Badalona, a banda i banda de l'autopista

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Segona oportunitat per a l'esquerra a Badalona. Si res no es torça a última hora, Guanyem, ERC, PSC i comuns subscriuran un acord, al que s'hi sumarà també el regidor de JxCat, per investir de nou Dolors Sabater com a alcaldessa de la quarta ciutat del país i així governar-la. Ho serà fins que, a finals de 2021, el socialista Rubén Guijarro, la mà dreta del dimissionari Álex Pastor, agafi el relleu fins a les eleccions de la primavera de 2023.

Un acord difícil, protagonitzat per persones "amb motxilla", que es va començar a desbloquejar el diumenge després de superar els vetos creuats dels dos grans protagonistes, i també un cop ERC de Badalona i els comuns van deixar al calaix la temptació d'oferir-se com a tercera via entre Sabater i els socialistes. Tot plegat barrarà el pas a Xavier García Albiol, el primer alcalde del país que va optar per la xenofòbia institucional entre 2011 i 2015 i que avui aspira a tornar.

Entre 2015 i 2019, García Albiol ja va estar -tot i que havia guanyat de nou les eleccions- a l'oposició mentre l'esquerra s'esbatussava massa i governava poc. Ell va posar-hi tanta zitzània com va poder, i ho va tenir fàcil. Fins al punt que a les eleccions de l'any passat el PP, que es va convertir en residual al conjunt del país, fins i tot va pujar un regidor.

És evident que alguna cosa no havien fet bé tots plegats a Badalona. Al govern de Sabater li va costar connectar amb àmplies capes de la ciutat. Va tenir problemes per greixar i fer funcionar la pesada maquinària municipal i poder oferir un balanç de transformació efectiva. La casa de la vila emetia soroll, soroll i soroll. Les tensions del procés -ningú va voler ser incoherent- van acabar en moció de censura i amb un govern socialista en minoria que aleshores va facilitar el PP. Fa tan sols un any 2019, els grups d'esquerra van acabar primant el fet d'impedir que Albiol fos alcalde i van donar de nou l'alcaldia al PSC, que té a Badalona la seva versió més espanyolista.

Ara, tots plegats tenen una oportunitat. Per cosir la ciutat, per posar en marxa polítiques de canvi, per ser exigents i autoexigents i per fer una Badalona més femenina, alegre, tolerant i compromesa. La Badalona valenta que prometia Sabater en campanya ha de ser també la Badalona eficaç a tots els racons de la ciutat, capaç de ser generosa per sumar entre diferents i d'avançar davant un adversari temible. I ho han de percebre també els barris que estan per damunt de l'autopista.
 

---

Avui no et perdis

»Guanyem i PSC desencallen la partida de Badalona: alcaldia compartida i pas barrat a Albiol; per Joan Serra Carné i Sara González.

»Pressió sobre Torra perquè fixi el calendari electoral a Catalunya; per Oriol March.

»Vidres trencats a Ciutadans: guanyadors i perdedors amb el gir al centre d'Arrimadas; per Pep Martí.

» Opinió: «Zoonòtics»; per Jaume Barberà.

» Gent gran S.A | Les residències, una aposta rendible; per Andreu Merino.

»Acord per allargar els ERTO fins al 30 de juny; per Bernat Surroca.

»Mapes: consulta quants casos de coronavirus ja hi ha al teu municipi i comarca i on augmenten més; per Roger Tugas.

»Així seran els casals d'estiu: grups tancats de deu infants i separació de dos metres; per Irene Ramentol.

»La pitjor crisi en 150 anys de la Granja Viader: «No havíem tancat ni durant la guerra»; per Sara González.

I també bones notícies...

» SEGURETAT Els usuaris del metro podran comprar mascaretes i gel desinfectant en set estacions; per Lluís Girona.

» FORTA La persona més vella de Catalunya, amb 113 anys, supera la Covid-19 a Olot; per Xavier Borràs.

» AMUNT Obertura de terrasses a mig gas: «Somiava amb aquest cafè»; per Alba Domingo.
 

---

 El passadís

La tensió creada al grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona ha desfermat una "guerra de propaganda" entre partidaris i detractors de Josep Bou i els sectors del partit que li són hostils. Bou es defensa explicant a qui el vol sentir que s'ha limitat a fer prevaldre l'acord que va tancar amb el líder del PP, Pablo Casado, que és qui li va proposar que fos el cap de llista i que li va garantir mans lliures per confeccionar el seu equip. L'empresari repeteix un fet cert: només ha prescindit de tres persones d'un equip de nou que formen tot l'equip municipal del PP. Sectors del partit expliquen aquests dies tota mena de facècies, entre elles la primera proposta de llista electoral que els va suggerir Bou. En ella -asseguren- hi havia diverses persones que treballaven en forns de l'empresari i va costar Déu i ajuda convèncer-lo que no responien al perfil idoni per aspirar a ser membres del consistori. Bou, lògicament, està dolgut. 

Vist i llegit

Xavier García Albiol i Josep Bou són avui protagonistes a El Despertador. També ho és un altre personatge de la constel·lació unionista a Catalunya, Juan Carlos Girauta, que de jove, i ja abans d'empadronar-se a Toledo per mirar de ser-ne diputat, es feia dir Joan Carles i pronunciar el cognom en català. Ara, enfadat amb l'intent d'Inés Arrimadas de transitat cap al centre, ha deixat Ciutadans i sembla que mira cap a Vox després de passar pel PSC i el PP, a més de la formació taronja. Sobre ell us recomano el punyent article del professor Joan B. Culla a l'Ara.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1913 moria d'un càncer -o d'una pallissa de les altres internes a la presó on estava tancada- Enriqueta Martí Ripollés, coneguda com la vampira del Raval i un dels grans personatges de la crònica negra del nostre país. Se li va atribuir segrestar, prostituir i assassinar nens per extreure'ls la sang, els greixos i el moll dels ossos per elaborar pocions que els seus clients consideraven màgiques. Al programa Cuarto Milenio, de Cuatro, Iker Jiménez va tractar la seva figura i també ho va fer el divulgador de temes paranormals Sebastià d'Arbó. Veurem si s'hi anima Carles Porta. Sobre ella s'acaba de rodar una pel·lícula, dirigida per Lluís Danés, que s'estrenarà a la tardor. Així ho va explicar TV3.

 L'aniversari

Un 12 de maig de l'any 1904 va nàixer a Barcelona el polític democristià Miquel Coll i Alentorn. El 1932, mesos després de la seva fundació, va ingressar a Unió entrant a formar part dels òrgans de direcció del partit. No se'n mouria, en circumstàncies molt adverses durant el franquisme, fins a deixar la política activa el 1988. Va ser el gran referent de la democràcia cristiana nacionalista durant la dictadura. Era un corrent minoritari però que es va saber moure bé en els primers anys de democràcia.

Coll va pactar amb Jordi Pujol unir Unió i CDC i crear CiU el 1978. La coalició va funcionar i això li va permetre acabar la seva carrera política -quan ja havia cedit el poder orgànic del partit a Josep A. Duran i Lleida- com a president del Parlament (1984-1988). En el primer govern Pujol va ser conseller sense cartera. Coll, enginyer industrial de formació i sempre vinculat a l'Institut d'Estudis Catalans i a l'àmbit de la història, va morir l'any 1990. El seu fill el recordava en aquesta entrevista.

 ​Fes clic aquí per rebre'l