L'escola, un mar de dubtes

Rep el butlletí cada matí al teu correu

Professors i pares acumulen aquests dies un reguitzell d'interrogants. La sortida al carrer, rebuda amb cert alliberament per les famílies que acumulaven setmanes de confinament, ha deixat pas a la incertesa per quan tornarà l'activitat a les aules i de quina manera es reprendran les classes presencials. El curs s'acabarà de forma telemàtica -altra cosa seran les activitats d'estiu als centres, que hauran d'anar acompanyades de beques- i ara es treballa per definir com serà l'exercici que ve.

La ministra d'Educació, Isabel Celáa, va ser la primera que va apuntar la possibilitat que el concepte de "nova normalitat" tingui una accepció pròpia per a escolars i docents: sense vacuna disponible aquest setembre, les classes no podran ser iguals que abans. Celáa va parlar de menys alumnes per aula -que, segons els sindicats, també implica tenir més professors disponibles- i de la necessitat de complir mesures de seguretat perquè les escoles, públiques i concertades, puguin funcionar amb garanties. Ahir vam saber que el Govern preveu que el curs vinent es faci en part des de casa.

Les competències són de la Generalitat i haurà de ser el Departament d'Educació qui defineixi com es reactivarà l'activitat al setembre, si finalment es manté el calendari previst. De moment, la conselleria ha aclarit les dates del procés de preinscripció -que fa tant respecte a les famílies que s'estrenen i que us detallem en aquesta guia- i, a partir d'aquí, s'haurà d'avançar en les concrecions. Les direccions dels centres, com les plantilles de professors i les famílies, demanen recursos i volen certeses. 

El Govern no ho tindrà fàcil. Haurà de traduir, també al món educatiu, el significat de les "polítiques expansives" que repeteix el vicepresident Pere Aragonès. Amb l'atur disparat i un mercat laboral ple d'incerteses per la frenada en sec de l'economia, les famílies faran números. No es descartable que aflori més demanda d'escola pública per evitar quotes més voluminoses, amb la conseqüent incidència sobre l'oferta de places. De moment, Josep Bargalló ha optat per la prudència en els pronunciaments: ha informat per via de comunicats, sense concedir cap roda de premsa en els últims dos mesos. El conseller d'Educació tampoc ha inquietat més del compte el professorat amb alteracions del calendari lectiu.

Acabar el curs i concretar-ne l'avaluació ja serà una prova de foc. Però l'examen definitiu serà la planificació del següent exercici, el de la nova normalitat. Fins que el coronavirus no deixi de ser un perill, l'escola s'haurà d'adaptar, protegint drets, i garantint seguretat i equitat. De moment, hi ha un mar de dubtes. 
 

---

Avui no et perdis

»L'escola tornarà a ser igual? Així es prepara el curs amb més interrogants; per Bernat Surroca.

» Guia: Tot el que et cal saber sobre la preinscripció escolar per al curs vinent; per Lluís Girona.

»Jornades de portes tancades: triar escola sense haver-la visitat; per Clara Virgili.

»Només es podrà sortir de Barcelona per anar a treballar: totes les claus d'una desescalada més lenta; per Andreu Merino i Sara González.

»El Govern insta Sánchez a triar entre el diàleg amb Catalunya o pactar amb Cs; per Oriol March.

» Opinió: «Rebrot electoral»; per Oriol March.

»Junqueras podrà sortir de la presó per treballar al monestir de Poblet; per Bernat Surroca.

»La Generalitat i el món local posen les bases d'un «gran acord de país» per la reconstrucció; per Oriol March.

» Opinió: «Allargar els ERTO, una necessitat que va més enllà»; per Ariadna Trillas.

... I una efemèride

» 75 anys de l'enfonsament del nazisme; per Pep Martí.

» Els nazis que van escapar de la derrota de la Segona Guerra Mundial; per Víctor Rodrigo.

» I si els nazis haguessin guanyat la Segona Guerra Mundial?; per Víctor Rodrigo.
 

---

 El passadís

Les jornades organitzades per la Cambra de Comerç, amb el títol de Llotja Virtual i pensades per debatre el rellançament de l'economia catalana, han aplegat desenes d'especialistes durant els darrers dos dies. Inaugurades pel president Quim Torra, les sessions es van tancar ahir amb la intervenció del vicepresident Pere Aragonès i la consellera Àngels Chacón. A la Cambra es va tenir clar que convenia una gran transversalitat ideològica i evitar una percepció del discurs de l'entitat com a massa neoliberal.

Per això s'han escoltat veus molt diferents. Va ser l'economista Xavier Sala-i-Martín qui va fer la primera intervenció. En la darrera de les taules, centrada en el nou model econòmic, un dels ponents va ser el periodista i activista social -i també exdiputat de la CUP- David Fernàndez, que va advocar per una ruptura amb el model econòmic imperant. De fet, Joan Canadell es va inspirar en aquest discurs per invocar, en una intervenció final, una "economia de la vida". Com han canviat les coses a la Cambra de Comerç.

Vist i llegit

No hi ha hagut una resposta homogènia a la crisi del coronavirus. De fet, cada estat ha desplegat una recepta pròpia, reaccions que remeten a la tradició política del país. L'escriptora Svetlana Aleksiévitx, premi Nobel de literatura del 2015, ha analitzat la de Bielorússia en una entrevista amb Pilar Bonet, corresponsal d'El País a Moscou. Aleksiévitx és la cronista més reputada de la tragèdia de Txernòbil i estableix paral·lelismes entre la gestió de l'accident nuclear del 1986 i la manera d'afrontar la pandèmia a Minsk.

Sense dubtar, assenyala un perill: la manera com el president bielorús, Alexandr Lukashenko, ha menystingut la propagació del virus. "Lukashenko va fer broma dient que no veia el virus, com molts anys abans els dirigents del partit demanaven que els ensenyessin la radiació. El que va passar a Txernòbil és el que passa avui, però la gent no ho relaciona", conclou Aleksiévitx.

 El nom propi

Juan Antonio González Pacheco, conegut com a Billy El Niño, feia dies que estava ingressat a la clínica madrilenya Sant Francesc d'Assís i ahir va morir per coronavirus, una informació avançada per Pedro Águeda a eldiario.es. Canalitzador del pitjors mètodes del franquisme per reprimir l'oposició democràtica, González Pacheco mai va pagar davant la justícia les tortures de la policia del règim, àmpliament documentades per les víctimes. Els delictes, des de pallisses fins a vexacions, havien prescrit, per bé que se'l va requerir en la querella argentina contra els crims de la dictadura, un últim intent infructuós per condemnar-lo.

Billy El Niño ha mort al llit d'un hospital, amb totes les condecoracions que li va concedir el franquisme i que la tendra democràcia espanyola no va qüestionar. Un altre exemple de les llacunes de la Transició. Per entendre la baixesa del personatge, llegiu aquest perfil de Pep Martí.

 Els imperdibles

Aprofitem els divendres per dedicar les últimes línies d'aquest espai a les recomanacions de llibres. Avui us proposem La desfachatez intelectual (Catarata), el títol més celebrat d'Ignacio Sánchez Cuenca, un dels acadèmics que va saber-se allunyar del discurs oficial imperant a l'Estat en relació al procés sobiranista i que també ha educat la mirada sobre els postulats de la intel·lectualitat espanyola. L'obra desmunta idees superficials i preconcebudes de noms propis de les lletres, des de filòsofs com Fernando Savater fins a escriptors com Javier Cercas. Documentat i punyent, el llibre examina nombroses reflexions publicades per personalitats que disposen d'altaveus a la premsa, i en mostra la inconsistència i els errors en els plantejaments. Un títol imprescindible per prendre perspectiva i elevar el debat públic. Bon cap de setmana!

 ​