Gent Gran S.A. #4

MAPES Així es distribueixen les residències de gent gran públiques i privades

Tota la informació i dades dels centres en funció de la titularitat, que majoritàriament és privada, i identificant els gestionats per fons d'inversió i grans empreses

per Roger Tugas Vilardell , 13 de maig de 2020 a les 17:44 |
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada punt, es desplega el nom de la residència, el municipi on es troba, la seva titularitat, la relació amb l'administració i les places de què disposa. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge. Per qualsevol comentari o correcció relatiu a aquest o altres mapes de la notícia, es pot contactar amb rogertugas(arrova)naciodigital.cat.

Catalunya té un miler de residències de gent gran. 978, segons els registres de la Generalitat. On se situen aquestes? Quina grandària tenen? Quines són públiques i quines privades i com es reparteixen? En el mapa superior es pot consultar la distribució arreu del país, especialment pel que fa a la titularitat, però també pel que fa al nombre de places de què disposa cadascuna, així com el tipus de relació que té amb l'administració, a través de places comprades a residències privades (concert o col·laboració) o amb prestacions concretes vinculades al servei (PEV).


Aquest mapa de NacióDigital és el primer que es publica amb tota aquesta informació, a partir de diverses fonts secundàries com el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies o el portal del CSIC "Envejecimiento en red". Un primer cop d'ull permet observar com la immensa majoria de residències són privades (copen el 61,3% del total de places), situant-se en segon lloc les privades sense ànim de lucre vinculades al tercer sector (20,8%) i, només en tercer lloc, les públiques (17,9%), tant de la Generalitat com dels ens locals.

Sigui com sigui, la majoria de les residències privades tenen algun tipus de vincle amb l'administració, ja sigui a través de places concertades (amb concerts o convenis) o havent-se acreditat per rebre residents amb prestacions abonades per la Generalitat com el PEV. De la mateixa manera, la pràctica totalitat de les residències de titularitat pública tenen la gestió delegada a alguna empresa privada.


De la mateixa manera, les residències es concentren en els territoris amb més densitat de població, especialment a Barcelona i al seu entorn -es pot ampliar la imatge per visualitzar millor aquestes zones-, però també a la costa, a l'entorn de Girona, Lleida i Tarragona, o a la Catalunya Central. Per contra, les àrees del Pirineu o de les Terres de l'Ebre disposen de menys residències.

Moltes d'aquestes, a més, són titularitat o de gestió de fons d'inversió o grans empreses del sector, tal com es radiografia en aquest article. Hi ha onze grups que controlen el 15% de les places residencials del país, una concentració en augment. En el mapa inferior es poden consultar on es troben aquests centres, en funció de l'empresa que els gestiona. L'Onada, per exemple, té una gran presència al terç sud del país, mentre que la resta estan més distribuïts. 

 
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada punt, es desplega el nom de la residència, la seva adreça, el municipi on es troba, la seva titularitat, la relació amb l'administració, la quantitat de places, l'empresa que la gestiona i, en cas de tenir concert, quantes places té concertades i la quantitat anual que rep per elles. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.


Malgrat el caràcter privat d'aquests grans grups, el sustent públic de les seves residències és evident. De fet, un 23,4% d'aquestes no són seves, sinó que es tracta de centres de la Generalitat o d'Ajuntaments que els han cedit la gestió. Un 58,4% tenen concerts o similars amb el Govern per oferir places pagades per l'administració i un 13% també estan acreditades per rebre residents amb prestacions públiques. Tan sols en quatre casos no consta cap relació amb el sector públic.


La ciutat de Barcelona no és cap excepció en aquesta forma de funcionar. Les residències de titularitat pública només ofereixen el 12,1% del total de places i, en canvi, un 29,2% es tracta de places de residències privades concertades per l'administració i un 43,8% més, estan acreditades per ser abonades amb l'ajuda d'una prestació pública. Tan sols un 14,9% són totalment privades, pel que fa a la titularitat i el pagament.


A l'Eixample, on es concentren una de cada tres residències de la ciutat, no n'hi ha cap de pública. Tampoc a Sarrià-Sant Gervasi, el tercer districte on n'hi ha més. En canvi, un 54,1% de les places a Nou Barris són de centres públics, com un 43% de les de Sant Andreu. Igualment, la quantitat de places concertades o acreditades per a PEV són molt elevades a l'Eixample (80,7%), Horta-Guinardó (79,2%), Gràcia (77,6%) i Sants-Montjuïc (75,2%), i per sota de la meitat a Ciutat Vella (39,7%), Nou Barris (42,3%) i Sant Andreu (47,8%).
 
Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada districte, es desplega seu nom, la quantitat de residències que hi ha, el nombre de places en residències públiques, el nombre de places concertades en residències privades, el nombre de places amb prestacions econòmiques vinculades al servei (PEV) en residències privades, el nombre de places totalment privades, la llista d'espera per a places públiques i concertades, el percentatge de places en residències públiques, el percentatge de places concertades i PEV, i el percentatge de places totalment privades. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge.








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació