08
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
11:29h
L'abril de 2019, quan ningú s'imaginava en quina situació ens trobaríem només un any després, la plana major del PSC es reunia al Casino de Sant Andreu de la Barca per donar suport a la candidatura d'Enric Llorca (Barcelona, 1954), el veterà alcalde socialista que governa aquest municipi des de fa 25 anys. "Tenim idees, projecte i il·lusió per continuar desenvolupant Sant Andreu", va dir Llorca en un auditori amb noms com Miquel Iceta, Antonio Balmón, Carles Ruiz o José Zaragoza. "No us deixeu perdre aquest alcalde", va demanar Iceta als assistents.
Aquell vespre el primer secretari del PSC va reivindicar "l'esforç titànic" de Llorca per "mantenir la convivència" i "evitar que ningú posés les seves mans sobre l'escola per aprofitar-la en benefici propi". Iceta es referia a una de les batalles que havia liderat -amb més relat que fets- l'alcalde de Sant Andreu: el cas dels professors de l'IES El Palau, acusats de "adoctrinar" els alumnes i discriminar els fills d'agents de la Guàrdia Civil en el marc dels moments més intensos del procés sobiranista. Si en aquella disputa Llorca va tenir el suport del partit, en l'última polèmica que ha protagonitzat s'ha quedat sol.
Llorca és llicenciat en Medicina per la UAB. L'any 1995 va ser escollit alcalde de Sant Andreu de la Barca, on havia coordinat l'Àrea Bàsica de Salut i exercia com a metge de família. En l'actual mandat, Llorca governa amb el suport de Ciutadans. Des del 2019, també és diputat delegat de Salut Pública i Consum i conseller de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a la Diputació, on el PSC governa amb el suport de Junts per Catalunya (JxCat). Llorca no ha passat desapercebut: ha estat notícia d'àmbit nacional per la seva defensa de la caserna de la Guàrdia Civil, per la polèmica amb els professors de l'IES El Palau i, aquestes últimes setmanes, per la controvèrsia amb l'hospital de campanya de la Guàrdia Civil que havia de donar resposta a la crisi del coronavirus.
En plena emergència sanitària, l'alcalde de Sant Andreu va tirar pel dret i va demanar a la Guàrdia Civil construir un hospital de campanya per atendre malalts de la Covid-19. El Govern ho va frenar perquè "no complia" les necessitats del sistema sanitari, una negativa que va portar a una denúncia d'un particular contra el president Quim Torra i la consellera Alba Vergés. La Fiscalia també s'hi va personar, però finalment la magistrada la va arxivar en no veure-hi indicis de delicte.
Tot i així, el govern municipal manté el pols amb el Govern i ha declarat persona non grata Alba Vergés per la resposta a la crisi de la Covid-19. La notícia va transcendir ahir i va agafar encara més volada quan el portaveu d'ERC al Congrés va plantejar-la al ministre de Sanitat, Salvador Illa, en plena comissió a la cambra baixa. "No ho comparteixo", va admetre Illa, desmarcant-se de l'alcalde socialista. Seria el primer en allunyar-se de la decisió de Llorca. Des de Ciutadans, socis de govern, tampoc han avalat la mesura, i el PP també ha sortit al pas qualificant la decisió de "totalitària, antidemocràtica, fastigosa i medieval". ERC, per la seva banda, ja ha exigit una disculpa pública de l'alcalde.
D'aquesta manera, actors que havien donat suport a l'alcalde fa dos anys en la seva lluita contra els docents de l'IES El Palau ara se'n desmarquen. En aquell moment, l'alcalde es va posar al costat de la Guàrdia Civil i va acusar els professors de voler trencar la convivència al municipi amb les seves idees independentistes. Fins i tot Albert Rivera els va assenyalar a través de Twitter, provocant un linxament públic als docents. Miquel Iceta, que ara es manté en silenci, també s'hi abonava defensant l'enorme esforç de Llorca per defensar l'escola i la convivència a les portes de les eleccions municipals. L'estiu de 2019, la causa va quedar arxivada però les disculpes dels dirigents polítics que havien disparat contra els professors no van arribar mai.
Aquell vespre el primer secretari del PSC va reivindicar "l'esforç titànic" de Llorca per "mantenir la convivència" i "evitar que ningú posés les seves mans sobre l'escola per aprofitar-la en benefici propi". Iceta es referia a una de les batalles que havia liderat -amb més relat que fets- l'alcalde de Sant Andreu: el cas dels professors de l'IES El Palau, acusats de "adoctrinar" els alumnes i discriminar els fills d'agents de la Guàrdia Civil en el marc dels moments més intensos del procés sobiranista. Si en aquella disputa Llorca va tenir el suport del partit, en l'última polèmica que ha protagonitzat s'ha quedat sol.
Llorca és llicenciat en Medicina per la UAB. L'any 1995 va ser escollit alcalde de Sant Andreu de la Barca, on havia coordinat l'Àrea Bàsica de Salut i exercia com a metge de família. En l'actual mandat, Llorca governa amb el suport de Ciutadans. Des del 2019, també és diputat delegat de Salut Pública i Consum i conseller de l'Àrea Metropolitana de Barcelona a la Diputació, on el PSC governa amb el suport de Junts per Catalunya (JxCat). Llorca no ha passat desapercebut: ha estat notícia d'àmbit nacional per la seva defensa de la caserna de la Guàrdia Civil, per la polèmica amb els professors de l'IES El Palau i, aquestes últimes setmanes, per la controvèrsia amb l'hospital de campanya de la Guàrdia Civil que havia de donar resposta a la crisi del coronavirus.
En plena emergència sanitària, l'alcalde de Sant Andreu va tirar pel dret i va demanar a la Guàrdia Civil construir un hospital de campanya per atendre malalts de la Covid-19. El Govern ho va frenar perquè "no complia" les necessitats del sistema sanitari, una negativa que va portar a una denúncia d'un particular contra el president Quim Torra i la consellera Alba Vergés. La Fiscalia també s'hi va personar, però finalment la magistrada la va arxivar en no veure-hi indicis de delicte.
Tot i així, el govern municipal manté el pols amb el Govern i ha declarat persona non grata Alba Vergés per la resposta a la crisi de la Covid-19. La notícia va transcendir ahir i va agafar encara més volada quan el portaveu d'ERC al Congrés va plantejar-la al ministre de Sanitat, Salvador Illa, en plena comissió a la cambra baixa. "No ho comparteixo", va admetre Illa, desmarcant-se de l'alcalde socialista. Seria el primer en allunyar-se de la decisió de Llorca. Des de Ciutadans, socis de govern, tampoc han avalat la mesura, i el PP també ha sortit al pas qualificant la decisió de "totalitària, antidemocràtica, fastigosa i medieval". ERC, per la seva banda, ja ha exigit una disculpa pública de l'alcalde.
D'aquesta manera, actors que havien donat suport a l'alcalde fa dos anys en la seva lluita contra els docents de l'IES El Palau ara se'n desmarquen. En aquell moment, l'alcalde es va posar al costat de la Guàrdia Civil i va acusar els professors de voler trencar la convivència al municipi amb les seves idees independentistes. Fins i tot Albert Rivera els va assenyalar a través de Twitter, provocant un linxament públic als docents. Miquel Iceta, que ara es manté en silenci, també s'hi abonava defensant l'enorme esforç de Llorca per defensar l'escola i la convivència a les portes de les eleccions municipals. L'estiu de 2019, la causa va quedar arxivada però les disculpes dels dirigents polítics que havien disparat contra els professors no van arribar mai.