13
de maig
del
2020
El Memorial Democràtic, la institució pública de la Generalitat de Catalunya que treballa per al respecte als drets humans i la conservació de la memòria democràtica de Catalunya, ha publicat el cens de deportats del nazisme més ampli de l’Estat fins a la data.
Es tracta d’una base de dades viva que en aquests moments té registrades un total de 9.161 persones deportades, entre les quals, al voltant de 2.000 són catalanes. El cens, titulat “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis”, està disponible a la pàgina web del Banc de la Memòria i és el resultat d’un projecte d’investigació liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.
Amb l’objectiu de recuperar la memòria d’aquells fets, el cens documenta la persecució que van patir milers de deportats catalans i espanyols republicans. A partir d’una investigació i buidatge exhaustiu d’arxius històrics, s’ha resseguit el seu itinerari de deportació, cosa que ha permès reconstruir les seves biografies des de l’exili fins a la deportació i l’alliberament.
En aquest sentit, des del cercador es pot consultar l’estada dels deportats als camps, així com també la trajectòria anterior que van seguir, i en alguns casos, la posterior. Fins i tot, es pot conèixer quantes persones d’un municipi concret van ser deportades a un camp de concentració i fer cerques combinades per tal de saber quines persones d’una localitat concreta van ser mortes o alliberades als diferents camps.
Tot plegat, es presenta d’una forma didàctica i atractiva, a través de diversos mapes que permeten navegar sobre els camps de concentració i extermini nazis i els seus camps secundaris, a més de localitzacions d’exili on es mostren des dels camps de concentració francesos i les companyies de treballadors estrangers, fins als llocs de lluita dins la resistència francesa, la incorporació en unitats de l’exèrcit de la França lliure o als llocs de detenció, entre altres.
Per elaborar la base de dades “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis” s’han fet servir els arxius de la major part de camps nazis, entre els quals, Auschwitz, Buchenwald, Ravensbrück i Treblinka, l’arxiu de la International Tracing Service de Bad Arolsen l’arxiu de l’Amical de Mauthausen i la llista feta pel deportat Joan de Diego, a més d’informació extreta d’obres de referència sobre la deportació i bibliografia especialitzada.
Actualment hi ha 200 registres de deportats més pendents de revisió que s’incorporaran properament al cens, que s’anirà actualitzant constantment i creixerà amb els resultats de noves recerques, per exemple, les que s’han realitzat arran de la col·locació de plaques commemoratives en diversos punts de la geografia catalana dins el projecte Stolpersteine.
.png)
Es tracta d’una base de dades viva que en aquests moments té registrades un total de 9.161 persones deportades, entre les quals, al voltant de 2.000 són catalanes. El cens, titulat “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis”, està disponible a la pàgina web del Banc de la Memòria i és el resultat d’un projecte d’investigació liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra.
Amb l’objectiu de recuperar la memòria d’aquells fets, el cens documenta la persecució que van patir milers de deportats catalans i espanyols republicans. A partir d’una investigació i buidatge exhaustiu d’arxius històrics, s’ha resseguit el seu itinerari de deportació, cosa que ha permès reconstruir les seves biografies des de l’exili fins a la deportació i l’alliberament.
Targeta de repatriat de Miquel Serra Grabulosa, 1945, després del retorn a França com a expresoner de guerra. Foto: Memorial Democràtic
En aquest sentit, des del cercador es pot consultar l’estada dels deportats als camps, així com també la trajectòria anterior que van seguir, i en alguns casos, la posterior. Fins i tot, es pot conèixer quantes persones d’un municipi concret van ser deportades a un camp de concentració i fer cerques combinades per tal de saber quines persones d’una localitat concreta van ser mortes o alliberades als diferents camps.
Tot plegat, es presenta d’una forma didàctica i atractiva, a través de diversos mapes que permeten navegar sobre els camps de concentració i extermini nazis i els seus camps secundaris, a més de localitzacions d’exili on es mostren des dels camps de concentració francesos i les companyies de treballadors estrangers, fins als llocs de lluita dins la resistència francesa, la incorporació en unitats de l’exèrcit de la França lliure o als llocs de detenció, entre altres.
Per elaborar la base de dades “Deportats catalans i espanyols als camps de concentració nazis” s’han fet servir els arxius de la major part de camps nazis, entre els quals, Auschwitz, Buchenwald, Ravensbrück i Treblinka, l’arxiu de la International Tracing Service de Bad Arolsen l’arxiu de l’Amical de Mauthausen i la llista feta pel deportat Joan de Diego, a més d’informació extreta d’obres de referència sobre la deportació i bibliografia especialitzada.
Actualment hi ha 200 registres de deportats més pendents de revisió que s’incorporaran properament al cens, que s’anirà actualitzant constantment i creixerà amb els resultats de noves recerques, per exemple, les que s’han realitzat arran de la col·locació de plaques commemoratives en diversos punts de la geografia catalana dins el projecte Stolpersteine.