10
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
20:55h
La melodia de No surrender, el tema de Bruce Springsteen que crida a mantenir la promesa de no rendir-se, trenca el silenci d'una illa de l'Eixample. És una sorpresa que alguns han preparat per al Gus, un veí de qui fa ben poc no en coneixien ni el nom però que ara ja ha passat a formar part del paisatge humà d'un pati interior de Barcelona. Com tants altres. El Gus ha superat una malaltia i els veïns li han volgut mostrar el seu suport. Un altre dia, felicitaran musicalment a una àvia que ha fet anys o posaran música tropical per a un veí antillà.
"Aquesta pandèmia ha fet que finalment, després de tants anys de viure al barri, coneguem el nom dels nostres veïns". Ho diu el Pep J., un dels disc-joqueis improvisats de l'auditori que des del 15 de març anima cada vespre, a les vuit, una de les galeries de patis interiors de l'Eixample, a tocar de la plaça Tetuan. Pocs dies després que els veïns sortissin als balcons a aplaudir, a algú se li va ocórrer acompanyar el moment amb el Resistiré del Dúo Dinàmic. Poc a poc, però, el repertori s'ha anat enriquint i una colla de veïns s'han afegit a l'orquestra improvisada.
El protagonisme és coral. Toni és el disc-joquei "titular", Pep el suplent, l'Oriol, la Cesca i l'Emma són The family band, Júlia l'acordió, Israel una altra guitarra, l'Ot és el piano petit, Marc la trompeta, Biel el violoncel, i molts altres la gresca i el ball. Música disco i música en viu comparteixen espai en un concert que s'ha convertit en un moment per compartir enmig de la incertesa.
La crisi sanitària ha comportat canvis en la vida quotidiana de la gent. Veïns que ni es coneixien ara se saluden, comparteixen somriures i riallades. "Aquest ambient té molt del que eren les festes majors dels pobles", diu el Pep J., que explica que des que ha començat aquesta crisi, quan es troba amb els veïns al supermercat, els saluda pel nom i hi conversa d'una manera molt diferent a com feia abans. Aquesta crisi ha fet que molts redescobrissin la ciutat com un espai per compartir. Un grup d'ells ja ha creat un grup a Instagram per compartir comentaris.
Ildefons Cerdà, enginyer i urbanista, però també un gran utopista que somiava una Barcelona per a tots, va idear el seu pla de l'Eixample pensant en uns patis interiors d'ús públic. Molts aspectes del seu projecte van ser tergiversats en favor dels interessos particulars. Ara, gràcies a una tragèdia com la pandèmia, molts veïns han recuperat a la seva manera el somni de Cerdà fent de nou dels patis de l'Eixample un espai pel gaudi d'uns veïns que ja es reconeixen pel nom. I que fan també una promesa: sobretot, res de rendir-se.