Aragonès defensa una política expansiva per superar la crisi: «No és l'hora de l'austeritat»

El vicepresident tanca les jornades de la Llotja Virtual de la Cambra, en què Joan Canadell fa una crida a potenciar "una economia de la vida"

Pere Aragonès, vicepresident del Govern.
Pere Aragonès, vicepresident del Govern. | Cambra
07 de maig del 2020
Actualitzat a les 18:45h
El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha cridat a pensar en els canvis estructurals que necessita l'economia catalana, tot pensant en el model de país i de societat que cal. "Tindrem un xoc en el PIB com no hi havia des de la Guerra Civil -ha afirmat-, en un 7,6% aquest any i amb una recuperació del 6,5% l'any que ve". Davant d'això, cal evitar polítiques regressives: "No és l'hora de l'austeritat ni dels ajustos pressupostaris", ha afirmat, per assegurar que "calen polítiques expansives". Ho ha dit en una intervenció de cloenda de la Llotja Virtual, les jornades organitzades per la Cambra de Comerç. 

Pere Aragonès ha advocat per "un estat del benestar que sigui fort", amb tres àmbits principals d'actuació: la indústria de la vida, en especial de la salut, la recerca i l'alimentació; la digitalització 4.0, una digitalització massiva, i la transició ecològica, que ha de tenyir de verd la recuperació.

Ha explicat que el salvar vides ha estat el primer objectiu en aquesta crisi. Però l'altre ha estat el de protegir el teixit productiu, i per això ha estat primordial injectar liquiditat des del primer moment. Ha recordat les decisions de l'executiu català, des del suport als autònoms al pla de rescat del sector cultural, alhora que han demanat al govern espanyol que adoptés més mesures com la suspenció d'impostos. 

Ha destacat l'aprovació de nous pressupostos, dissenyats abans de la pandèmia, però que ara s'estan readaptant. Ha considerat que calen més que els 16.000 milions d'euros anunciats per l'Estat per repartir, que confia que seran repartits "de manera raonable".    
Aragonès ha assenyalat que la pandèmia ha accelerat alguns elements que ja s'estaven donant, com la concentració de grans conglomerats empresarials, que estan condicionant la manera de consumir, o la digitalització. La crisi, ha afegit, ha de tornar a posar en valor la cultura de quilòmetre quadrat, l'economia de proximitat. 

La consellera d'Empresa i Coneixement, Àngels Chacón, ha intervingut abans per dir que un cop garantida la seguretat en la salut, serà l'hora del teixit productiu. Ha recordat que més del 90% de les pimes catalanes tenen menys de deu treballadors i que, per tant, "la P de pimes és també la P de persones". Ha elogiat la suma de talent que s'ha produït al llarg de la Llotja Virtual. 

"D'aquesta crisi ens treuran les idees", ha expressat el president de la Cambra de Comerç, Joan Canadell. Ha dit que a vegades és cert que els peixos grans es mengen els petits, però que no es mengen el més ràpid, i això dona una oportunitat a l'emprenedoria catalana. Fent un balanç de les jornades, ha cridat al teixit empresarial a "reinventar-se" i ha rebutjat el concepte de "nova normalitat" per definir un nou context que només es pot considerar anòmal. El futur serà, ha dit, més dels que veuen la crisi com una oportunitat que com un drama.

Canadell: "D'aquesta crisi ens treuran les idees"

Canadell ha tornat a reclamar un major esforç per part de l'Estat per superar la crisi econòmica i ha demanat al Govern català que potenciï el km 0 per donar suport a les empreses catalanes en origen. Ha demanat finalment "una economia per a la vida", lligant al que havia dit només uns minuts abans David Fernández en una taula de debat sobre el nou model econòmic.

Poc abans, ha conclòs la darrera taula de debat d'aquestes jornades, entorn la necessitat de reactivar un nou model econòmic. Ho ha fet amb una taula presentada per Mònica Roca, vicepresidenta de l'entitat, formada per Ángel Castiñeira, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE; Jordi Sunyer, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra, i el periodista i activista social David Fernández, moderats per Carme Poveda. D'aquesta manera, la Cambra ha aplegat filosofia, ciència i activisme social.