Gent Gran S.A. #3

Cada cop més difícil trobar una residència petita: els grans centres copen el mercat

Els fons d'inversió ofereixen geriàtrics amb moltes places per a avis en un negoci en transformació que aparta progressivament els de grandària inferior

per Roger Tugas Vilardell , 12 de maig de 2020 a les 21:55 |
El model de les residències de gent gran requereix d'un repensament i actualització, sobretot arran de la crisi del coronavirus. L'estructura del model de negoci, però, ja s'ha transformat profundament els darrers anys, especialment a partir de la crisi del 2008, moment des del qual els grans geriàtrics, a priori més equipats i amb més serveis, han anat guanyant lloc, copant un espai abans caracteritzat per centres petits i mitjans. 



El 2019 hi havia a Catalunya 1.002 residències -comptant-hi altres centres de gent gran, com els sociosanitaris o les llars amb assistència-, el mateix nombre que el 2006, segons Envejecimiento en Red (CSIC). Les característiques, però, eren ben diferents. Fa 14 anys, hi havia 329 residències petites -amb menys de 25 places-, mentre que l'any passat tan sols en quedaven 188. La quantitat d'entre 25 i 49 places s'ha mantingut invariable i, en canvi, les d'entre 50 i 99 han passat de 253 centres a 334. Les de 100 i més han crescut de 104 a 165.

El petit geriàtric, per tant, va en retrocés constant, en favor de les de grandària alta o molt alta. Un procés en paral·lel a l'entrada de grans fons d'inversió en el negoci de la gent gran, un cop s'ha constatat el camp econòmic que hi ha per córrer en aquest àmbit. Els centres que aquestes empreses inauguren acostumen a ser de grans dimensions, però no només això, ja que les residències públiques han seguit una evolució força similar, tancant-se'n de petites i obrint-se'n de major magnitud.


Aquesta desigual evolució es veu més clara si s'analitzen les places que gestionen aquests centres en funció de la seva grandària. Les de menys de 25 places van caure el 2007 per sota de les 6.000 places en oferta en conjunt i, des de llavors, han seguit caient fins a 3.720 places. En canvi, els centres d'entre 50 i 99 places n'han guanyat més de 6.000, fins a 23.812 i, encara més, les residències de 100 o més places n'han sumat 8.000 més des del 2007 fins a assolir-ne 23.746. Les residències petites han passat d'oferir l'11,3% de les places totals a menys del 6%, mentre que les de més de 100 han augmentat la quota del 31,5% al 38,3%.



Cal defugir, però, la imatge de les residències d'entitats sense ànim de lucre -sovint vinculades a alguna congregació religiosa- com a centres petits enfront empreses uniformement grans. De fet, les residències de titularitat d'entitats d'iniciativa social tenen, de mitjana, 75,8 places, més que les públiques (70,8) i per davant de les d'iniciativa privada mercantil (58,2).


Per contra, les residències propietat dels onze grans centres d'inversió que copen el 15% del mercat català sí que són clarament més grans que bona part de la resta, amb 139,4 places de mitjana cadascuna. De les 29 residències amb més de 170 places, de fet, n'hi ha 16 en mans d'aquestes grans societats, que aposten preferentment per centres de tamany notable.



Aquest canvi en la fisonomia de les residències també pot respondre a les preferències de mercat. La llista d'espera als centres de Barcelona és pública i, si s'analitza quantes persones hi ha esperant per cada plaça pública a cada geriàtric en funció de la seva grandària, l'evolució és evident: com més gran, més gent esperant per cada plaça.


Per cada plaça pública de centres que tenen fins a 20 places -en total, incloent també les privades-, només hi ha una persona pendent d'accedir-hi. En els centres d'entre 31 i 50 places, ja hi ha 2,4 persones en espera per cada plaça pública, xifra que creix a 3,5 en els centres d'entre 51 i 90 places. En els de més de 150 places, hi ha 5,5 avis pendents de cada espai públic. La teòrica capacitat d'oferir més opcions d'oci o un personal especialitzat més plural que el que poden oferir les petites residències poden decantar les preferències cap a aquests grans centres.



En tot cas, Catalunya no és ni de bon tros el territori de l'Estat on el procés d'engrandiment dels centres residencials ha avançat més. Només dos territoris tenen residències amb una grandària mitjana inferior a les 55,4 de Catalunya: les Canàries (48,8) i Extremadura (49,7). La mitjana estatal, de fet, és força major, de 69,8 places per centre, mentre que els de Madrid (109,1) quasi dupliquen els catalans, essent també de major envergadura els de La Rioja (103,5), Cantàbria (96,2) o Balears (95,2). A la capital estatal, de fet, la penetració dels fons d'inversió en el negoci de la gent gran és major i, per tant, el seu model està encara més estès.










 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació