Coronavirus

Pressió sobre Torra perquè fixi el calendari electoral a Catalunya

ERC, comuns i PSC reclamen al president que encamini la convocatòria en paral·lel a la resolució de la crisi sanitària, però JxCat insisteix que ara no toca

per Oriol March , 11 de maig de 2020 a les 20:00 |

Crisi sanitària al marge, en els últims dies hi ha una qüestió que centra el debat als partits catalans: quan han de ser les eleccions catalanes? Primer va ser Oriol Junqueras qui, la setmana passada, va demanar al president de la Generalitat, Quim Torra, que fixés data per als comicis. Aquest dilluns s'han sumat a la petició de clarificar el calendari tant el PSC com els comuns, mentre que Marta Vilalta, portaveu d'ERC, ha insistit en la mateixa via argumental de Junqueras. Mentrestant, només Junts per Catalunya (JxCat) es manté ancorada en la negativa a situar les eleccions en l'horitzó.


Què defensa ERC? En essència, "consensuar" el calendari per tal que la legislatura no quedi exclusivament en mans del Tribunal Suprem. És allà on, en l'escenari actual, s'hi acabarà dirimint el futur electoral de Catalunya: si no accepta el recurs de Torra contra la condemna pel llaç groc, els comicis es precipitarien. També ho farien si, en cas d'admetre els arguments del president, el Suprem acaba confirmant la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 19 de desembre de l'any passat. Tant a Presidència com a JxCat sostenen que, ara, no és prioritari parlar d'eleccions. Al gener va ser el president qui va entornar el "pressupostos i eleccions".

En la línia de no tenir pressa s'ha expressat també via roda de premsa telemàtica el portaveu del PDECat, Marc Solsona. "Ara no toca una ruleta de calendaris electorals", ha ressaltat sobre les peticions de l'oposició i dels socis de Govern, amb els quals existeix una discrepància clara sobre com -i, sobretot, quan- acabar la legislatura. Solsona, en aquest sentit, ha fet costat explícitament a Torra i ha insistit que en plena crisi sanitària no s'han d'encetar aquests debats. També ha indicat que la refundació de JxCat es manté congelada i lluny de les urgències de la formació.



Aquesta derivada és rellevant, perquè en aquests moments les sigles que lidera Carles Puigdemont no disposen de candidat a les eleccions ni d'una estructura fixa després de mesos embarrancats en el debat intern. En privat, això sí, fonts del PDECat assenyalen -així ho detallava NacióDigital aquest cap de setmana- que és "probable" que la inhabilitació del president es converteixi en ferma al juliol, de manera que els comicis apuntarien a la tardor. Sempre i quan, esclar, la situació del coronavirus estigui controlada.


Miquel Iceta, primer secretari del PSC, ha alertat que els rebrots poden intervenir en el calendari electoral, i per això ha reclamat clarificar-lo. "Torra hi està obligat", ha assenyalat també a través d'una roda de premsa telemàtica en la qual ha proposat una comissió d'estudi per la reconstrucció. També ha fet propostes en aquest àmbit Jéssica Albiach, cap de files dels comuns al Parlament, que ha insistit en la necessitat de fer eleccions quan passi l'emergència. Sense la crisi sanitària, Torra hauria dit la data dels comicis un cop aprovats els pressupostos de la Generalitat per al 2020.

Comissió en marxa

A Palau insisteixen, en tot cas, que el president s'ha compromès a encarrilar la sortida de la crisi sanitària i econòmica, i que res el distreu d'aquest objectiu. Divendres es va posar en marxa la comissió per a la reactivació -formada per Torra, el vicepresident Pere Aragonès i sis membres més del Govern-, i en els propers dies hauran de presentar un pla que també ha d'abordar les modificacions pressupostàries. Iceta assegura que l'executiu no s'ha posat en contacte amb ells, però manté la mà estesa. 


El president té calculat que la despesa total per fer front a l'emergència pujarà més enllà dels 4.000 milions d'euros -en un inici s'havia apuntat a la xifra de 1.800 milions-, de manera que colla l'Estat per transferir fons a les autonomies i poder-se endeutar a l'hora de fer front a la crisi. Les previsions econòmiques no són bones -el PIB podria arribar a caure un 8,8% aquest 2020- i les previsions d'ingressos van a la baixa, de manera que bona part del debat electoral girarà a l'entorn d'aquesta qüestió.

És per això que Torra insisteix que a Catalunya no hi haurà retallades, mentre a JxCat s'escapa algun somriure quan es parla sobre el fet que serà Aragonès, a qui ERC tenia planejat projectar com a gestor aprofitant l'aprovació dels comptes i la imminència de les eleccions, qui haurà d'afrontar la recessió des d'Economia. La crisi sanitària, que no ha apaivagat les tensions entre socis, també serà una de les carpetes obertes que es dirimiran quan el Suprem -o Torra, si canvia d'opinió- encamini la cita electoral.








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació