La irrupció d'Arrimadas posa en alerta Podem i ERC

Quan diumenge Pedro Sánchez va trucar Pere Aragonès per reclamar el suport d'ERC a l'estat d'alarma, ja era massa tard. I això que quatre dies abans Jaume Asens, en nom de Podem, havia llançat públicament una advertència a la Moncloa: "Falta diàleg, s'ha d'escoltar més". Però quan el president espanyol es va activar, el malestar dels republicans per sentir-se menystinguts era tan gran que ja havien posat en marxa tota la maquinària per votar en contra de la pròrroga. La irrupció d'Inés Arrimadas per salvar la continuïtat de les restriccions és fruit de dues accions frustrades: la de Podem per no aconseguir que Sánchez mimés la majoria de la investidura, i la de Gabriel Rufián per no tenir prou força perquè la cúpula republicana es mantingués en l'abstenció. 

Més enllà d'una pròrroga que ha prosperat per l'acord agònic del govern espanyol amb Ciutadans i el PNB, l'altra imatge que deixa el debat del Congrés és la confrontació entre Podem i ERC. La crítica a la unilateralitat amb què Sánchez està pilotant l'estat d'alarma és transversal dins del sobiranisme català, basc i gallec, com transversal és el temor que el PSOE tingui temptacions de teixir una aliança més sòlida amb el partit taronja ara que tocarà fer front a les mesures per combatre la crisi social i econòmica. Per ara, la situació d'aquest dimecres es considera conjuntural, però admeten els riscos. Fins i tot els més fidels a la coalició, com Joan Baldoví de Compromís, han enviat l'executiu "al racó de pensar". 

Asens i Rufián: un intercanvi de retrets des de l'oficialitat dels partits

De portes enfora, Podem ha carregat sobre les espatlles dels republicans la responsabilitat acusant-los de desmarcar-se del govern espanyol perquè s'està deixant "arrossegar" per Junts per Catalunya (JxCat). Asens ha burxat en les "dues ànimes" d'ERC quan ha demanat "més Tardà i menys Torra". I Rufián ha contraatacat subratllant la "incomoditat" de Podem pel fet que Sánchez es preocupi més per aconseguir el suport de PP i Cs que no pas pel dels aliats que el van investir. L'un ha brandat com ERC es va passar anys "lligat a Convergència". L'altre ha deixat caure que Ada Colau és alcaldessa gràcies a una maniobra de Manuel Valls.

Els dos dirigents han hagut de defensar els posicionaments oficials dels seus respectius partits, però més enllà de la picabaralla davant de les càmeres, la situació és més complexa de portes endins. Quan dilluns per la tarda la direcció d'ERC va decidir que votaria en contra, ho va fer amb la majoria de la cúpula tancant files amb aquest posicionament. Sánchez va traslladar a Aragonès voluntat de cooperar amb les autonomies, però sense concrecions, quan el Govern el que demana és el retorn de les competències. A més, la consellera Alba Vergés va manifestar la seva incomoditat amb la gestió comandada per l'Estat i membres de la direcció es van sumar a les crítiques al model de comandament únic.

Rufián es va quedar en minoria defensant que es podia mantenir el discurs dur contra el model d'estat d'alarma de Sánchez però mantenint una abstenció. Tant ell com els diputats Joan Josep Nuet -que s'ha abstingut perquè Sobiranistes no va incloure la disciplina de vot en l'acord de coalició amb ERC- i la diputada Maria Dantas, així com l'exportaveu al Congrés, Joan Tardà, defensaven que no s'entendria el vot en contra i que ERC havia de preservar un posicionament per retenir el paper clau en les votacions parlamentàries per poder condicionar el govern. "No hi ha marge per canviar", asseguraven, però, dirigents de la cúpula poques hores abans de la votació.

El buit que ha aprofitat Ciutadans

El no l'argumenten en una actuació de Sánchez que consideren lesiva per a l'autogovern, en la falta d'un compromís palpable per revertir-ho i per la dificultat d'explicar dins de l'òrbita de l'independentista un vot que no sigui en contra davant la gestió que s'ha fet de la crisi sanitària per part del govern espanyol. Tot i això, més enllà de la negativa d'aquest dimecres, no hi ha una voluntat per part d'ERC de canviar el rol de seguir condicionant la Moncloa i desmarcar-se dels aliats de la investidura. En joc està, per exemple, la taula de negociació del conflicte polític. Però assenyalen que tot dependrà també de l'actitud del govern espanyol. "Sense diàleg no hi ha legislatura", ha advertit Rufián durant el debat.

El buit que deixava ERC en la pròrroga de l'estat d'alarma l'ha vist hàbilment Inés Arrimadas per treure de l'ostracisme els seus deu diputats just quan acaba d'assumir el comandament de Ciutadans. I precisament per això, el posicionament republicà ha estat considerat un "error" per veus de l'òrbita d'ERC com Joan Ignasi Elena, que va exercir de portaveu jurídic del partit durant el judici del procés, però també per dirigents de Bildu i el BNG. Totes dues formacions s'han abstingut al mateix temps que han criticat el centralisme i la unilateralitat de Sánchez. 

"Els han deixat en evidència", asseguren veus dels comuns, que en les últimes hores han carregat contra el canvi de posicionament d'ERC. En realitat, però, la situació ha posat també en alerta entre bambolines els de Pablo Iglesias. De moment, consideren que l'acord amb Ciutadans és conjuntural, però fonts de Podem admeten que hi ha qui ho veu com un "risc per a la coalició de govern" perquè Ciutadans "fa temps que vol arrossegar el PSOE cap a la dreta".  

"És evident que només hi ha dues opcions: o amb nosaltres i aliances plurinacionals i amb els independentistes, o amb la dreta", argumenten des de Podem sobre el PSOE

Per ara, des de Podem entenen que en aquests moments Sánchez no ha canviat la seva prioritat d'aliances, però miren de reüll els moviments del president. "És evident que només hi ha dues opcions: o amb nosaltres i aliances plurinacionals i amb els independentistes, o amb la dreta", argumenten. I afegeixen que si les aliances "es van trencant" s'estaran alimentant els motius del PSOE per flirtejar amb la dreta. Per això situen tant la pressió sobre ERC.  

Iglesias coneix molt bé, perquè ho va viure en primera persona l'any 2016, com bona part del PSOE no ha oblidat el somni d'aquell tripartit aleshores impossible o, en tot cas, la geometria variable, de la mà de Podem i de Ciutadans. Pedro Sánchez no se'n va sortir aleshores perquè Podem va deixar clar que el seu model econòmic i social és incompatible amb el liberalisme de Ciutadans. 

Aquest dimecres, Asens ha donat les gràcies a la "dreta responsable" d'Arrimadas, però el seu grup espera que quedi en una anècdota i que, tot plegat, hagi estat un miratge d'una operació que fins ara el PSOE no ha aconseguit fer realitat. "Les meves contradiccions són les meves esperances", ha dit el president de Podem al Congrés parafrasejant Joan Fuster, però haver d'assumir un canvi d'aliances d'aquest tipus seria inassumible per als d'Iglesias. Més encara si del que es tracta és de gestionar, ara des de la Moncloa, una crisi pitjor que la del 2008. 

​