07
de maig
del
2020
Actualitzat
a les
17:30h
La darrera taula de debat de la Llotja Virtual organitzada per la Cambra de Comerç de Barcelona ha girat entorn la necessitat de reactivar un nou model econòmic. Ho ha fet amb una taula presentada per Mònica Roca, vicepresidenta de l'entitat, formada per Ángel Castiñeira, director de la Càtedra Lideratges i Governança Democràtica d'ESADE; Jordi Sunyer, catedràtic de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra, i el periodista i activista social David Fernández, moderats per Carme Poveda. Filosofia, ciència i activisme social
El filòsof Ángel Castiñeira ha escenificat la realitat fins a la pandèmia amb la metàfora d'un vaixell surant en una peixera. Ha citat els objectius de l'Agenda 2030 de l'ONU per assenyalar els límits d'un creixement que no és il·limitat. S'imposa un nou model de desenvolupament, que deixi enrere el paradigma de l'economia fòssil per anar a una economia verda, però com en una operació de cor, "no tenim molt de temps".
Jordi Sunyer ha destacat el lligam entre la crisi sanitària i la urgència climàtica. La proliferació d'epidèmies des dels anys noranta té a veure amb els canvis produïts en l'ecosistema i l'equilibri del planeta s'ha trencat. Ho ha expressat en una frase: "La terra no ha tingut la capacitat d'absorbir tots els nostres impactes". S'ha preguntat com es pot garantir el compliment dels objectius de les Nacions Unides i ha afirmat que només enfrontar-se de ple al repte climàtic pot fer eficaç el combat contra noves pandèmies.
David Fernández s'ha confessat "més inquiet que crític" i ha dit que la sortida de la crisi serà complicada. Ha negat que abans de l'esclat de la pandèmia es visqués una situació de normalitat i ha recordat un informe recent de la NASA sobre els riscos del capitalisme, que podria entrar en una espiral d'autodestrucció per la cultura de la cobdícia, la desigualtat i les tensions ecològiques irreversibles. "El virus és igual davant la gent, però no tothom és igual davant del virus", ha dit per escenificar el context de desigualtats que patim.
Fernández ha considerat que els objectius de l'Agenda 2030 ja són insuficients. Ha dibuixat un escenari en què s'entra en una etapa d etransició, però una etapa que ningú diu que hagi de ser pacífica i equilibrada. I ha citat el Walter Benjamin que deia que "una revolució no és res més que posar el fre d'emergència".
El filòsof Ángel Castiñeira ha escenificat la realitat fins a la pandèmia amb la metàfora d'un vaixell surant en una peixera. Ha citat els objectius de l'Agenda 2030 de l'ONU per assenyalar els límits d'un creixement que no és il·limitat. S'imposa un nou model de desenvolupament, que deixi enrere el paradigma de l'economia fòssil per anar a una economia verda, però com en una operació de cor, "no tenim molt de temps".
Jordi Sunyer ha destacat el lligam entre la crisi sanitària i la urgència climàtica. La proliferació d'epidèmies des dels anys noranta té a veure amb els canvis produïts en l'ecosistema i l'equilibri del planeta s'ha trencat. Ho ha expressat en una frase: "La terra no ha tingut la capacitat d'absorbir tots els nostres impactes". S'ha preguntat com es pot garantir el compliment dels objectius de les Nacions Unides i ha afirmat que només enfrontar-se de ple al repte climàtic pot fer eficaç el combat contra noves pandèmies.
David Fernández s'ha confessat "més inquiet que crític" i ha dit que la sortida de la crisi serà complicada. Ha negat que abans de l'esclat de la pandèmia es visqués una situació de normalitat i ha recordat un informe recent de la NASA sobre els riscos del capitalisme, que podria entrar en una espiral d'autodestrucció per la cultura de la cobdícia, la desigualtat i les tensions ecològiques irreversibles. "El virus és igual davant la gent, però no tothom és igual davant del virus", ha dit per escenificar el context de desigualtats que patim.
Fernández ha considerat que els objectius de l'Agenda 2030 ja són insuficients. Ha dibuixat un escenari en què s'entra en una etapa d etransició, però una etapa que ningú diu que hagi de ser pacífica i equilibrada. I ha citat el Walter Benjamin que deia que "una revolució no és res més que posar el fre d'emergència".