eva Rimbau, s'ha pronunciat apuntant que "passar d'un teletreball pràcticament inexistent com era el cas d'Espanya a un teletreball a temps complet, és quelcom, que en circumstàncies normals, s'hagués planejat curosament, des del punt de vista tecnològic com adaptant als treballadors a nous mètodes d'organització de la feina".
La difícil desconnexió digital
El context actual, la por a perdre la feina, ampliar horaris com a mostra de compromís amb l'empresa i una cultura de la presencialitat disponible a totes hores, fa que la desconnexió es torni gairebé impossible. Així ho indica un estudi publicat a GlobalWebIndex, que demostra que la vida laboral afecta de ple a la vida familiar. El 74% de les persones que teletreballen revisen el correu electrònic fora de l'horari laboral enfront del 59% dels que no treballen des de casa. De fet, l'anàlisi també assenyala que, des del confinament, es comença a treballar més d'hora però no es deixa de treballar més aviat. Dades de Surfshark recollits per Bloomberg, inclús mostren pics d'activitat laboral entre les dotze i les tres de la matinada, fets que no es veien abans de l'inici de la pandèmia.
Segons la professora d'economia, Mar Sabadell, això es pot deure a l'existència d'una "cultura presencial" en l'àmbit laboral en el qual el treballador s'ha de mostrar com a present i plenament disponible i connectat en tot moment i que, en cas de no ser-hi, és percebut amb "desconfiança". També senyala que, en la situació econòmica actual, molta gent es pugui veure "forçada" a demostrar la seva disponibilitat i compromís davant la por de perdre la feina.
El dret a la desconnexió
El professor col·laborador d'Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la UOC, Pere Vidal, apunta que el problema és que encara no existeix una "cultura del teletreball" que ens porti a diferenciar la vida laboral amb la familiar dins de casa. Tot i això, diu, existeix el dret a la desconnexió digital.
L'article 88.1 de la Llei orgànica de protecció de dades estableix que els treballadors "tindran dret a la desconnexió digital amb el fi de garantir, fora del temps de treball legal o convencionalment establert, el respecte al seu temps de descans, permisos o vacances, així com de la seva intimitat personal o familiar", afirma l'expert en drets laborals. Per tant, explica, els treballadors que no consultin el correu o telèfon particular fora de la seva jornada laboral no podran ser sancionats.
Aquesta nova realitat imposada per la pandèmia, ha provocat un canvi de mentalitat en la concepció favorable del teletreball que es tenia mesos enrere. Tant és així, que segons la IV Enquesta Funcas sobre el coronavirus, a només a 3,4 treballadors de cada 10 els agradaria continuar amb el teletreball.
Una de les principals raons que treballar des de casa no entusiasmi a la majoria de persones són les jornades més llargues. Segons detalla una anàlisi de NordVPN recollit a Forbes, amb el teletreball es treballen com a mínim dues hores més que quan s'anava a l'oficina. Una ampliació en l'horari laboral que atribueixen a la falta de preparació per aquesta nova forma de treballar. En declaracions a NacióDigital, la professora d'Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Mar Sabadell, explica que els treballadors s'han hagut d'enfrontar a un "teletreball d'emergència obligat sense les condicions adequades".
Sabadell manifesta que les "competències digitals" es van desenvolupant segons teletreballem amb unes empreses que no estaven preparades, fet que implica "ineficiències, canvis i aprenentatges constants" que poden arribar a aclaparar al treballador allargant el seu horari laboral. Per això, aconsella "organitzar el temps i marcar prioritats" especialment durant aquests dies de confinament.
Malgrat tot, la pandèmia no ha donat marge per elaborar cap mena de planificació. Fet que ha conduït a què molts treballadors es vegin en un nou marc laboral sense preparació que ara estan pagant amb hores extres. En aquest sentit, la també professora d'Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, Eva Rimbau, s'ha pronunciat apuntant que "passar d'un teletreball pràcticament inexistent com era el cas d'Espanya a un teletreball a temps complet, és quelcom, que en circumstàncies normals, s'hagués planejat curosament, des del punt de vista tecnològic com adaptant als treballadors a nous mètodes d'organització de la feina".
La difícil desconnexió digital
El context actual, la por a perdre la feina, ampliar horaris com a mostra de compromís amb l'empresa i una cultura de la presencialitat disponible a totes hores, fa que la desconnexió es torni gairebé impossible. Així ho indica un estudi publicat a GlobalWebIndex, que demostra que la vida laboral afecta de ple a la vida familiar. El 74% de les persones que teletreballen revisen el correu electrònic fora de l'horari laboral enfront del 59% dels que no treballen des de casa. De fet, l'anàlisi també assenyala que, des del confinament, es comença a treballar més d'hora però no es deixa de treballar més aviat. Dades de Surfshark recollits per Bloomberg, inclús mostren pics d'activitat laboral entre les dotze i les tres de la matinada, fets que no es veien abans de l'inici de la pandèmia.
Segons la professora d'economia, Mar Sabadell, això es pot deure a l'existència d'una "cultura presencial" en l'àmbit laboral en el qual el treballador s'ha de mostrar com a present i plenament disponible i connectat en tot moment i que, en cas de no ser-hi, és percebut amb "desconfiança". També senyala que, en la situació econòmica actual, molta gent es pugui veure "forçada" a demostrar la seva disponibilitat i compromís davant la por de perdre la feina.
El dret a la desconnexió
El professor col·laborador d'Estudis de Dret i Ciències Polítiques de la UOC, Pere Vidal, apunta que el problema és que encara no existeix una "cultura del teletreball" que ens porti a diferenciar la vida laboral amb la familiar dins de casa. Tot i això, diu, existeix el dret a la desconnexió digital.
L'article 88.1 de la Llei orgànica de protecció de dades estableix que els treballadors "tindran dret a la desconnexió digital amb el fi de garantir, fora del temps de treball legal o convencionalment establert, el respecte al seu temps de descans, permisos o vacances, així com de la seva intimitat personal o familiar", afirma l'expert en drets laborals. Per tant, explica, els treballadors que no consultin el correu o telèfon particular fora de la seva jornada laboral no podran ser sancionats.