Gent gran SA

Rep El Despertador cada matí al teu correu

Fa setmanes que l'actualitat no ens dona treva. Estem pendent de la pandèmia i de com es gestiona el desconfinament. Avui les comarques del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre i l'Alt Pirineu passen de fase zero a fase 1 amb els canvis que això comporta. Hem d'explicar el que passa al minut i amb fiabilitat, però també hem de mirar més enllà. És el que pretenem amb les dues sèries que hem posat en marxa: "El món després del coronavirus" i "Gent gran SA".

La primera ens ha de permetre dibuixar com ens canviarà la vida en tots els àmbits. No és segur que sigui necessàriament a pitjor, però sí que ho és que ens hi haurem d'esforçar molt per capgirar dinàmiques i inèrcies que no conviden a l'optimisme. Aquest cap de setmana hem abordat el nou equilibri mundial i hem conversat amb el pensador Daniel Innerarity, que ja ha reflexionat sobre el tema.

Em vull aturar, però, en la segona de les sèries de reportatges, de la que avui en tindreu una nova entrega. Les residències d'avis -on molts van a parar per les mancances financeres i de cobertura de la llei de la Dependència, que els hauria de permetre seguir vivint a casa- han estat aquests dies al punt de mira. En dos mesos ja han mort de coronavirus més de 3.200 dels 57.000 residents i més de 12.000 han donat positiu segons el Departament de Salut. El que havia de ser el quart pilar de l'estat del benestar, les cures a les persones dependents, s'ha posat en mans d'empreses i grans grups.

El 15% de les places del nostre país estan ja gestionades per fons d'inversió que tenen com a objectiu guanyar diners de forma especulativa. Les administracions públiques i el tercer sector van reculant de forma alarmant i prima el negoci i no el benestar de la gent gran. La pandèmia, amb un centenar de les 1.073 residències catalanes investigades per la Fiscalia i desatenció, ha fet evident el drama i la necessitat d'un canvi. No és, ni de bon tros, un problema exclusiu de Catalunya, però sí que és un problema de Catalunya.

Al Parlament l'oposició ja ha demanat un ple extraordinari sobre el tema. El Govern haurà d'explicar, més encara després de la deficient gestió de la conselleria d'Afers Socials, que va perdre les competències en benefici de Salut, perquè no ha estat capaç de canviar en els darrers anys els criteris d'entrada del sector privat i elevar els estàndards d'atenció. El preu no pot ser un criteri determinant per concedir l'atenció a persones grans que necessiten moltes cures en el tram final de les seves vides. Va ser molt discutit si la llei Aragonès, tombada per l'oposició, era prou eficaç per afrontar aquest tema. El que no és discutible és que la manca de regulació i de control públic acaba perjudicant la nostra gent gran en aquest cas.

Al final tot és una qüestió de diners per capgirar el model i ancorar-lo més al sistema públic. De quant hi posa l'administració, quant les famílies i quant es permet guanyar a les empreses, si és que hi han de ser. I, per tant, de criteris i de recursos de què disposa un Govern amb una caixa condicionada pel dèficit fiscal i els impagaments de l'Estat. El president Torra demanava ahir, de nou, una renda bàsica universal, afirmava que no retallarà i s'ha mostrat sensible a la situació de les residències. Però també demana moratòries i rebaixes fiscals i dirigents del seu partit, com ara Míriam Nogueras, critiquen l'impost de successions a les rendes altes en la línia del discurs liberal que feia la Convergència d'Artur Mas. Bufar i xuclar no és possible alhora i Pedro Sánchez no enviarà a Palau una màquina d'imprimir bitllets embolicada amb un llaç.

Torra vol que la legislatura segueixi. Si passa -el Suprem juga amb el calendari de la seva inhabilitació- ha de tenir un full de ruta i acordar, primer dins la seva formació i després amb ERC, quina resposta dona a reptes com el de les residències i l'atenció a la gent gran. Al debat, el Govern hi hauria d'arribar amb un model de gestió que primi la salut i el benestar per damunt del negoci (el Departament d'Acció Social diu que hi treballa), barri el pas a especuladors i solucions pressupostàries per aplicar-lo. Mentrestant, seguirem retratant el model i explicant què ha fallat.
 

---

Avui no et perdis

»Els senyors de les residències: els fons d'inversió entren als geriàtrics catalans; per Andreu Merino.

»Pendents del torcebraç entre els EUA i la Xina: el poder al món després de la Covid-19; per Pep Martí.

»Què canvia a partir d'aquest dilluns per a les regions sanitàries que passen a la fase 1?; per Sara González i Bernat Surroca.

»Per què a l'Ebre ha tingut menys impacte l'epidèmia?; per Sílvia Berbís.

»Fil directe: «La cogovernança i altre faules»; per Germà Capdevila.

»Entrevista a Daniel Innerarity, filòsof: «El virus ha donat un cop molt dur al populisme»; per Pep Martí.

»Opinió: «Catalunya capital, Madrid»; per Oriol de Balanzó.

»Opinió: «Badalona: símptoma i oportunitat»; per Mireia Boya, Míriam Hatibi, Jenn Díaz, Pilar Castillejo, Magda Casamitjana i Àngels Martínez Castells.

»Entrevista a Marta Madrenas, alcaldessa de Girona: «No s'ha escoltat prou els ajuntaments»; per Joan Serra Carné.

»L'interrogant sobre el futur de Torra desconfina el debat electoral; per Oriol March.

»Quim Torra, dos anys a Palau entre el Suprem i el coronavirus; per Oriol March.

»Jornades de portes tancades: triar escola sense haver-la visitat; per Clara Virgili.

»Filiprim: estoc de sèries en confinament; per Toni Vall.

»Crítica de la sèrie «Hollywood»: un somni anomenat Hollywood; per Víctor Rodrigo.

I també bones notícies...

» PREPARATS Sense pacients però en alerta: l'«stand by» del pavelló medicalitzat de Sant Pau; per Sara González.

» MOBILITAT Les rutes «segures» per anar a la feina amb bicicleta a l'àrea metropolitana de Barcelona.
 

---

 El passadís

Com deia, Quim Torra no té ganes de convocar eleccions malgrat que es va comprometre a fer-ho un cop s'aprovessin els pressupostos. Al gener ho volia fer perquè la relació amb Esquerra estava sota mínims. Ara no vol, però no sembla que les coses vagin millor. De fet, ERC donarà suport a la compareixença d'Artur Mas al Parlament, que ja ha demanat el PSC i a la que s'ha afegit Cs, després que el Suprem hagi condemnat en ferm a Convergència per finançament irregular a través del Palau de la Música. A principi de legislatura Esquerra va votar amb JxCat en contra que la Generalitat es personés en la causa del 3% (també sobre comissions per obra pública cobrades per CDC) perquè no els constava "perjudici concret" i fins i tot Alfred Bosch va desoir la moció aprovada al Parlament per l'oposició per fer-ho. Ara potser seria diferent.

Vist i llegit

La pandèmia ha posat, de nou, damunt la taula les fake news i els seus efectes nocius en les opinions públiques. No hi ha cultura del consum de mitjans i hi ha qui aprofita els canals per fer-ne un mal ús. El govern espanyol ha flirtejat fins i tot amb la possibilitat d'endurir la legislació i perseguir-les. Subscric l'opinió de Jordi Muñoz aquest cap de setmana al nostre diari que no és amb prohibicions que ens en sortirem. Sobre com es generen i com són escrivia aquest reportatge a La Vanguardia Santiago Tarín. Com a mínim a Sant Petesburg, Xile i Argentina hi ha fàbriques de fake news i per 600 euros en pots fer circular una...

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1717 s'inaugurava la Universitat de Cervera. El triomf dels Borbons a la Guerra de Successió va suposar suprimir les set universitats de Catalunya. D'acord amb el cànon francès, se'n va fer una de nova i, d'entre totes les ciutats que van ser fidels a la nova dinastia, Cervera era la que reunia millors condicions. La llegenda, malèvola, deia que Felip V va concedir als cerverins la universitat, que d'entrada van gestionar els jesuïtes, per instruir-los després que aquests els demanessin un port de mar per correspondre la seva lleialtat. La universitat va ser sempre un baluard ideològic de l'absolutisme i font d'oposició als corrents liberals. A mitjan segle XIX es va incorporar a la Universitat de Barcelona i ara el seu majestuós edifici central, d'estil barroc, és una de les seus de la UNED.

 L'aniversari

L'11 de maig de l'any 1904, avui fa 116 anys, va nàixer a Figueres el pintor Salvador Dalí. "El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar escenes extraordinàries al mig d'un desert buit. El veritable pintor és aquell que és capaç de pintar pacientment una pera envoltat dels tumults de la història". Són paraules de Dalí, que va morir el 23 de gener de 1989, a l'edat de 84 anys. És considerat un dels principals representants del surrealisme i va formar part de la genial generació del 27. Les seves habilitats artístiques es vinculen moltes vegades a la influència i admiració per l'art renaixentista. Aquí podeu escoltar l'entrevista que el 1977 li va fer a TVE Joaquín Soler Serrano. El museu Dalí de Figueres és molt recomanable. Dalí va ser desenterrat el 2017 arran d'una demanda de paternitat que va resultar falsa.

 ​Fes clic aquí per rebre'l