Alguns països de la Unió Europea han qualificat la cultura un bé de primera necessitat després de l'inici de la crisi sanitària. Ha estat el cas d'Alemanya, que ha permès que la indústria cultural pugui accedir als plans d'emergència, que inclouen facilitats de liquidesa i un fons de suport a l'ocupació. A França, el ministeri de Cultura ha destinat un fons específic de 22 milions d'euros per als diversos segments de les arts i la creació.
Res a veure amb Espanya -ni amb Catalunya- i aquesta tarda, els professionals del sector han criticat la desídia dels governs en aquest àmbit. Ho han fet des de la Llotja Virtual de la Cambra de Comerç, en un debat que ha aplegat Isabel Vidal, directora general de Grup Focus i presidenta de l'Associació d'Empreses del Teatre de Catalunya (ADECTA); Lluís Torrens, propietari de la sala Razzmatazz i president de l'Associació de Sales de concerts de Catalunya (ASACC); Mònica Campos, directora executiva del Teatre Nacional de Catalunya, i Carmen Zapata, que ha moderat la trobada.
Tots ells han coincidit a criticar la primera reacció del ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes, qui va dir el 9 d'abril que la vida anava davant dels cinemes, permetent-se fins i tot el luxe de dir que això ho havia dit Orson Welles. El cert és que el govern espanyol ha volgut reaccionar anunciant un futur pacte per la cultura i ahir va aprovar un paquert de mesures, però que ja ha rebut les primeres crítiques perquè exclou els treballadors del sector musical.
Isabel Vidal ha assegurat que el primer senyal que mostra l'interès que té per la cultura una societat és la despesa que s'hi dedica en els comptes públics. La mitjana europea dedicada a cultura és del 2% i ha recordat que a Catalunya és inferior a l'1%, que ha considerat "penós".
Per la seva banda, Lluís Torrens, de la sala Razzmatazz i president de l'Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), s'ha confessat "pessimista de mena" i ha considerat que la pandèmia ha fet aflorar el desinterès per la cultura que tenen les institucions públiques. Aquesta consideració per la cultura l'ha qualificat de "mal endèmic".
Mònica Campos, directora executiva del Teatre Nacional de Catalunya, ha considerat que el problema de la cultura al nostre país "és el peix que es mossega la cua" perquè la migradesa del pressupost cultural respon també al fet que una part de la ciutadania considera que els constinguts culturals no són una necessitat bàsica.
Torrens, que ha admès la gravetat de la situació ("està clar que durant tot l'estiu no hi haurà cap festival, no es podran fer enlloc"), ha rebutjat el concepte de nova normalitat: "Hem d'exigir un retorn a la normalitat. Hem de reivindicar poder tornar anar a un concert o un teatre, poder gaudir d'un espectacle". Per Torrens, "això no és cap nova normalitat. És una anomalia, com ho és no poder fer-se petons o abraçar-se".