La Cambra reclama una transformació del model econòmic i aposta per la reindustrialització

L'entitat defensa en l'inici de la Llotja Virtual una "nova globalització" basada en la cooperació, la innovació i el canvi digital

El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell.
El president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell. | Europa Press
06 de maig del 2020
Actualitzat a les 14:26h

La Cambra de Comerç ha reclamat avui una profunda transformació del model econòmic per superar una crisi sense precedents. Ha estat la idea que batega des de l'inici de la Llotja Virtual, el fòrum organitzat per l'entitat que aquest matí ha inaugurat el president de la Generalitat, Quim Torra. La necessitat d'anar cap a un nou model econòmic és una idea central que la Cambra enarbora de fa temps, com també l'aposta per una reindustrialització. 

La vicepresidenta de la Cambra, Mònica Roca, ha insistit en la seva intervenció de benvinguda en la necessitat de definir un nou model davant d'una crisi sense precedents. Ha recordat la previsió feta ahir per la institució d'una caiguda brusca del PIB, que pot bascular entre el 7,3% i el 10,1% en funció de les polítiques públiques que s'implementin. Al llarg dels debats, les paraules que s'han escoltat més han estat cooperació, innovació i transformació, i s'ha fet referència a la necessitat d'una "nova globalització".
   
La Cambra ha fet diverses taules de debat sobre els sectors més sensibles de l'economia, des de la indústria al comerç i el turisme. La reindustrialització i la recuperació de les cadenes de valor local ha aparegut en els debats com una de les claus de la recuperació. La directora general d'Indústria, Matilde Villarroya, ha assegurat que donar robustesa a la indústria serà bàsic en el futur immediat, en un context que, com ha previst el FMI, veurà 170 països entrant en recessió. 

Villarroya ha donat una visió d'optimisme i ha insistit en què el nou escenari també ofereix moltes oportunitats per una economia com la catalana, que sempre ha tingut molta solidesa industrial. La innovació i la transformació digital són, per la directora general d'Indústria, les claus perquè la indústria sigui la represa de l'economia.

En la mateixa línia, Elisabet Jordà, gerent de Careli 2007, ha explicat que "s'han deslocalitzat massa indústries locals", una realitat que la crisi ha desvetllat en tota la seva cruesa. Ha propugnat "ser capaços de produir determinats béns per nosaltres mateixos". "Ens cal una nova globalització", ha dit, i ha apostat també per un major teletreball, tot i dient que "no és tan positiu com sembla", i per la innovació mediambiental. 

Jaume Roura, president de la Unió Patronal Metal·lúrgica (UPM), ha fixat com a gran objectiu del teixit empresarial arribar al 31 de desembre del 2020 i ha reclamat una reducció dràstica de la pressió fiscal per a les empreses, recordant els més de 95.000 ERTO anunciats a Catalunya. "El BOE no crea llocs de treball -ha advertit-, el país s'aixeca treballant".

Pere Barrios: "Si hi ha demanda, ens en sortirem"

Pere Barrios, gerent de Recam Laser SL i membre de la directiva de la Cambra, ha insistit en la necessitat d'impulsar la demanda, "que és la que mou l'economia", com a gran factor que contribuiria a la superació de la crisi. "Si hi ha demanda, ens en sortirem. Si no hi ha demanda, no. Si un hotel no té clients, no té sortida".

Barrios ha destacat la que considera que és la millor carta del teixit productiu del país: "La indústria catalana és la més àgil del món, per la seva diversitat de sectors i la capacitat de produir de tot". Una idea que Jaume Roura ha reblat també, recordant el caràcter pioner de la indústria catalana. Aquí rau, segons tots els ponents, una de les línies de superació d'aquesta crisi

El comerç, desarmat

Pel que fa a la situació del comerç, Gabriel Jené, CEO de La Mallorquina i president de Barcelona Oberta (Unió d'Eixos Turístics de Barcelona), ha donat una visió molt dura del sector, acusant el govern espanyol de "no haver donat res al comerç, que necessita ajuts reals per subsistir, no només diners per tornar". 

Gabriel Jené: "Des del 14 de març, Amazon està vivint un Black Friday permanent, mentre que nosaltres estem tancats i sense cap ajuda"

Jené ha destacat l'eficàcia que ha demostrat el comerç al llarg de la seva història, però ha advertit que quan se surti del confinament, s'estarà en el que hauria de ser temporada alta, però el comerç i el turisme (més del 20% del PIB de la ciutat de Barcelona) patiran. De manera molt gràfica, ha apuntat que "des del 14 de març, Amazon està vivint un Black Friday permanent, mentre que nosaltres estem tancats i sense cap ajuda". 

El món que ve: tecnològiques i autoritarisme

L'economista Xavier Sala-i-Martín, professor de la Universitat de Columbia, ha fet la intervenció inicial entorn la reactivació de l'economia. Ha assegurat que la crisi farà, sobretot, accelerar tendències que ja s'havien iniciat i que van emergir a partir de la crisi del 2008. Un nou món caracteritzat per l'ús intens de les eines de telecomunicació, des del teletreball a la teleeducació, per la desintegració d'alguns models empresarials a partir de la uberització, l'hegemonia de les grans empreses tecnològiques nord-americanes com Amazon, Facebook, Google, Apple, Microsoft o Netflix. "Elles són les grans guanyadores d'aquesta crisi", ha assegurat Sala-i-Martín.

L'economista Sala-i-Martín ha assenyalat la desglobalització i l'autoritarisme com dues de les tendències que la pandèmia pot accelerar

Una altra característica del món que ve serà la desglobalització i la descomposició de les GVC (Global Value Chains), les cadenes de valor global, un fenomen accentuat des del triomf de Donald Trump. L'economista ha aventurat que el món pot encaminar-se a uns pocs grans blocs de poder, probablement entorn els EUA i la Xina. Aquesta tendència, que implicarà una reindustrialització, ha de ser aprofitada, ha dit Sala-i-Martín: "Quan hi hagi una crisi, hem de tenir la nostra pròpia capacitat". 

Ha advertit del risc de nous autoritarismes i d'un major control sobre la privacitat de les persones, tot assegurant que "els governs no ens ajudaran". "L'intercanvi d'idees -ha dit- és la major estratègia que tenim entre nosaltres".