coronavirus

El coronavirus porta al límit les mancances del CAP Gòtic de Barcelona

Fa 12 anys que l'ambulatori del passatge de la Pau està pendent d'una nova ubicació i la direcció denuncia males condicions per a treballadors i pacients

per Andreu Merino , 12 de maig de 2020 a les 11:10 |
Interior del CAP Gòtic a Barcelona | Cedida
Des del 2008 el CAP Gòtic està pendent de traslladar-se a un nou emplaçament que acabi amb les deficiències estructurals que té l'edifici actual, al passatge de la Pau. Generalitat i Ajuntament de Barcelona així ho van segellar en un acord per millorar la qualitat de la xarxa sanitària a la ciutat. Dotze anys després, però, l'ambulatori continua al mateix lloc i l'epidèmia del coronavirus ha comportat més dificultats per a usuaris i treballadors.


El CAP ocupa uns baixos del número u del passatge de la Pau i després de la seva inauguració fa 20 anys ja es va haver d'habilitar un espai annex al carrer Rull per a les consultes dels especialistes. "Es va haver de tancar perquè tampoc reunia les condicions necessàries", recorda la directora del CAP Gòtic, Helia Cebrián. Finalment, els especialistes van moure's al CAP Drassanes i ja s'han quedat allà. A l'ambulatori del Gòtic hi treballen els professionals de medicina i infermeria de família. "La coordinació és difícil per a nosaltres i també per als veïns", diu el metge de família i adjunt a la direcció, Oriol Rebagliato. Les crítiques també arriben des de l'Associació de Veïns del Barri Gòtic. "Els veïns hem perdut serveis i l'espai està obsolet", explica Martí Cusó.

La falta d'espai al CAP limita la quantitat de consultes que pot haver-hi i també que no es puguin oferir alguns serveis de salut en un ambulatori que 15.000 veïns tenen com a CAP de referència. "No podem oferir psiquiatria i la psicologia ve cada 15 dies en comptes d’un cop per setmana, aprofitant una consulta que queda lliure per reducció de jornada. Tampoc hi ha espai per fer un grup de fisioteràpia i ens deixen un espai al Pati Llimona", diu Rebagliato. "En resum, els usuaris disposen de menys serveis i nosaltres anem bojos buscant consultes disponibles", afirma Cebrián.


Amb l'arribada del coronavirus, les deficiències s'han fet més evidents. "Si hem de dividir el CAP en dos per prevenir el contagi, encara tenim més problemes d'espai", defensa la directora. Els vestidors per als treballadors, de nou metres quadrats, també dificulten que es puguin prendre les mesures de prevenció. Però no és només un problema de metres quadrats. 

En els darrers tres anys al CAP hi ha hagut tres fuites d'aigües fecals que han obligat a tancar l'ambulatori durant uns dies. En un dels episodis, la fuita es va produir per cinc punts diferents de l'equipament. "També hem tingut paneroles, formigues i alguna rata... Això és intolerable en un centre sanitari", lamenta Cebrián.


Ara, la prevenció contra la Covid-19 obligarà a revisar el sistema de climatització de l'ambulatori per garantir que no garanteix a la propagació del virus i això fa témer a la directora reviure episodis passats. "La climatització no ha funcionat mai bé i fa temps ja vam sortir als diaris perquè els usuaris es marejaven i treballàvem a una temperatura excessiva. Si valoren que no podem fer servir la climatització, encara serà pitjor", diu. Tot plegat, sumat als problemes d'espai que suposarà el retorn al funcionament habitual. "Ara estem fent cribratge per telèfon però quan tornem a la normalitat no podrem garantir la distància de seguretat", afegeix.

"Només ens trobem amb bones paraules"

El 2008 el pacte de ciutat firmat per l'Ajuntament i el Govern recollia que el CAP Gòtic era un dels ambulatoris de la ciutat que requeria un nou emplaçament. La resposta a les demandes de professionals i usuaris, però, continua sense aparèixer. "Només ens trobem amb bones paraules per part de les administracions", explica Cebrían. "La salut de la població no ha estat una prioritat", apunta Rebagliato.

El 30 d'abril, la directora va enviar una carta exposant novament les seves reivindicacions al regidor de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, al gerent del Consorci Sanitari de Barcelona, Jaume Estany, i a la gerent territorial de l'ICS a Barcelona, Núria Nadal. "Els vaig traslladar que la situació era insostenible i que veia complicat poder obrir portes quan tornem a la normalitat", explica Cebrián.

L'últimàtum de la directora ha provocat una reacció a les administracions, que ja s'han posat en contacte amb ella. Rabassa assegura que l'Ajuntament està buscant una solució urgent per tal de donar resposta a les necessitats del CAP. "Des del districte posarem espais temporalment al seu servei", assegura Rabassa en declaracions a NacióDigital, sense especificar quins, per ara. Salut no ha contestat les preguntes formulades per aquest mitjà.


"Coneixem la seva situació i hem traslladat a la Generalitat la necessitat de buscar solucions per a aquest equipament. Creiem que l’emplaçament idoni és la Foneria de Canons", afegeix el regidor de Ciutat Vella. L'espai de la Foneria de Canons, a la Rambla, era una de les propostes que s'havia plantejat en converses entre el CAP i l'Ajuntament per materialitzar el trasllat. 

El 5 de març, però, el president, Quim Torra, va anunciar que l'edifici es destinaria a un nou "espai cultural" sense concretar. L'anunci va provocar una picabaralla a banda i banda de Sant Jaume. En l'anterior mandat l'Ajuntament ja va voler comprar l'edifici, propietat de la Generalitat, però que finalment les dues administracions no van arribar a un acord pel preu. L'altre espai que els professionals veien amb bons ulls per al trasllat és l'edifici annex a la part posterior de Correus. És propietat de l'Estat i el govern espanyol negocia amb el clúster d'startups Barcelona Tech City, una ampliació de la seva seu, que comptaria amb el vistiplau de l'Ajuntament, segons va avançar La Vanguardia.

Ara, els treballadors del CAP Gòtic veuen amb preocupació el futur de l'equipament i Cebrián no descarta seguir l'exemple dels del CAP Raval Nord, que han aconseguit el trasllat a la Capella de la Misericòrdia després d'haver ocupat l'espai i haver convocat diverses manifestacions. "Sempre hem intentat fer les coses per la via formal, però ho hem intentat i a l’hora de la veritat només ens trobem amb bones paraules", diu. De fet, treballadors del CAP i veïns ja han constituït una plataforma a imatge de la que va liderar la lluita pel nou CAP Raval Nord i que encara no s'ha presentat formalment. "Creiem que hem d'anar junts per fer pressió política", argumenta Martí Cusó, de l'Associació de Veïns del Barri Gòtic.







 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació