12
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
15:21h
Xavier García Albiol s'ha emocionat en el moment de fer-se de nou amb l'alcaldia de Badalona. El destí l'ha somrigut per segona vegada i ell ha assegurat que es tancava "la pitjor etapa en quinze anys". Però la frase més significativa que ha pronunciat ha estat aquesta: "Seré més militant de Badalona que del meu partit".
La realitat sempre supera la ficció i a diferència del 2015, quan el PP es va veure sorprès per una aliança de forces que va fer alcaldessa a Dolors Sabater, aquest cop a l'entorn del dirigent conservador no es feien il·lusions. Sorprenentment, la impossibilitat de tancar una entesa que sumés totes les forces de l'Ajuntament de Badalona tret del PP ha convertit Albiol de nou en alcalde.
Albiol és militant del PP i regidor de Badalona des de l'any 1989. Des d'aleshores, ha aconseguit que el seu partit anés incrementant la seva representació al consistori de manera constant fins a consolidar-se com a primera força política -actualment amb 11 dels 27 regidors-, sense assolir, però, una majoria absoluta que ara el PP confia a obtenir a les properes municipals.
El nou alcalde ha cimentat una maquinària de poder a Badalona sense estar-se de romanços. Ha emprat un discurs polaritzador jugant amb temes sensibles com la seguretat ciutadana o la immigració. Fill d'un immigrant d'Almeria, se l'ha acusat de mantenir posicions xenòfobes. I n'ha fet bandera, amb lemes com el de "Netejant Badalona" que tan bon resultat li va donar a les municipals del 2011. L'assessor de campanya es deia Iván Redondo, per cert. Avui és l'home de confiança de Pedro Sánchez a la Moncloa.
Els qui han seguit les seves campanyes electorals saben que Albiol, un home que en les seves intervencions al Parlament solia ser de formes aspres, en la distància curta canvia. Sempre ha fet la sensació que se sent més còmode passejant entre les botigues del mercat de la Salut de Badalona que en un debat a la cambra catalana.
Albiol és per damunt de tot un populista. Ell mateix ho ha reconegut públicament. Hi ha un vot Albiol a Badalona que no es pot equiparar al vot al PP. El dia que s'estudiï el populisme a Catalunya, molt abans de l'emergència de la nova política i el moviment del 15-M, caldrà aturar-se en el cas de Badalona i en la construcció de la carrera política d'Albiol.
L'home que ha triomfat al seu poble no ha tingut sort en la política nacional. Li va tocar dirigir el PP català en un context extraordinari, sent el cap de cartell en les eleccions del 2015 quan Alícia Sánchez Camacho encara era la presidenta de la formació. Quan finalment en va assumir els regnes, el març del 2017, en el moment més tens del procés, la posició del PP català es va veure erosionada per l'ascens d'un Ciutadans que va saber aparèixer com l'opció més útil de l'unionisme, en un moment en què el govern de Mariano Rajoy afrontava un dur desgast.
Un perfil propi
El colofó d'aquest moment van ser les eleccions del 21-D del 2017, quan Ciutadans es va plantar en 36 escons i el PP va quedar reduït a només quatre. El novembre del 2018, Albiol va cedir la presidència del partit a Alejandro Fernández i es va centrar en Badalona, sempre amb l'objectiu de recuperar l'alcaldia.
No té Albiol la subtilitat bizantina que podia demostrar un Enric Millo, ni l'oratòria d'un Alejandro Fernández. Ni un bri de contacte amb la Catalunya catalanista que podia enarborar Josep Piqué. Però és un dels polítics populars que ha aconseguit consolidar una forta base de poder en el teixit local. Ser alcalde de la quarta ciutat de Catalunya no és cap broma i en un moment en què el seu partit no travessa pel millor moment, l'estrella d'Albiol brilla més i li dona un capital polític afegit.
Menystingut sovint pels adversaris, el que sempre és un error, Albiol ha conservat sempre un lloc en l'univers del PP i s'ha atrevit a desmarcar-se de l'ortodòxia construint un perfil propi que li ha permès criticar la campanya de Cayetana Álvarez de Toledo o acceptar ser entrevistat per Gabriel Rufián i dir que discrepa de Vox sobre la il·legalització de partits independentistes.
De nou alcalde de Badalona, i amb l'espasa de Dàmocles d'una nova moció de censura com a amenaça, aviat es veurà quin camí segueix Albiol, si recupera la temptació demagògica o reinventa d'alguna manera el seu perfil, acaronant el somni de fer-se amb aquests tres regidors que li falten per a l'hegemonia total.
La realitat sempre supera la ficció i a diferència del 2015, quan el PP es va veure sorprès per una aliança de forces que va fer alcaldessa a Dolors Sabater, aquest cop a l'entorn del dirigent conservador no es feien il·lusions. Sorprenentment, la impossibilitat de tancar una entesa que sumés totes les forces de l'Ajuntament de Badalona tret del PP ha convertit Albiol de nou en alcalde.
Albiol és militant del PP i regidor de Badalona des de l'any 1989. Des d'aleshores, ha aconseguit que el seu partit anés incrementant la seva representació al consistori de manera constant fins a consolidar-se com a primera força política -actualment amb 11 dels 27 regidors-, sense assolir, però, una majoria absoluta que ara el PP confia a obtenir a les properes municipals.
El nou alcalde ha cimentat una maquinària de poder a Badalona sense estar-se de romanços. Ha emprat un discurs polaritzador jugant amb temes sensibles com la seguretat ciutadana o la immigració. Fill d'un immigrant d'Almeria, se l'ha acusat de mantenir posicions xenòfobes. I n'ha fet bandera, amb lemes com el de "Netejant Badalona" que tan bon resultat li va donar a les municipals del 2011. L'assessor de campanya es deia Iván Redondo, per cert. Avui és l'home de confiança de Pedro Sánchez a la Moncloa.
Els qui han seguit les seves campanyes electorals saben que Albiol, un home que en les seves intervencions al Parlament solia ser de formes aspres, en la distància curta canvia. Sempre ha fet la sensació que se sent més còmode passejant entre les botigues del mercat de la Salut de Badalona que en un debat a la cambra catalana.
Albiol és per damunt de tot un populista. Ell mateix ho ha reconegut públicament. Hi ha un vot Albiol a Badalona que no es pot equiparar al vot al PP. El dia que s'estudiï el populisme a Catalunya, molt abans de l'emergència de la nova política i el moviment del 15-M, caldrà aturar-se en el cas de Badalona i en la construcció de la carrera política d'Albiol.
L'home que ha triomfat al seu poble no ha tingut sort en la política nacional. Li va tocar dirigir el PP català en un context extraordinari, sent el cap de cartell en les eleccions del 2015 quan Alícia Sánchez Camacho encara era la presidenta de la formació. Quan finalment en va assumir els regnes, el març del 2017, en el moment més tens del procés, la posició del PP català es va veure erosionada per l'ascens d'un Ciutadans que va saber aparèixer com l'opció més útil de l'unionisme, en un moment en què el govern de Mariano Rajoy afrontava un dur desgast.
Un perfil propi
El colofó d'aquest moment van ser les eleccions del 21-D del 2017, quan Ciutadans es va plantar en 36 escons i el PP va quedar reduït a només quatre. El novembre del 2018, Albiol va cedir la presidència del partit a Alejandro Fernández i es va centrar en Badalona, sempre amb l'objectiu de recuperar l'alcaldia.
No té Albiol la subtilitat bizantina que podia demostrar un Enric Millo, ni l'oratòria d'un Alejandro Fernández. Ni un bri de contacte amb la Catalunya catalanista que podia enarborar Josep Piqué. Però és un dels polítics populars que ha aconseguit consolidar una forta base de poder en el teixit local. Ser alcalde de la quarta ciutat de Catalunya no és cap broma i en un moment en què el seu partit no travessa pel millor moment, l'estrella d'Albiol brilla més i li dona un capital polític afegit.
Menystingut sovint pels adversaris, el que sempre és un error, Albiol ha conservat sempre un lloc en l'univers del PP i s'ha atrevit a desmarcar-se de l'ortodòxia construint un perfil propi que li ha permès criticar la campanya de Cayetana Álvarez de Toledo o acceptar ser entrevistat per Gabriel Rufián i dir que discrepa de Vox sobre la il·legalització de partits independentistes.
De nou alcalde de Badalona, i amb l'espasa de Dàmocles d'una nova moció de censura com a amenaça, aviat es veurà quin camí segueix Albiol, si recupera la temptació demagògica o reinventa d'alguna manera el seu perfil, acaronant el somni de fer-se amb aquests tres regidors que li falten per a l'hegemonia total.