«Per prometre la independència amb 68 diputats no cal una escissió»

Puigcercós reclama en una entrevista tenir present el pedigrí d'ERC i defensa el tripartit amb objectiu finalista: “Per aquest viatge feien falta aquestes alforges, però no es repetirà”

per Quico Sallés, 26 de novembre de 2010 a les 08:23 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de novembre de 2010 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

Joan Puigcercós (Ripoll, 1966), és president i candidat d'ERC a les properes eleccions al Parlament. Ens rep al seu despatx de la seu nacional del partit, el darrer dijous de la campanya electoral. És migdia. Defensa el tripartit, però garanteix que no el tornarà a pactar. Recorda que ERC “Hi era, i hi serà”. I sobre el seu futur augura, que “dilluns també sortirà el sol”.


- Vostè ha portat tota la campanya dos daus contraposats: un amb les sis propostes d'ERC i l'altre amb les propostes antitètiques del PP, però recordi que Déu juga als daus, no?
 

- No, Déu no juga als daus. Els daus els juguen els votants, i aquest saben que tenen el poder a les seves mans. No m'agrada que els partits diguin tenim tants vots, tenim tants electors... no... els electors decideixen qui volen votar. En aquesta campanya hem intentat explicar el que hem fet i hem demanat que se'ns faci confiança a molta gent. Però els daus, nomes els tira la gent.

- Després del canvi d'actitud del PSC, i del president Montilla, a la vista de les magres perspectives electorals després de 7 anys de partit creu que per aquest viatge feien falta aquestes alforges?

- Sí (contundent). Miri, si ERC no hagués fet alternança democràtica i el canvi de la majoria social de Catalunya, portaríem 30 de CiU; encara estaríem discutint si s'hauria de reformar l'Estatut; Catalunya seria absolutament autonomista; l'independentisme no hagués crescut en consciència pública i social com ha crescut; molts catalans d'origen espanyol no s'haguessin convençut que el que ens convé és la independència; i  sobretot no haguéssim cohesionat el procés migratori, no som conscients de la feina que s'ha fet aquest país per integrar a 1.200.000 persones que han vingut de fora

- I ...

- I el més important hem posat al mateix nivell el PSC que CiU i sinó fixi's en la qüestió lingüística: mai CiU havia arribat tan lluny: decret d'Universitats, la Llei d'educació,el Codi de consum, la Llei del cinema, o la d'acollida, exemples del què CiU no va arribar amb 23 anys de govern. I per molt teatre i escenografia que faci el PSC, ja sabem que no és independentista, hem de reconèixer que l'hem posat al mateix nivell nacional que Convergència i Unió.

- Vostè s'ho imaginava al 2003 que el PSC es definiria com no independentista?

- No, ni jo ni ningú s'ho imaginava! Han hagut de reconèixer un àmbit polític que és la independència; una independència que és possible, que avança i, per tant, s'han hagut de desmarcar. Lamento que el PSC ho hagi fet. Però és lògic que els autonomistes a la vista de la sentència s'arronsin. S'ha arronsat Montilla, però també el senyor Duran i Lleida,... ja veurem qui guanya a dins de CiU. Per això ERC ha de ser forta per tal d'ajudar als més sobiranistes de CiU.

- La setmana passada li preguntava sobre si tornaria a fer president Montilla i ...

- Ja li vaig dir i li torno a dir que no reeditarem sota cap circumstància el tripartit. Ha canviat tot. Hem fet una etapa profitosa, però s'ha acabat. Jo entenc que molta gent de CiU no li hagi agradat estar a l'oposició. Però CiU havia d'entendre una cosa en aquest anys, que el país és l'objectiu i el govern un instrument i no a l'inrevés, i a vegades CiU ha capgirat aquest esquema. Hem fet una transformació, hem portat aquest país a les portes de l'independentisme, però, insisteixo, s'ha acabat aquesta etapa.  

- Acabo la pregunta d'abans... pactaria amb Montserrat Tura?

- No.  El problema no és Montserrat Tura. No s'enganyin els catalans. El fet que tingui un “llinatge” més català o uns cognoms més catalans no vol dir que sigui més catalanista que Montilla. El PSC és el mateix partit per Tura, Castells, Mascarell que per Montilla, Iceta o Zaragoza. Però el més important és que l'hem portat a un camí sense retorn, per molt que ara facin escarafalls. Com deia algú si aprovar la Llei del cinema és espanyolista, benvingut aquest espanyolisme!

- Vostè encara proposa com a condició per pactar amb CiU que la federació faci net?

- És la seva assignatura pendent, més enllà d'enfrontar-se amb valentia a Madrid. És el fre de CiU. Hi ha molta gent de CiU que vol que ERC no els permeti tenir marge de maniobra per pactar amb PP: L'eix PP-CiU és més corrupció, interessos de Madrid i especulació. Amb una ERC forta podrem canviar el full de ruta a CiU.

La corrupció és reprovable, d'acord, però això ho dirà un jutge. Jo vull una CiU amb mans lliures, -no dic mans netes- hi treballaré, i per aquest motiu no vaig parlar del cas Millet a l'acte del Palau -que és una anècdota negre en la història de la institució i per Catalunya-.

- Vostè, doncs, s'acosta a CiU caminant d'esquena?

- No, jo dic: senyor Mas, si guanya les eleccions i ha fet servir l'esquer del concert que vagi de debò; però si no l'aconsegueix comprometi's a celebrar el referèndum que proposa Esquerra. Això és, mentrestant no es faci el referèndum, -que s'ha de fer aquesta legislatura-, nosaltres com acord de país ajudarem assolir el concert econòmic, però en cas contrari comprometis al referèndum perquè sinó fa trampa. Què farem? Una manifestació si no l'aconseguim? Això ja ho hem fet. Quina és l'aposta del país? La gent. Com el 10 de juliol som un subjecte de sobirania, som una nació i tenim dret a decidir, per tant, fem el referèndum i decidim només els catalans.

Si ERC tingués 68 diputats, declararíem unilateralment  la independència. No cal fer una escissió per arribar aquesta conclusió. Quan alguns dels que ara criden més no eren ni independentistes jo ja ho defensava, com molts altres d'ERC. Però ara no hi són aquests 68 diputats! Demano realisme i el que pertoca ara és empènyer. Demanem que els demòcrates, independentistes o no, es defineixin. Per tant, demanem concert més referèndum, anem-hi junts i, si fracassa l'intent, referèndum. Jo lamento que en Mas no m'hagi ni contestat.

- A la proposta de full de ruta catalanista?

- Un full de ruta compartit, aquest país avança quan hi ha unitat del catalanisme. Ara bé, la unitat per la unitat que sempre acaba amb picabaralles impresentables com la capçalera de la manifestació del 10 de juliol entre PSC i CiU, no. La unitat necessita objectius comuns:concert més referèndum, objectiu que comparteix molta gent.

- No li sembla estrany que Mas només li demanés a Montilla, i no a ERC, que facilités la seva investidura si guanyava?

- És més barat Montilla. Montilla i Camacho surten de franc, de gratis a CiU. CiU sembla que vulguin reeditar el que Pujol va fer amb l'Aznar, esperar i pactar a Madrid, i neutralitzar dos partits, PSC i PP que van dirigits per control remot des de Madrid. Això és l'ataràxia, el “no moviment”. Encara patim l'acord entre Pujol i Aznar, recordi que va ser el moment en què es va privatitzar Telefònica i i es va perdre la possibilitat de quedar-nos amb un operador propi com tenen els bascos; es va perdre l'oportunitat de rescabalar Endesa; es va perdre el moment de crear estructures d'estat... Aquella mena de pactes no els vol molta gent de CiU, del PSC i de l'abstenció.

- Digui'm 3 motius pels quals un independentista ha de votar ERC

- Primer. Per evitar que el PP amb el seu discurs anticatalà pacti amb CiU que Catalunya només sigui una regió. ERC ha de marcar el full de ruta de CiU. O som una regió o una nació. Segon. Per la defensa de la llengua que ha fet Esquerra. Nosaltres volem la independència, no l'esperem, i hem treballat amb la llengua sense complexos per per assolir-la. Tercera. Nosaltres hi érem abans, i després, també, hi serem. A les verdes i a les madures.

- Recuperem Gramsci que recomanava davant les crisis previsió i perspectiva. Si diumenge ERC perd la medalla de bronze, quina previsió i quina perspectiva agafarà Puigcercós al capdavant d'ERC, continuarà?

- Esquerra ja ha obert una nova etapa. Hi ha un nou president i una nova executiva que porta molt poc temps. El nou equip ha de tenir capacitat per afrontar aquests 4 anys, hem demostrat que tenim discurs. Hem sembrat. Obrim una nova etapa el 28 de novembre. Estic convençut que malgrat les enquestes, farem un bon resultat, i que en aquesta campanya ERC ha demostrat que és independentista i capaç de governar. Aquesta nova etapa l'encapçalo i l'encapçalaré, el partit està cohesionat. Els problemes, o el que eren problemes en el seu moment, són fora. Esquerra no és un convent de clausura: qui ni està d'acord pot marxar i fer una altra opció política

- Passi el que passi, dilluns sortirà el sol

- Sí senyor.  

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació