07
de maig
del
2020
Actualitzat
el
14
de maig
a les
11:06h
Tots els experts admeten que s'ha superat la fase més critica de la crisi sanitària, malgrat que el risc de rebrot encara és ben present a bona part del territori. En les properes setmanes s'ha d'avançar en la desescalada i començar a recuperar algunes de les llibertats perdudes arran del coronavirus. En clau educativa, el curs acabarà el juny tal com estava previst, i dia a dia apareixen noves informacions sobre com serà el curs vinent. Sense anar més lluny, aquest mateix dijous el Departament d'Educació ha anunciat que la preinscripció començarà la setmana que ve de manera telemàtica i només amb quatre dies per resoldre dubtes presencials, i també ha transcendit que el Govern preveu que les classes es facin en part des de casa.
Encara hi ha moltes incerteses sobre la taula, però, sobre el nou curs. S'ha plantejat que hi hagi menys alumnes per classes, però això vol dir que hi haurà més professors? Es reduirà el pla docent? Com es podrà garantir la seguretat a les aules i durant les estones de lleure? I la igualtat d'oportunitats? Tots els alumnes podran fer classe a distància? En altres paraules, és viable començar el curs amb normalitat aquest setembre? En parlem amb Francina Martí, directora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, i Ramon Font, portaveu dels sindicat USTEC.
- Pot començar el curs amb normalitat al setembre?
El curs, en principi, ha de començar al setembre, però en aquest àmbit, com en pràcticament total a resta, hi regna la incertesa. No queda clar encara amb quines condicions començarà, ni quants alumnes hi haurà per classe, ni si es podrà garantir la seguretat a les aules. "No hi ha instruccions clares per part de ningú, perquè suposo que tampoc tenen clar en quina situació estarem al setembre", reconeix Martí. "Tot indica que haurem de començar amb moltes precaucions i pendents de l'evolució de la pandèmia", afegeix Font.
Si tot va bé i no hi ha rebrots, de cara a l'inici de curs ja ens trobaríem en l'anomenada "nova normalitat", però difícilment hi haurà una vacuna o tractament a l'abast de tothom per reduir el risc de nous contagis. Per tant, als centres educatius caldrà mantenir-hi normes de seguretat i higiene per evitar repunts del coronavirus. Unes normes que, sovint, van en contra de la pròpia essència de l'escola. En aquest escenari, Martí recepta "creativitat, imaginació i sobretot recursos".
- Menys alumnes per classe?
Si s'aposta per reduir les ràtios, una demanda recurrent entre el professorat, caldrà augmentar la plantilla de docents. Tant Martí com Font coincideixen en què els professors no poden fer una jornada presencial amb els alumnes que puguin anar a les aules i després una jornada virtual amb els infants que s'hagin quedat a casa. "Per fer-ho bé caldria doblar el professorat", apunta el portaveu d'USTEC, que avisa que l'alternativa a no ampliar la plantilla podria ser una reducció del temari. "Si no hi ha més professors, s'haurà de perdre part del curs", sosté.
Martí també reconeix que calen més recursos, tant humans com materials, que es destinin a l'àmbit de l'educació. "Si no hi ha un increment de recursos, més professors i més espai, veig molt complicat reduir les ràtios", apunta la directora de Rosa Sensat. En la mateixa línia, remarca que les escoles són "espais de comunicació i contacte" i que plantejar classes amb quinze nens en fila índia es fa complicat. "Imaginar un centre educatiu amb distanciament físic és l'antiescola", lamenta.
- Com garantir la seguretat a les aules?
A l'espera d'una vacuna o tractament, la distància física i les mesures higièniques són les que s'han demostrat més efectives per impedir la propagació del virus. Això, però, obliga a replantejar el curs i la idea d'escola. Martí admet que és difícil donar respostes en un moment en què tot són dubtes. Constata, això sí, que mantenir les mesures higièniques a les aules i especialment al pati és molt complicat, sobretot amb els més petits, i demana anar "tots a l'una", amb premisses clares sobre com actuar. "Cal entendre que una escola no és un pàrquing de nens: es mouen, fan coses junts", insisteix.
Font, en la mateixa línia, detalla que el Departament d'Educació estudia fer una neteja a fons de les aules al dia i dues neteges superficials dels espais per mirar d'evitar rebrots. Tot i així, admet que serà molt difícil mantenir la distància de seguretat entre els alumnes, especialment en els moments de lleure i en els alumnes d'edats més primerenques però també entre adolescents. "Aquests dies ja s'ha vist al carrer el comportament gregari dels joves, amb petits grups que no mantenen les distàncies de seguretat", apunta.
- Tots els alumnes tindran les mateixes oportunitats?
La crisi del coronavirus ha posat de relleu les desigualtats existents a la societat, especialment quan han tancat les escoles, un dels espais que "llimen" aquestes diferències. Durant les primeres setmanes de pandèmia, els centres han anat fent "com han pogut", però Martí demana "instruccions clares i uns mínims comuns" de cara a la nova etapa, precisament per evitar fomentar més les desigualtats. "Fins ara cada escola ha fet el que ha pogut, però això no és el millor", admet, perquè no tots els centres són iguals ni disposen dels mateixos recursos.
Font remarca la importància de garantir la igualtat d'oportunitats d'escoles i alumnes, i posa especial èmfasi en la necessitat de "garantir la connectivitat" dels estudiants. Segons explica, el Departament d'Educació treballa amb la idea de proporcionar un ordinador o tauleta per cada alumna i un mòbil per als professors per poder tirar endavant un curs que, previsiblement, començarà en part a distància.
En aquesta línia, la directora de Rosa Sensat insisteix que s'han fet "esforços" per garantir una igualtat d'oportunitats entre l'alumnat, especialment pel que fa a l'accés a l'educació a distància, però apunta que no es tracta només de connectivitat, sinó de poder assegurar que els nens tenen algú a casa que els ajuda a posar-se davant d'un ordinador a estudiar, cosa que no sempre passa. "Si l'escenari és amb educació virtual, serà molt difícil reduir les desigualtats", avisa Martí.
Encara hi ha moltes incerteses sobre la taula, però, sobre el nou curs. S'ha plantejat que hi hagi menys alumnes per classes, però això vol dir que hi haurà més professors? Es reduirà el pla docent? Com es podrà garantir la seguretat a les aules i durant les estones de lleure? I la igualtat d'oportunitats? Tots els alumnes podran fer classe a distància? En altres paraules, és viable començar el curs amb normalitat aquest setembre? En parlem amb Francina Martí, directora de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, i Ramon Font, portaveu dels sindicat USTEC.
- Pot començar el curs amb normalitat al setembre?
El curs, en principi, ha de començar al setembre, però en aquest àmbit, com en pràcticament total a resta, hi regna la incertesa. No queda clar encara amb quines condicions començarà, ni quants alumnes hi haurà per classe, ni si es podrà garantir la seguretat a les aules. "No hi ha instruccions clares per part de ningú, perquè suposo que tampoc tenen clar en quina situació estarem al setembre", reconeix Martí. "Tot indica que haurem de començar amb moltes precaucions i pendents de l'evolució de la pandèmia", afegeix Font.
Si tot va bé i no hi ha rebrots, de cara a l'inici de curs ja ens trobaríem en l'anomenada "nova normalitat", però difícilment hi haurà una vacuna o tractament a l'abast de tothom per reduir el risc de nous contagis. Per tant, als centres educatius caldrà mantenir-hi normes de seguretat i higiene per evitar repunts del coronavirus. Unes normes que, sovint, van en contra de la pròpia essència de l'escola. En aquest escenari, Martí recepta "creativitat, imaginació i sobretot recursos".
- Menys alumnes per classe?
Si s'aposta per reduir les ràtios, una demanda recurrent entre el professorat, caldrà augmentar la plantilla de docents. Tant Martí com Font coincideixen en què els professors no poden fer una jornada presencial amb els alumnes que puguin anar a les aules i després una jornada virtual amb els infants que s'hagin quedat a casa. "Per fer-ho bé caldria doblar el professorat", apunta el portaveu d'USTEC, que avisa que l'alternativa a no ampliar la plantilla podria ser una reducció del temari. "Si no hi ha més professors, s'haurà de perdre part del curs", sosté.
Francina Martí: "Si no hi ha més recursos humans i materials, veig molt difícil reduir les ràtios"
Martí també reconeix que calen més recursos, tant humans com materials, que es destinin a l'àmbit de l'educació. "Si no hi ha un increment de recursos, més professors i més espai, veig molt complicat reduir les ràtios", apunta la directora de Rosa Sensat. En la mateixa línia, remarca que les escoles són "espais de comunicació i contacte" i que plantejar classes amb quinze nens en fila índia es fa complicat. "Imaginar un centre educatiu amb distanciament físic és l'antiescola", lamenta.
- Com garantir la seguretat a les aules?
A l'espera d'una vacuna o tractament, la distància física i les mesures higièniques són les que s'han demostrat més efectives per impedir la propagació del virus. Això, però, obliga a replantejar el curs i la idea d'escola. Martí admet que és difícil donar respostes en un moment en què tot són dubtes. Constata, això sí, que mantenir les mesures higièniques a les aules i especialment al pati és molt complicat, sobretot amb els més petits, i demana anar "tots a l'una", amb premisses clares sobre com actuar. "Cal entendre que una escola no és un pàrquing de nens: es mouen, fan coses junts", insisteix.
Ramon Font: "És complicat mantenir la distància social entre els alumnes durant les estones de lleure"
Font, en la mateixa línia, detalla que el Departament d'Educació estudia fer una neteja a fons de les aules al dia i dues neteges superficials dels espais per mirar d'evitar rebrots. Tot i així, admet que serà molt difícil mantenir la distància de seguretat entre els alumnes, especialment en els moments de lleure i en els alumnes d'edats més primerenques però també entre adolescents. "Aquests dies ja s'ha vist al carrer el comportament gregari dels joves, amb petits grups que no mantenen les distàncies de seguretat", apunta.
- Tots els alumnes tindran les mateixes oportunitats?
La crisi del coronavirus ha posat de relleu les desigualtats existents a la societat, especialment quan han tancat les escoles, un dels espais que "llimen" aquestes diferències. Durant les primeres setmanes de pandèmia, els centres han anat fent "com han pogut", però Martí demana "instruccions clares i uns mínims comuns" de cara a la nova etapa, precisament per evitar fomentar més les desigualtats. "Fins ara cada escola ha fet el que ha pogut, però això no és el millor", admet, perquè no tots els centres són iguals ni disposen dels mateixos recursos.
Francina Martí: "Si l'escenari és amb educació virtual, serà molt difícil reduir les desigualtats"
Font remarca la importància de garantir la igualtat d'oportunitats d'escoles i alumnes, i posa especial èmfasi en la necessitat de "garantir la connectivitat" dels estudiants. Segons explica, el Departament d'Educació treballa amb la idea de proporcionar un ordinador o tauleta per cada alumna i un mòbil per als professors per poder tirar endavant un curs que, previsiblement, començarà en part a distància.
En aquesta línia, la directora de Rosa Sensat insisteix que s'han fet "esforços" per garantir una igualtat d'oportunitats entre l'alumnat, especialment pel que fa a l'accés a l'educació a distància, però apunta que no es tracta només de connectivitat, sinó de poder assegurar que els nens tenen algú a casa que els ajuda a posar-se davant d'un ordinador a estudiar, cosa que no sempre passa. "Si l'escenari és amb educació virtual, serà molt difícil reduir les desigualtats", avisa Martí.