opinió

Badalona: símptoma i oportunitat

Boya, Castillejo, Díaz, Hatibi, Casamitjana i Martínez Castells reclamen una mirada de gènere en el conflicte polític de la ciutat i que no es veti Dolors Sabater com a alcaldessa

per M.Boya / M.Casamitjana / P. Castillejo / J. Díaz / M. Hatibi / À.M. Castells , 9 de maig de 2020 a les 14:20 |
Dolors Sabater el dia que va ser escollida alcaldessa de Badalona el 2015 | EuropaPress
Signen aquest article Mireia Boya, exdiputada de la CUP-CC i ambientòloga; Magda Casamitjana, exdiputada d'ERC i filòloga; Pilar Castillejo, exdiputada de la CUP-CC i primera tinent d'alcalde de Ripollet; Jenn Díaz, escriptora i diputada d'ERC; Míriam Hatibi, consultora de comunicació; i Àngels Martínez Castells, professora d'economia i exdiputada de Catalunya Sí que es Pot

S'han fet moltes lectures de la situació a l'Ajuntament de Badalona, però cap encara en clau de gènere, cap encara en clau de buscar un futur per la ciutat amb perspectiva feminista. Observant què passa a l'hora de formar un front de progrés que aïllaria el candidat del PP, totes les gesticulacions s'han centrat en vetar la candidata cap de llista de la formació d'esquerres més votada, una dona, i en postular des de la següent llista candidats homes, saltant alhora les dones que hi havia a les llistes electorals abans que ells, perpetuant així la lògica patriarcal del poder. Tot dins d'un sistema de partits on ser dona implica renúncies, sotmetiments i haver de demostrar contínuament que, efectivament, estàs preparada, que pots fer-ho i fer-ho bé, i que fins i tot potser pots fer-ho millor que ells.


S'ha intentat vetar a Dolors Sabater. No perquè no sigui el lideratge que Badalona necessita ara, sinó perquè és una dona i, a més, feminista d'esquerres. A la cultura política hegemònica, dins l’esquema patriarcal de tota la vida, se li fa estrany una dona a l'alcaldia disposada a canviar les formes de governança amb una mirada que els és aliena, desconeguda i, efectivament, una amenaça al seu model. Se la menysté per no venir d'un partit clàssic, per haver fet política des dels moviments i el món associatiu, significant-se en moltes lluites compartides, més a peu de carrer que als despatxos, i sense deutes que la lliguin de mans a l'hora de liderar.

Se la menysté per ser una dona empoderada i que demostra valentia, que resisteix a les pressions dels partits anteposant la coherència i l'obediència a l'assemblea i als processos participatius, buscant el consens sempre. Se la menysté per ser una badalonina de classe treballadora, nascuda en un barri perifèric industrial, que ha vetllat sempre i arreu per la inclusió i la cohesió social. 


La Dolors Sabater fa nosa pel que representa, però per moltes de nosaltres és l'esperança per avançar en una efectiva feminització de la política. I això, al sector classista i conservador dels partits, els fa por, molta por, perquè els situa en una nova realitat que no volen acceptar, perquè hi perden tots els privilegis. És l'alternativa progressista, antiracista, d'esquerres i feminista que necessitem, a Badalona, arreu.

Ara més que mai, davant la crisi que afrontem, cal aquesta alternativa. No ens trobem davant d'una crisi sanitària, sinó d'una crisi del sistema capitalista patriarcal i colonial. Estem patint les conseqüències de polítiques neoliberals on l'atenció a les persones ha estat relegada, en el millor dels casos, a polítiques assistencialistes, o privatitzada directament. S'ha primat seguir engreixant les grans fortunes i es deixa que la classe treballadora s'endeuti, que no pugui assumir el més bàsic per sostenir la vida, ni tan sols el lloguer.


Tenim un sistema que ha sacrificat la qualitat de vida de la majoria en interès del benefici econòmic de la minoria, que ha generat les condicions necessàries per a que aquesta crisi sigui encara més profunda, que ha modelat les ciutats i l'espai públic per a produir, i no per a viure-hi, que ha criminalitzat la migració i la pobresa. A Badalona i arreu, el model Albiol és part del problema, mai la solució. 

Preguntem-nos què necessita una ciutat com Badalona per tal de sortir de la crisi econòmica i social que ha portat la Covid-19, una crisi que ha agreujat les desigualtats que ja existien abans. Aquesta pandèmia global ha posat de manifest el que el feminisme venia denunciant des de feia molt de temps: el nostre món no es sosté sense cures -pròpies i comunitàries-, i aquestes les suportem, de forma majoritària, les dones. Qui millor que una de nosaltres per liderar la recuperació posant la vida, i per tant les condicions per a que aquesta sigui digna, al centre?

La mirada feminista entén les cures i la sostenibilitat de la vida i del planeta com a prioritat política. L'alternativa que representa és la d'exercir el poder de forma inclusiva, no sectària, mirant la ciutat com la casa comuna. El lideratge hi és, però sense imposicions autoritàries verticals, exercit en equip, arromangant-se per tirar endavant una ciutat al costat de tots els seus veïns i veïnes, colze a colze, sense diferències de cap tipus.

Per les dones feministes la seguretat és una prioritat, massa por hem passat ja a les nostres vides, però no volem deixar-la en mans de la dreta autoritària, sinó entendre-la com una eina per fer l'espai públic més humà, per reconquerir-lo. L'espai públic no ens pot ser mai més hostil, però no acceptem que el discurs de la por s'apropii del debat i l'aprofiti per retallar-nos drets a tothom. 

És des de la valentia del municipalisme transformador que cal treballar pel sosteniment de la vida, sense deixar ningú enrere, perquè ningú s'ha d'endeutar per a poder sobreviure. És només amb més inversió social i més promoció que permeti desenvolupar l'economia local i empoderar projectes d'economia social i d'autocupació, que es recuperaran el sistema productiu i els llocs de treball. Ho hem vist aquests dies, la solidaritat i les xarxes de suport mutu són la base feminista per un món més igualitari, on ningú abandoni mai més a ningú.

Ara no es tracta només de vèncer un virus, sinó de qüestionar el nostre passat, ocupar-nos del present de tothom i construir col·lectivament un futur millor. A Badalona, la candidata que és aire fresc, té noves formes de fer política i exerceix un enorme i contundent cuidem-nos en comú, és la Dolors. Vetar-la i anar fent tripijocs per excloure-la és només vella política, masclista, classista i partidista.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació