coronavirus

Les autonomies podran adaptar les franges de sortida per evitar les hores de més calor

"És important mantenir les franges, però hi haurà marge per adaptar-les", ha detallat el ministre de Sanitat, Salvador Illa

per Sara González / Bernat Surroca , 8 de maig de 2020 a les 21:00 |
Salvador Illa, ministre de Sanitat | ND
El govern espanyol ha autoritzat les comunitats autònomes perquè adaptin les franges horàries en funció de la climatologia. Concretament, per facilitar que els menors de 14 anys no surtin en aquelles hores de més calor, ara que comencen a pujar les temperatures. "És important mantenir les franges, però hi haurà marge per adaptar-les", ha dit el ministre de Sanitat, Salvador Illa. La Moncloa ha estudiat aquesta proposta en els últims dies després que ho plantegessin diversos territoris de l'Estat. En tot cas, es donaran tots els detalls en una ordre ministerial que es publicarà al BOE en les pròximes hores.

D'altra banda, el govern espanyol ha acceptat el pla català de desescalada per regions sanitàries, segons confirma el Departament de Salut a NacióDigital, i ha autoritzat que Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona i Alt Pirineu-Aran entrin en fase 1 el pròxim dilluns. Així ho havia sol·licitat la Generalitat després de valorar que només aquestes tres àrees compleixen els requisits epidemiològics per recuperar una major mobilitat. Les altres cinc regions -Barcelona, Catalunya Central, Girona, Lleida i les regions metropolitanes Nord i Sud- seguiran en fase 0. La previsió és que la capital catalana sigui la que es desconfini més lentament. 


En una compareixença aquest vespre, Illa ha detallat que pot començar el pla de desescalada a partir de dilluns gràcies a les bones dades epidemiològiques de l'estat espanyol. "En aquesta etapa de transició és més necessària que mai la disciplina social", ha insistit Illa. El ministre ha demanat mantenir la distància social, rentar-se les mans i extremar les mesures d'higiene en els espais públics i privats.

El ministre ha assegurat que la desescalada es basa en la "cogovernança" amb les comunitats autònomes, per decidir conjuntament quan es pot progressar, i també en la "cautela". "Tota prudència és poca en les decisions de la desescalada", ha dit el ministre. Illa explica que s'han celebrat 19 reunions bilaterals amb les comunitats autònomes per avaluar les propostes de desescalada. En aquestes reunions i en base a les recomanacions dels experts, s'ha pres la decisió de deixar avançar els territoris cap a la fase 1. "51% dels ciutadans espanyols podran passar a la fase 1", ha apuntat el ministre de Sanitat.


Tombada la petició de Madrid d'entrar en fase 1

Si bé Sanitat ha acceptat la proposta catalana de desescalada, la que ha estat denegada ha estat la sol·licitud de Madrid de passar a la fase 1. Així ho ha comunicat el Ministeri de Sanitat a les autoritats autonòmiques aquesta tarda. El govern espanyol avala la capacitat assistencial de Madrid, però aposta per esperar que millori la capacitat de detecció precoç dels nous casos de coronavirus.


La proposta de la Comunitat de passar de fase aquest dilluns va provocar polèmica al govern autonòmic, fins al punt que la directora general de Salut Pública, Yolanda Fuentes, va presentar la dimissió en considerar que el territori no estava preparat per avançar en la desescalada. La presidenta de la comunitat, Isabel Díaz Ayuso, ja demanarà ara passar a la fase 1 el dilluns 18 de maig. 

Els llits d'UCI i la xifra de malalts greus determinen el canvi de fase

Per poder canviar de fase s'han de reunir una sèrie de requisits. La quantitat de llits d'UCI disponibles i la xifra de malalts greus seran l'únic criteri inamovible per poder canviar de fase, però hi haurà altres marcadors que les comunitats autònomes hauran de tenir en compte a l'hora de proposar al Ministeri de Sanitat quines zones poden avançar en la desescalada.

Pel que fa als llits d'UCI i de pacients greus, segons detalla el govern espanyol en el BOE d'aquest diumenge, cada territori que vulgui passar de fase haurà de disposar o tenir capacitat d'instal·lar en un termini màxim de cinc dies entre 1,5 i 2 llits de cures intensives per cada 10.000 habitants, i entre 37 i 49 llits per a malalts aguts per cada 10.000 habitants. En el cas de les UCI, això suposa pràcticament doblar la capacitat.

A banda, cal complir una sèrie de marcadors més difusos, que fan referència a la capacitat estratègica del sistema sanitari i a la capacitat de detecció precoç de nous casos per aïllar-los i trobar els seus contactes per evitar la propagació del virus.








 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació