reportatge

Gestionar el Ramadà des del confinament, una dificultat afegida per als musulmans

"Més enllà del dejuni, l'aspecte social de la celebració desapareix i això ha provocat un estat emocional de tristesa", admet Mohamed Cadaoui, psicòleg de la Comunitat Islàmica de Manresa

per Pere Fontanals , Manresa, 10 de maig de 2020 a les 17:52 |
Mohamed Cadaoui, psicòleg de la Comunitat Islàmica de Manresa, a casa seva | Arxiu particular
El 24 d'abril va començar el Ramadà per a la comunitat musulmana. Un pilar de l'islam, el tercer, que se'l relaciona, sobretot, amb el dejuni, com a eina de purificació del cos i la ment i d'acostament a Al·là. Però aquesta celebració va molt més enllà, amb les oracions, sobretot nocturnes, a la mesquita on els fidels comparteixen moments i espais, emocions i alegria, també.

Enguany, amb el confinament obligat per la crisi sanitària, l'esforç és doble. No només perquè s'han de controlar per no consumir durant el dia estant tancats a casa, sinó també perquè "s'enyoren més els actes socials, les trobades familiars o amb amics per esmorzar o sopar junts, o les oracions conjuntes a la mesquita", explica Mohamed Cadaoui, el psicòleg de la Comunitat Islàmica de Manresa, vinculada a la mesquita Al Fath, a la via Sant Ignasi.




"El Ramadà potencia un conjunt de valors que han de donar sentit a la nostra vida, com la solidaritat, l'empatia, la paciència o l'autocontrol", explica. Les normes de distanciament social adaptades a l'entorn de la pandèmia "han afectat l'alegria amb que normalment se celebra aquesta festa", i aquesta "és una de les principals preocupacions de la comunitat a l'hora de fer el Ramadà confinats a casa".


La celebració del Ramadà, que finalitzarà el 24 de maig, és el moment més important de l'any per als musulmans, i el dejuni "ens recorda que ens hem d'esforçar i treballar com a una oportunitat que és per millorar la nostra conducta". Com a tal, però, "resulta difícil treballar-lo de manera individual, sense suport del grup i sense trobades i xarxa amb la comunitat musulmana". Aquesta és, segons explica Cadaoui, la principal dificultat de celebrar un Ramadà confinat.

Fer Ramadà amb la mesquita tancada per la crisi sanitària


La mesquita esdevé l'eix central de la celebració del Ramadà, i no només com a lloc de culte, sinó "com a espai per planificar, organitzar trobades i compartir inquietuds i emocions". El Ramadà s'ha ajustat a les restriccions de l'estat d'alarma, i això ha comportat la suspensió d'activitats durant el mes de dejuni, ja que les mesquites estan tancades. Cadoiu recorda que això també ha afectat a la seva funció més social, ja que cada any pel Ramadà s'atenen les necessitats de menjar d'uns 120 ciutadans a la mesquita.

Tampoc se celebrarà l'iftar, la jornada de portes obertes a tots els ciutadans "per visibilitzar i donar a conèixer la comunitat i la seva tasca per aconseguir el millor per a la ciutat". "Per a la comunitat és un acte molt important, en que vénen ciutadans que mai abans no havien trepitjat una mesquita i que a vegades arriben amb prejudicis que no tenen res a veure amb la realitat", explica.
 

Imatge d'una oració col·lectiva a Terrassa, l'any 2015 Foto: Cristóbal Castro



Les normes de confinament per la pandèmia, doncs, han comportat "que l'aspecte social del Ramadà desapareix" i aquesta nova situació "ha provocat un estat emocional de tristesa". Cadaoui, com a psicòleg de la comunitat, apunta que "això és difícil d'acceptar i gestionar per algunes persones. Com bona part de la població, els musulmans s'han vist forçats a mantenir el contacte amb els seus a través de la tecnologia. Les xarxes socials o les videotrucades "han estat clau per suportar les mesures en un mes tan especial". També els imams s'han recolzat en la tecnologia "per compartir consells amb els seus fidels".

Des que va començar el Ramadà, més amb les normes de confinament Cadaoui admet que va notar més freqüència en les consultes psicològiques, "ja que és un mes important per als fidels, és un mes de valors, d'acostar-se a Al·là, de fortalesa, de reforçar les debilitats, i gestionar les emocions depèn de les habilitats de cadascú".

Solidaritat amb tothom i molta prudència

Però lluny del Ramadà més familiar, la Comunitat Islàmica de Manresa, ha liderat una iniciativa solidària per donar resposta i cobrir les necessitats bàsiques a les famílies més vulnerables "sense cap preferència ni diferència ètnica". Això ho han portat a terme en coordinació amb els serveis socials de l'Ajuntament i ja atenen a més de 100 persones a qui porten menjar i productes d'higiene.


També, conjuntament amb les comunitats de les mesquites del Bages, van fer una aportació de material de protecció a la Fundació Althaia, per als professionals sanitaris, "perquè creiem que la solidaritat és la clau per sortir de situacions com aquestes". 

Perquè més enllà de la celebració del Ramadà confinat, la comunitat és conscient "que només superarem la crisi respectant les mesures de seguretat i les indicacions de les autoritats". La d'Al Fath a Manresa, va ser una de les primeres mesquites que va decidir tancar les portes i serà de les últimes en tornar-les a obrir, "fins i tot més enllà de l'arribada de la fase 1", explica, "perquè estem convençuts que encara no estem preparats i que la prioritat és la seguretat de tothom". "No podem fer aquest pas mentre hi ha professionals que es deixen la seva pell per lluitar contra la Covid-19", raona.










 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació